Aquell a qui Déu ha donat ciència i, en el parlar, bona eloqüència no pot callar ni se n'ha d'amagar, ans, al contrari, de molt bon grat ho ha de mostrar.
El qui sembra poc, poc cull, i el qui vol recollir alguna cosa cal que vessi la llavor en tal lloc on Déu li torni cent vegades més, car en la terra que no val res la bona llavor se seca i es candeix.
Carles li reis, nostre emperere magnes, set anz tuz pleins ad estet en Espaigne: tresqu'en la mer cunquist la tere altaigne. N'i ad castel ki devant lui remaigne, mur ne citet n'i est remés a fraindre, fors Sarraguce, ki est en une muntaigne.
 |
| Vuit etapes de la Chanson de Roland en una imatge | , d'aquí |
La reproducción, desde el punto de vista de la especie, es la meta más importante para cualquier animal: la supervivencia de la especie depende de la producción de nuevas generaciones. Para los seres humanos, se añade una segunda meta. Para que la humanidad sobreviva, debe sobrevivir la cultura. Para que la cultura sobreviva, debe ser constantemente renovada, reinventada y enseñada a las nuevas generaciones.
Aleshores comprenc la passió, la follia, l'engany dels relats de viatge. Aporten la il·lusió d'allò que ja no existeix i que encara hauria d'ésser, perquè ens escapem de l'aclaparadora evidència que ja han transcorregut 20.000 anys d'història. Ja no hi ha res a fer: la civilització ja no és aquella flor fràgil que hom preservava, que hom conreava amb un gran esforç en alguns racons abrigats d'un terrer ric en espècies rústiques, amenaçadores sens dubte per llur vivacitat, però que permetien també de variar i de revigoritzar els planters. La humanitat s'instal·la en la monocultura; es disposa a produir la civilització en massa, com la remolatxa.
No us enfadeu els altres autors de la pila, que tinc noves assignatures, i un entusiasme renovat per tornar als segles on m'hi sento com peix en l'aigua.
iuhu!
(fluixet)
16 comentaris:
Els teus viatges en el temps no tenen
desperdici.
Viatja, viatja... segles enllà, ja ens explicaràs!
La cultura es intrínseca al ser humano, y evoluciona con nuestra sociedad.
Por su puesto que no creo en el fin de la historia, la cultura y el arte florecerán cuando la sociedad florezca (evoluciones). Es un problema de supervivencia como especie, nada más.
Siempre invitas a la reflexión.
Un abrazo
les grans il·lusions sempre tenen a veure amb el que no existeix..
La monocultura com tot allò de la nostra història acabarà esclatant i potser la renovació sigui més esperançadora, la llàstima és que no ho veurem, la llàstima és que si ho vegéssim tampoc ens agradaria.. per això, perquè mai ens il·lusionarà el que tenim.. per això som humans, tenim cultura i retroavancem..
quin plaer poder parlar-ne en aquest lloc de trobada!
Mira que m'ho vaig passar bé jo amb aquesta colla quan estudiava Filologia.
Vaig fer el treball de final de carrera comparant el "Jaufré", "El cavaller del lleó" de Troyes i els "Lais" de Maria de França.
Si necessites informació... ja saps!
tu fes la teva...jo no em xivaré pas......xissssst.
Hehehe, jo ja en tinc alguns també. M'hi he de posar ja!
Malgrat totes són molt bones, què gran era en Claude Lévi-Strauss!
Vessant llavors de cultura i civilització mirant -o sense mirar- que caiguin en terra fèrtil... I és que Déu t'ha donat ciència i eloqüència!!!
Parlant de cultura, no se t'ocorreixi preguntar a gaires que va inventar Lévi-Strauss, ja saps la resposta en el millor dels casos: els texans i el vals.
Un viatge ple d'aventures per la cultura i des del sofà! Què més es pot demanar... Salut!
Això que dius de l'entusiasme renovat m'encanta!
Això d'estudiar t'està afectant...ja parles amb el Levis-straus...no se pas com estaràs a final de curs...:)
Pilar els viatges en el temps sempre són els millors, i no cal vacunar-se! :)
Carme ui, no gran cosa podré explicar, que una està només per aprendre, però segur que podem compartir-ne alguna :)
Ángel cuando intentaba encontrar un párrafo de Lévi-Strauss pensé en ti, y en mi, en ese "problema" que se presenta cuando viajas, y sientes que quizá no deberías estar ahí, pero no puedes evitar hacerlo, porque es tu impulso. No es sencillo, no. Pero está bien así.
lolita lagarto aquesta és una conversa de molts gintònics ;) penso que aquest desfici del que parles, la insatisfacció constant, és la que ens defineix i que ens fa ser. O sigui que hauríem d'estar satisfetes d'estar insatisfetes ... cambrer! una altra ronda! ;)
tirantlobloc uiiii, ets una mina! :D gràcies per l'oferiment! :)
garbi24 gràcies, xxxxxt ;)
El porquet vinga, vinga, vinga, vinga! que ja has entrat a la roda de les PACS de la UOC! i això és pitjor que els marines!
Galderich era enorme, incommensurable. Cada paraula d'ell t'aprofita.
Col·lectiu d'antiartistes ja m'agradaria, ja. Gràcies. De moment, espero que les llavors dels mestres no caiguin en un encefalograma pla. Que hi ha dieeeees ... :D
Puigcarbó per suposat, hahahahaha, no solc dir-ho gaire a l'hora d'anar a plaça, que em mirarien com una bèstia rara :D
Thera és perfecte, moure's amunt i avall, ben calentona, i amb la nevera plena :)
kweilan l'entusiasme és necessari que el recautxutem tot sovint, sinó podem acabar llanguint penosament, i això no ens ho podem permetre oi? :D
Aris a final de curs caçant mosques, com sempre. Histèrica perduda, colgada de papers i dient disbarats. Però això, per a mi, és mitja vida :)
ui aquesta UOC va a tota marxa. Em quedo amb allò de renovar la cultura i sortir a tot drap de la remolatxa.
Rafel la remolatxa mai no m'ha agradat gaire, però sembla que vivim en un món on la caiguda de fronteres implica menjar fins i tot sopa de remolatxa. Ja ho anirem veient, suposo.
Publica un comentari a l'entrada