"Perquè això si que ho tenen, els poetes, que només parlen d'ells mateixos i del que ells escriuen, i per tant, no tens altra feina que fer que sí amb el cap, o anar dient, carai, està molt bé això, i no cal donar més conversa."
Olga Xirinacs, L'agonia de Severià Vargas. Barcelona, 2009. Meteora.
28 comentaris:
No els entenc massa els poetes, així que no els puc anar donant la raó com a ximples...
Els que només saben parlar del que en fan, més que poetes són uns cretins. I si a més a més diuen la seua sobre el que d'altres no en fan, llavors són... polítics. Perdoneu, però algú ho havia de dir. ;)
hehehe compte que és un apunt "amb trampa" :)
Ahir visionava un youtube del poeta visionari Jesús Lizano. De marcat signe anarquista, a l'entrevista que li feien venia a dir que ell no era partidari de revolucions violentes perquè no es pot construir res des de la destrucció però que la poesia si que havia de construir un futur sense imposicions. I acabava dient, més o menys, que llavors tothom diu:
- Va! Són coses de poetes!
Estimada CLI,
això mateix podria dir dels polítics, de la gent guapa de les revistes de les perruqueries i de tants i tants que només saps mirar-se el melic, amb la diferència que els poetes, saben fer-ho usant les paraules millor que ningú ... que hi ha categories i categories ... fins i tot per això, aquesta parella en concret ... van usar les paraules i la seva vida per fer poesia.
Molts petons i feliç setmana ... "cor" ... avui, mal que ens pesi, Tood són cors, que el teu, estigui mooolt content avui i sempre.
PD
Algun dels teus comentaristes, són una mica ra ¿eh?:-)
XeXu bé, jo m'ho miro com un acudit més aviat. I rai si aquesta només fos qualitat dels poetes! ;)
Vicicle hahahaha :D au va, no sigueu mandrosos i jugueu amb el pop-up caratsus :)
Galderich si visiones a un visionari què ets? un re-visionari? huas huas huas, que doleeeent :D Hi ha poetes, com l'Olga, amb un gran sentit de l'humor. Uix, se m'ha escapat ;)
María al final todos estamos encantados con nosotros mismos no? ;) Estos dos son obra ellos mismos, si. Y no me alborotes el gallinero hahahahahaha :D Besitos y feliz semana!
Crec que tinc una mena d’eina que se’m carrega els pop-up quan emergeixen... :)
Jo els dono sempre la raó. No es pot discutir amb un poeta, on aniríem a parar!. Pots acabar ficat dintre d’un vers alexandrí, sense possibilitat de sortir-ne ! ;-)
Oi tant que en té, de trampa...
De poetes en conec un grapat i, que jo recordi, ni de lluny és d'ells i de la seva obra el tema principal de conversa.
I, per humor de bo, recomano qualsevol recital del Lizano que diu el Galde. Estel·lar el seu "¡Mamíferos!".
D'acord amb en Girbén. No sé quins amics poetes tindreu, però els meus preferiexen parlar de l'obra (dels altres), de gastronomia, de futbol (oh, sí!), de relacions humanes...
I és clar, de poesia també, però no de manera onanística.
Ara mateix em fa vergonya dir dues coses, però les diré igualment. Primera: que no tinc ni remota idea de què coi és un POP-UP. :)
I la segona és que deu ser realment un acudit, o bé aleshores jo... no conec cap poeta i em pensava que en coneixia uns quants.
Bon dia i bona setmana, Clídice.
Alberich aquests pop-up's no, que només són els hipervincles ;) I mira tu que ja em faria gràcia viure en un alexandrí :)
Girbén veig que quan tingui un moment hauré d'anar a veure a en Lizano, de moment els "senyals" són dins l'apunt, el text només és l'excusa :)
Xavier Aliaga et responc el mateix que a en Girbén, que no és un apunt per llegir pla :)
Carme els pop-up són els contes que, quan els obres es desplega un retallable en 3D. La idea és que naveguis, que no et quedis només amb el que diu. Perquè aquest link i no un altre? Tot té relació i, la veritat, m'ho he passat pipa :)
jeje...no ho sé si això està dita amb ironía o ....els poetes que només parlen dels mateixos, suposo que no tenen res més per explicar. però és clar que no tots són així, si us plau...Hi ha uns poetes grandiosos que podrien impulsar una revolució o alguns que han canviat el món de moltes persones! ;) Bona setmana
jo crec que hi han poetes i pseudopoetes, i pense que els segons, per arribar a ser poetes complets, sols fan que parlar de la seua pròpia obra i d'ells mateixos. A mi aquests em fan més llàstima que altra cosa, que anem a fer-li
Clídice, jo tampoc ho pesco: els enllaços de l’apunt em semblen completament seriosos.
No he llegit la novel•la de l’Olga, però com que ella és poeta, això ho deu dir algun dels seus personatges. De totes maneres, més aviat sembla que parli d’alguns blocaires.
Entre pops up i poetes entotsolats em quedo amb els popets i els calamarsets per fer un mos mentre llegeixo el vaixell embriac o el cementiri marí!
Sí que és cert que a vegades els envolta una aurèola excessiva d'alternativisme i potser, alguns, s'escolten massa.
Ara bé, n'hi ha de genials!
Posat a jugar amb enllaços, tinc la barra d'enllaçar a un relat meu:
http://relatsencatala.cat/relat/poetes/782748
És una mica llarg, així que no m'ofendré si no en feu cabal.
