divendres, 25 de febrer del 2011

Web de la setmana: Greenpeace

d'aquí
Per a tota una generació Greenpeace ha estat un referent. I, malgrat que algunes vegades en sóc crítica, penso que la seva tasca ha estat cabdal per canviar el nostre imaginari i les nostres consciències respecte al món que ens envolta. Ara Greenpeace vol bastir un nou Rainbow Warrior i li calen donatius. L'altre dia parlàvem de Verkami i la seva fórmula de mecenatge. Amb aquesta WEB Greenpeace ens dóna l'oportunitat de comprar una part del nou vaixell i, endemés, podem visitar-lo i veure'n els plànols, la distribució i on anirà la peça que nosaltres comprem. Segons l'organització, no el poden finançar amb donacions governamentals o d'empreses, perquè va contra els seus principis, o sigui que els cal la col·laboració de les persones anònimes que desitgin fer un donatiu. I si no en teniu prou en aquesta altra pàgina podeu visitar les webcams dels seus vaixells que s'actualitzen cada 30 segons.

Que tingueu un bon cap de setmana!

16 comentaris:

sargantana ha dit...

sempre va be tenir algu que et sacseja la conciencia..
ho veig una bona estrategia.

petonets

MARTELL DE REUS ha dit...

Ostres doncs avui no estic gens d'acord amb tu: considero que Greenpeace és una multinacional pijoprogre de l'ecologisme, ja en vaig parlar del tema en el seu dia:
http://martelldereus.blogspot.com/2009/11/greenpeace-una-multinacional.html
(excusa'm l'autocita)

A casa nostra menysprea la nostra llengua i si per ells fos omplirien les nostres muntanyes de parcs eòlics ja que són molt renovables.

Clidice ha dit...

sargantana en aquesta tasca Greenpeace ha estat pionera.

MARTELL DE REUS podríem estar d'acord en moltes coses negatives de Greenpeace, no tinc cap problema amb la realitat, però en el nostre imaginari sobre la millor manera de viure al damunt de la terra, hi ha un abans i un després de Greenpeace. Se'ls ha de concedir el que els pertoca i ells van fer visible l'expoli del mar, entre altres. Sobre les ong se'n pot parlar molt, molt bé i molt malament, que tots hem vist coses que no són de rebut, i el que va semblar que seria un contrapoder, moltes vegades ha passat a ser la fórmula que han trobat els governs per canalitzar les inquituds de les persones i que no els muntin un sidral. Però la web és bona, la iniciativa també i no cal fer un donatiu, pots mirar-la com el que és: una iniciativa interessant i ben dissenyada.

El porquet ha dit...

Ui, m'acabes de recordar que jo en vaig ser soci durant moooolts anys. Finalment ho vaig deixar de ser. No em diguis exactament perquè. Potser pèrdua d'idealisme?

No ho sé. Segueixo essent un defensor del medi ambient aferrissat (la meva llicenciatura en Ciències Ambientals em marcarà per a tota la vida), segueixo fent tot el que està a les meves mans per a fer la meva petita aportació local, però potser sí que he perdut intensitat revolucionària... serà l'edat?

Titània ha dit...

Clidice, estic d'acord amb tu. Hi ha coses més que qüestionables, però en temes ambientals encara són els més combatius. I si hi ha pijos, també n'hi ha que no en són pas, de pijos. En qualsevol cas, s'ha de ser un pijo amb molts pebrots per enfilar-se a una central nuclear, entre d'altres coses a les quals es dediquen amb entussiasme. I, mal li pesi a qui sigui, aconsegueixen sortir als mitjans de comunicació. I això és or pur. O sigui, que ens gratarem la butxaqueta pel nou vaixell insígnia de Greenpeace :))

Angel Corrochano ha dit...

Toda una referencia, marcaron casi dos décadas. Ahora parece que la crisis nos hace olvidar el deterioro del medio ambiente, los desastres ecológicos, el desequilibrio de la naturaleza, el 0,7, incluso se prepara el terreno para apoyar de nuevo políticas nucleares .... me admira como podemos ver las cosas con tan poca perspectiva, realmente somos una especie que para un futuro estudio en laboratorio, no tenemso precio.
Me la apunto para el domingo por la mañana, con una taza de café. ¡qué delicia solo pensarlo!.
Buen fin de semana
Un abrazo

Alberich ha dit...

Amb la participació en la compra d'un vaixell, ens deixarien anar a empaitar balleners?
No tinc gaire virolles, però encara podriem demanar un prèstec ;-)
Seriosament: alguna vegada penso que Greenpeace és excessivament selectiva amb les seves campanyes, Perquè algunes coses si, i moltes altres no ? i quins criteris de prioritat són els que fan valdre...
Són els meus dubtes.
Salut i bon cap de setmana.

Anònim ha dit...

Em falta informació veraç per poder valorar la tasca de Greenpeace. El que sí m'admira és la seva tècnica de promoció. Quin web més espectacular i que genial és el nom de "Rainbow Warrior"... Diu moltes coses del producte.
Són molt bons en això.

Mr. Aris ha dit...

