Encetant la lectura d'Alfabets de Claudio Magris

Per als grecs, un riu, l'Ocèan, abraçava i contenia el món. Per a mi, el riu que envolta la Terra és el Ganges, amb el gran curs del qual comencen 'Els misteris de la jungla negra' de Salgari, el primer llibre que vaig llegir i, per tant, el que estava destinat per sempre a ser, en certa manera, el Llibre, la trobada amb la paraula que conté la realitat i alhora la inventa. ...

Per tant, vaig aprendre a llegir amb Salgari, i a més les gestes de Kammamuri i del tigre Dharma les tinc lligades a la veu de les quals sentia, endut per la història i indiferent a l'autor -més ben dit, ignorant, en aquell temps, que hi havia cap autor i que una història el necessitava, convençut que les històries s'explicaven totes soles i que als homes, escriptors o no, només els corresponia la tasca de repetir-les i transmetre-les-. Des d'aleshores, en certa manera sempre he pensat que la literatura, en essència, és un relat oral i anònim; valdria més que els autors no existissin o almenys no fossin identificats, que sempre fossin morts -tal com va dir una vegada una nena de Grado al poeta Biagio Marin- o forçats a l'incògnit i a la clandestinitat.

De la fantasia adolescent i improbable de Salgari vaig aprendre l'amor per la realitat, el sentit de la unitat de la vida i la familiaritat amb la varietat de pobles, civilitzacions, vestimentes, costums, diversos però viscuts com a diferents manifestacions de l'universal humà; també vaig aprendre que els escriptors fan veure el món més enllà de les seves conviccions, perquè jo, de Salgari, no en vaig rebre l'ardor guerrer, que va fer que després fos tan apreciat pel govern de l'època feixista, sinó un sentit d'igualtat fraternal de tots els pobles de la terra, igual com més tard Kipling -a més del misteri i de l'èpica- em va fer estimar els elefants i els temples hindús més que no pas la corona de la reina Victòria.

Qui sap si Salgari, amb les seves hiperboles que ja ens feien somriure aleshores, i els seus safirs grossos com avellanes, ens va ensenyar, a mi i als meus amics, que es pot somriure i riure del que s'estima, però sense l'escarni arrogant que destrueix l'amor, sinó més aviat amb aquella participació alegre i afectuosa que l'intensifica. Tal com Karl May, el seu equivalent alemany, revelava a Ernst Bloch, Salgari ens mostrava que l'aventura de l'esperit és el viatge de l'individu que fa la seva sortida, troba el que és diferent, estranger, i esdevé ell mateix amb aquesta trobada que fa que el món li sigui familiar. En aquesta mateixa direcció van seguir moltres altres lectures: Dumas, London, Stevenson.

Així comença Alfabets, assaigs de literatura, de Claudio Magris, una sèrie d'assaigs publicats, la seva majoria, en el Corriere della Sera, i em fa pensar en el meu primer llibre del qual no en servo memòria, atès que vaig començar a llegir de molt menuda. Però si que en recordo un en particular, potser perquè els altres no contenien dibuixos en color i aquest si: Los viajes de Marco Polo, que seria el predecessor del Salgari que llegiria, més ben dit, llegiríem, el meu germà i jo, després.

És curiós com no puc dissociar cap imatge de la meva infantesa sense el meu germà o sense la seva absència. Potser perquè els meus primers records, dels dos anys, van lligats a la seva misteriosa aparició en la meva vida, o perquè érem criatures a les que no se'ns permetia 'baixar' a jugar amb els altres nens fins que vam ser força grans, la qüestió és que, fins i tot a l'hora de llegir ho féiem plegats, primer llegint jo per ell i després cadascú amb el seu llibre, l'un al costat de l'altre.

Recordo com si fos ara, l'alé del meu germà al meu costat i el seu ditet assenyalant els dibuixos i demanant-me què hi deia a sota mentre, estirats a terra del gran rebedor de casa, que era l'espai on ens deixaven jugar, no miràvem gaire prim a l'hora de conservar aquest llibre que, curiosament, encara tinc a prop meu.

I agraïnt aquests records retornats per en Magris, continuo la seva lectura amb entusiasme, per què qui millor que qui estima els llibres, per damunt de tot, pot fer-te viatjar per la vida i la literatura?

Magris, Claudio. Alfabets, assaigs de literatura. Barcelona, 2010. Edicions de 1984. Traducció d'Anna Casassas.

Los viajes de Marco Polo. Barcelona, 1967 (2). Editorial Teide. Traducció Pilar Grimaldo Tormos. Il·lustracions: Mario Logli i Gabriele Santini.