Jo tampoc acabo de treure l'entrellat dels pop ups, i tampoc no conec gaires poetes, com a molt en conec un... carai, quin comentari més trist... ens explicaràs el què, Clídice?
em limito a prendre nota, tot i que diria que els que parlen d'ells mateixos son els cretins, no els de Creta, no!, els altres, dits també paons.
Anava a posar un poema en que parlo d'aixó peró no seria seriós fer-ho aquí. Parlaria de mi.
Vaaa, Clidi, explica l'acudit...
A veure, no hi ha res pitjor que explicar un acudit. Quan vaig llegir el text en el llibre de l'Olga Xirinacs, una de les poetesses i novel·listes més prestigioses del nostre país (la picada d'ull és el link al seu nom, on hi ha el llistat dels premis) em vaig fer un tip de riure tota sola. Potser és cosa meva, però l'Olga és una blogaire amb molta marxa i molt de sentit de l'humor, que el seu personatge principal, tan cuidat digués quelcom semblant em va fer molta gràcia i ho he interpretat com una 'trapelleria' de l'autora, una concessió al tòpic o una conya del mateix. La Silvia Tarragó ens defineix, una mica més l'obra.
L'enllaç a Meteora no és res més que informació afegida, una flaquesa meva :)
Referent a Verlaine i Rimbaud té relació amb un detall que està narrant el protagonista de l'obra, és clar que aquí ja és qüestió d'haver-se llegit el llibre, em sap greu. L'autor del quadre practicava el realisme líric, no gaire allunyat de l'obra que tractem, i es titula una "cantonada de la taula", i els dos autors, estan encara més a la cantonada, cosa que encara accentua la seva marginalitat, cosa que em torna a remetre a Severià Vargas. Ah! i el Museu d'Orsay perquè és on està l'obra i perquè m'agrada a mi.
La idea era jugar a la condensació i a les diverses lectures que permet un apunt de blog, escrit no amb voluntat literària, sinó amb mentalitat blog. En aquest cas, a mi m'ha servit, tothom n'ha fet una lectura distinta amb distints nivells, tots absolutament vàlids i que m'ha fascinat anar seguint, per veure l'enorme riquesa del món blog, i de la manca d'uniformitat, afortunadament. Vaja, que podia haver fet una ressenya, però sóc mandrosa de mena ;)
Ara suposo que em cal demanar-vos disculpes, o convidar-vos a un gintònic, no ho sé, vosaltres mateixos :) Bona nit, i moltes gràcies!
A mi em va encantar la novel·la i em vaig enamorar del Severià, que em recorda una mica al cínic Diògenes.
Per cert, hi ha una pel·lícula sobre la relació Rimbaud-Verlaine que a mi em va agradar força.
Quan als poetes, no dic res.
Pues me temo mi querida CLI
¡¡qué esta vez sí que vengo a alborotarte el gallinero!! :-)...en castellano además, que no tengo tiempo de traducir...porfa perdóname...
Verás CLI, esta vez, venía a pedirte un favor...
Verás en mi blog he colgado una iniciativa que no deja de ser una bobadita, pero aunque sólo sea algo testimonial, por algún sitio habrá que empezar a mover esto, que no sea despotricar y despotricar contra lo mal que va todo… la crítica es buena, pero hacer algo, aún es mejor ¿no te parece?
Verás se trata de pagar todo consumo eléctrico a las 10 en punto de la noche de hoy durante unos minutos como protesta por los abusos de las eléctricas…puede que no sea secundado por la suficiente gente y ni se note, o puede que lo sea y sólo sea el comienzo de otra forma de hacernos sentir… si el apagón se percibe de verdad
¿Quien sabe si este es el comienzo de otra forma de protesta? y de nuevo ponemos a prueba la fuerza, si es que de verdad la tiene de las redes cibernéticas.
Me temo que en nuestro acomodado mundo las pancartas y las voces ya no las escucha nadie y no sirven de nada.
¿Qué podemos perder con intentarlo así?
Recuerda… ¡¡APAGA TOOODAS LAS LUCES Y CONSUMO ELÉCTRICO A LAS 10 EN PUNTO, DURANTE UNOS MINUTOS, CON ESO LLEGA!! si corres la voz, mejor… ¿lo harás porfa? 
Mil gracias y muuuuchos besos.
Silvia Tarragó recordo la pel·lícula sobre Verlaine i Rimbaud per haver-la vist com unes 6 o 7 vegades (la feien al cinema a l'aire lliure del Retiro de Sitges, i nosaltres teníem el balcó just al davant de la pantalla :P). A mi en Severià em sembla un molt bon personatge i la novel·la em va agradar. El que diu el propi Severià sobre els poetes em va fer gràcia, perquè estic convençuda que qui li ho fa dir, l'Olga, no hi deu estar d'acord, de fet el seu apunt d'avui ho diu. :)
María tranquila, estoy al caso de la iniciativa, gracias :)
uiiii, que dificil i amb trampa...jo soc de pagès...
Benvolgut Aris pitjor jo, que sóc de poble i dels afores ;) La veritat és que no sóc escriptora, però què és ser blogaire?
He apagat el llum a les 22:00 hores l'he tornat a engegar 5 minuts després i continuo sense veure-ho clar.
PD. Pop-up no és quan obrim una ampolla de cava i el tap surt cap amunt? :)
Rafel hahaha, pop-up són els llibres que quan s'obren es desplega un retallable en 3D :)
Publica un comentari a l'entrada