dijous, 24 de febrer del 2011

Una màxima sempre vigent

d'aquí

"De la família se'n pot dir, però no se'n vol sentir."

I així ens va, que ens prenem per família el partit, l'associació de veïns, el club esportiu, l'esbart dansaire ... i, sense fer cap paradinha per a reflexionar, tot ens cou.

24 comentaris:

Francesc Mompó ha dit...

Si més no, de la que apareix al pasquí sempre m'ha encisat.
Salut i Terra

Júlia ha dit...

Gran veritat!

Puigmalet ha dit...

"La família és una de les poques institucions de què es pot formar part sense tenir-ne les mínimes ganes". Podria ser d'en Groucho però és d'en Perich, igual de gran que l'altre.

Unknown ha dit...

M'encantaven Els Munsters, l'haurien de tornar posar a aquesta, millor que moltes altres famílies :)

Vicicle ha dit...

I tant. A casa nostra tenim "La cosa nostra"

MARTELL DE REUS ha dit...

En el meu cas no em prenc precisament com a família l'Asociacion ded Vecinos del barri, a no ser que ho faci en l'acepció mafiosa del mot.

Pilar ha dit...

I encara que jo digui, els altres que no la toquin, eh?

Carme Sala ha dit...

És l'instint gregari que ens confón...

Quins records de dissabte al matí, engantxada a la tele veient la família Monster!

El porquet ha dit...

El que passa és que la família et toca, no l'esculls... en canvi les altres coses, poc o molt, les pots escollir i llavors fa que te les sentis com a més teves.

Brian ha dit...

Quan tot eren flors i violes es varen anar dissolent els vincles familiars perquè tothom es creia autosuficient. Ara que fa fred i van maldades, la família torna a ser el cau on aixoplugar-se. Res de nou sota el Sol.

Angel Corrochano ha dit...

Qué dificil es aceptar la crítica y más aún hacer autocrítica, en una sociedad dominada por prepotentes, chulos y mangantes ... tanto debemos aprender, por lo pronto que no lo sabemos todo, ni siquiera a cerca de la familia.
Una serie con la que flipaba de chico.
Un abrazo

Carme Rosanas ha dit...

Ja és ben cert, ja! El que passa és que en fem un gra massa, amb tantes famílies intocables!

Mr. Aris ha dit...

home, si que la meva familia es una mica monstre però ens estimem molt...fins i tot el ratpenat

maria ha dit...

Clar que si! i també és una màxima de pati de col·legi "al meu germà sols li puc pegar jo!" :)

Alberich ha dit...

Ben cert el que dius i en aquest cas caldria aplicar la màxima que ‘ les núvies d’avui són les sogres de demà’ ;-)

Garbí24 ha dit...

un tema molt delicat i més si de vegades s'hi té la feina

Galderich ha dit...

¡A mi familia ni mentarla!

Sergi ha dit...

Penso que no havia sentit mai dir aquesta frase, però ja s'entén. Ja està bé que no deixem parlar malament dels nostres, no? Ara que, potser nosaltres també ens n'hauríem d'estar de parlar-ne...

Francesc Puigcarbó ha dit...

la familia és l'essencia de totes les coses, la pròpia vull dir, i és l'ùnic indisoluble del món. Sonseñor Rouco Varela.

Anònim ha dit...

M'ha agradat la màxim aque comenten més amunt de Perich! Entre els membres d'una família, es vulgui o no, sempre hi haurà vincles i contactes. És inevitable! Almenys, si tot va bé, sempre saps que seran al teu costat.

Clidice ha dit...

Realment combinar crítica i auto-crítica amb la família, sigui de la mena que sigui, és i serà sempre molt complicat. Gràcies per comentar a tothom :)

rits ha dit...

suposo que tot allò que ens creiem nostre, doncs en podem parlar però no pas que ens en diguin res. Suposo que el que hem d'aprendre és que les coses no son de la nostra propietat sinó que formen part de la nostra vida, estan allà i que es poden millorar.

Gemma Sara ha dit...

Des de dins em sembla que totes les famílies són una mica monsters... perdó, vull dir la meva!

Clidice ha dit...

rits ho has descrit amb precisió :)

Gemma Sara potser si que són una mica 'monsters', però són 'la nostra' (la cosa nostra?) ;)