Es veritat que els de Greenpeace algunes campanyes que tenen son una mica pijes, però el fet de que els serveis secrets els hi enfonsessin l'anterior rainbow warrior, fa pensar que es una ong que no els hi agrada als governs...

Galderich ha dit...

Estic d'acord amb tu que dintre del nostre imaginari tenen un bon lloc i la feina feta és indiscutible.

Malgrat tot m'agrada col·laborar amb altres ONG que potser no tenen aquest cert caràcter prepotent que destil·la Greenpeace.

Està molt bé, però, que promocionis aquesta web perquè està molt bé i la idea no és dolenta. Ens ho rumiem a veure si hi participem.

magazine.cat ha dit...

No m’agrada l’organització Greenpeace, prefereixo col•laborar amb d’altres ONG, encara que respecto totes les opinions.

Francesc Puigcarbó ha dit...

no és més que una gran farsa i un sucós negoci. A mi, més que remourem la consciència em remouen les tripes.

maria ha dit...

Jo em vaig fer socia quan tenia 13 anys, recorde que tot va venir en una arrancada d'idealisme en un parc amb les meues amigues. Mon pare em va fer explicar-li, un per un, els motius pels que em volia adherir a la causa... em va deixar fer-me socia, però vaig durar molt poc. Amb el temps supose que em desencantaria, no sé. De totes maneres, pense que la tasca de conscienciació que duen a terme és una de les més importants, tot el món sap qui són, el que fan i el que volen. I això té molt de mèrit.

Li pegaré una ullada a la web :)

Bon cap de setmana!

Elfreelang ha dit...

Si senyora Greenpeace és de les que recordo pioneres...bon cap de setmana!

Anònim ha dit...

Amb Greenpeace, s'escau molt bé el títol del blog "Un tel al ulls", cal desenmascarar aquesta gent "pijoprogre" sense cap credibilitat científica, només busquen ressó mediatic i la seva selectivitat és molt sospitosa

Clidice ha dit...

El porquet serà l'edat o les decepcions, que no hem d'oblidar que les organitzacions són plenes de gent, i ja se sap que passa oi?

Titània tinc molts dubtes respecte a les ONG, però si no fos per ells hores d'ara no tindríem cap idea respecte a les matances de foques i balenes. Ningú no els pot negar el mèrit de la tasca que han fet. I, la veritat, si ens gastem euros en bajanades, perquè no podem donar un cop de mà?

Ángel cuando somos "ricos" somos espléndidos, pero cuando nos enfrentamos a la realidad: que ricos son unos pocos y los demás somos endeudados, parece que todo pierde importancia. Así nos va, con la memoria de pez y lo poco que nos gusta pisar la realidad. La web es excelente, se esté de acuerdo o no :)

Alberich de dubtes sobre les ONG tots i en el nostre món globalitzat i pretesament ric, han passat a ser l'eina de canalització dels revolucionaris de l'ahir. La gent sempre ens pot decebre, però també ens pot enamorar. Al final et queda la sensació que el món és molt, però que molt, complicat.

tirantlobloc tens raó, saben aprofitar el sistema per sortir-se'n La web és boníssima, i et preguntes: és així com ha de ser? aprofitar el sistema des de dins? o hem de retornar a les barricades fetes amb llambordes? o potser tant li fa perquè la realitat ja s'espavilarà a posar-nos on li plagui.

Aris m'agradaria entendre que s'entén per "pijo", moltes vegades tinc la temptació de creure que "pijo" se li diu a tot allò que no em ve de gust a mi, sobretot quan s'és d'una certa esquerra, que amb la seva indocumentació sol acabar combregant amb la dreta més rància. I abans potser si que no els agradava als governs, ara les ONG semblen més un apèndix més dels governs, per això em sembla remarcable la seva campanya de pagar el vaixell només amb l'ajut dels privats.

Galderich sempre he pensat que la millor manera d'escampar les coses bones és mitjançant cercles concèntrics a partir d'un mateix, per això també tinc més tirada cap a la cosa petita. Tanmateix aquesta gent fa tasques que, de cap manera, podrien fer les organitzacions petites. La meva crítica potser aniria més per com han volgut abarcar massa històries, massa temes i en com s'han alimentat de la demagògia de quatre il·luminats moltes vegades.

magazine.cat ho trobo molt correcte, ja li ho he dit a en Galderich, però la web és molt bona i per aquesta secció és ideal. :)

Puigcarbó bé, jo aquestes coses no les dic sense dades fiables i, en qualsevol cas, tu, i tots nosaltres, hem canviat la nostra mentalitat respecte al món gràcies, en gran part, a ells. :)

maria totes passem per etapes "mareteresadecalcuta", la realitat s'encarrega de fer-nos veure que no tot és com ens pensàvem. Tanmateix, com tu bé dius han estat vaixell insígnia, i mai més ben dit, de tota la moguda ONG.

Elfreelang si més no cal agrair-los-ho :) bon cap de setmana :)

Anònim el tel als ulls és per com solem veure la realitat tots plegats. Segurament el gran defecte de les ONG ha estat que s'han tornat tan opaques com els governs i així és molt difícil mantenir la credibilitat.