divendres, 18 de febrer de 2011

Sense senyal

16 comentaris:

Eumolp ha dit...

"Si els fills de puta volessin, no veuríem mai el sol."
Recony, si volen. Tot es fon en negre.
(Passeu-me la grolleria, però de vegades aquesta mena llosa, aquesta reconsagrada fatiga d'Espanya que he d'arrossegar, em porta fins al límit de fer-me perdre les formes.)

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Jo també em solidaritzo amb el País Valencià.

XeXu ha dit...

Fem-nos sentir, ja que miren d'acallar-nos. No poden enganyar tot un poble. Encara menys a dos pobles.

òscar ha dit...

Un atac d'aquesta mena, tan frontal i a la llum del dia, només es pot fer des de la manca de vergonya.

Només el poden fer una colla de desvergonyits.

Gregori Samsa ha dit...

Sí, noia
tenen uns collons com el toro d'osborne
això sí, podreu veure tan com volgeu intereconomía o veo7, per posar dos exemples prou pudents

veiam què passa

Rafel ha dit...

Estan intentant arrassar camps amb tantes barberitats.
Els blavers deien i diuen : mos furten la llengua, i ja tenen raó, l'autoodi no té aturador.

MARTELL DE REUS ha dit...

Passat demà tothom estarà pendent de si el Barça guanya o no al Betis, la Cultural Leonesa, el Valladolid o no sé amb qui collons ha de jugar. Això si que és important!!!!!

Carles Tomàs ha dit...

Als valencians ens toca patir les set plagues d'Egipte concentrades en el PP i el trajeado Camps. I anem a patir-los per temps i temps.

El porquet ha dit...

Tot el suport al País Valencià. És dur viure immers en tal feixisme genocida. No els hem de deixar sols.

sargantana ha dit...

;-))

Ferran ha dit...

Sense paraules. O sí: quins fàstic en Camps i companyia.

Estic amb en Porquet: no podem abandonar els valencians!

Manel Aljama ha dit...

S'ha d'acceptar. Aquest és el panorama que ens espera.
Les dificultats estimulen l'enginy col·lectiu: "el bròquil s'està florint... tú ja m'entens...
I sembla que aniran a pitjor.

glamboy69 ha dit...

En fi, Camps ja no sap que inventar per tapar la seva degeneració corrupte i mafiosa. De ben segur això servirà per mobilitzar el regionalisme anticatalanista i li donarà una nova majoria absoluta al PP valencià.

Clidice ha dit...

Benvolguts, el que s'està fent a la nostra llengua res ni ningú ho pot justificar. Ni els essencialistes de dretes, ni els internacionalistes despistats d'esquerres. Perquè anorrear una cultura substituïnt-la per una altra és un acte de genocidi, en aquest cas cultural. Malauradament, els nostres parents valencians hauran de lluitar amb les seves pròpies armes, perquè sembla que, d'aquí estant, fem el que fem, es ben contraproduent. Només ens cal esperar que tinguin el cap ben clar.

Eduard ha dit...

Alguns columnistes d'aquí ja han dit la seva, i han estat molt contundents.Toni Soler, a la contraportada de l'ARA d'ahir: "En aquesta ocasió(:::) espero que ni el govern ni la societat catalana no es passin de prudents. En primer lloc, persolidaritat amb els valencian que s'estimen la seva llengua, siguin pocs o siguin molts, i en segon lloc, perquè la defensa del català s'ha d'exercir sense límits de cap mena".

I Antoni Vives, al mateix diari, avui:"Cal que des de les institucions catalanes ens hi impliquem fins als colzes. No parlo de dignitat. Parlo de seguirn batallant per guanyar algun dia (...) Perquè si ara admetem que guanyi el silenci que imposen al País Valencià, ja només els restarà imposar el silenci a la resta de la nació. I quan això passi, els plors i les lamentacions no serviran per a res".
Catalunya no pot callar, no ens ha de fer por que considerin que considerin que som imperialistes o que ens fiquem on ningú no ens demana. Sí que ens ho demanen, i ens devem als nostres germans valencians que arrosseguem tantes dificultats per fer de la nostra una llengua digna al seu país. Aquest enèsim atemptat a la dignitat del català no és potser el més greu ni serà l'últim, però té el valor del seu simbolisme i de ser detonant d'una contestació que ha de ser exemplar i contundent.

Clidice ha dit...

Eduard Ariza potser tens raó i ens hem deixat prendre del discurs de l'excés de respecte. Al final, respectant els que cridaven més, em abandonat els que eren majoria a la seva sort. No hem de dirigir res, però si que hem de donar tot el nostre suport perquè la gent pugui triar sense coacció i amb tot el coneixement.