dimecres, 31 d’agost del 2011

El blog i jo

Em pregunto si un novel·lista, un poeta o un assagista, es qüestionen el medi on s'expressen amb la mateixa intensitat que ens ho qüestionem els blogaires. Perquè la veritat és que jo me'l qüestiono des del primer dia que vaig publicar un apunt. També em pregunto si això té a veure amb la idea que tenim els humans de primers del XXI, que la cosa virtual és això: virtual, volàtil i, evidentment, no satisfà el nostre desig de perpetuació.

No estic gaire segura de si som un medi gaire distint que l'escrit en paper, al cap i a la fi ens expressem mitjançant els mateixos signes. Potser, el que som, és un intermedi entre la sacralització de l'escriptura i el nou adveniment de la digitalització. Vivim en un món on el llibre és sagrat, en ell hem llegit la "veritat" durant un parell de mil·lennis i hem perdut de vista que no és res més que un medi que propicia l'acte comunicatiu, que el que val, en definitiva, no és el llibre, sinó allò que hom vol dir i allò que hom vol escoltar.

I no perdem de vista que, hores d'ara, el llibre, a vista d'ocell, ja no és gran cosa més que un objecte comercial, el que ens demostra, probablement, que no calen llibres per a fer literatura. Això no vol dir que els blasmi, al cap i a la fic sóc lectora incorregible, i que duri. Però, i en els blogs? Hi ha molta literatura, bona i dolenta, en els blogs. Hi ha la literatura que imita el llibre i hi podem trobar, també, l'intent d'experimentació amb allò nou, allò que no ens acaba de pertànyer: l'hipertext.

Aquest estiu em vaig prometre no bloguejar gens ni mica, si més no a l'agost, i gairebé ho aconsegueixo, sinó fos que una feliç coincidència em -ens- va portar a conèixer tres blogaires, i escriptors a l'ús (més la parella), en la impressionant vila de Vall-de-roures, a l'Aragó, on també podeu al·lucinar amb l'Octavi de la llibreria Serret.

La trobada amb aquestes persones, que no només bloguegen, sinó que també publiquen llibres en paper, em va fer continuar rumiant en el mateix. Qui s'hagi passejat per aquí durant un cert temps ja coneix la meva al·lèrgia al PP (paper i premis), no per res, sinó que mai m'he plantejat "passar" al paper, perquè no és el meu medi, com no tinc per costum presentar-me als premis. (Per cert, gràcies a qui m'ha nominat als premis Cats, que una cosa no treu l'altra, i en això dels blogs és molt difícil calibrar quina acollida té el teu producte més enllà de la colla de "sospitosos habituals" i mentiria si digués que no em fa ni fred ni calor, m'afalaga i, alhora, em fa sentir doblement responsable).

En qualsevol dels casos, siguem el que siguem, i mentre no n'obtingui més satisfacció d'un altre medi de comunicació, o potser per allò que tinc de la nostàlgia d'un temps que fou, aquí em teniu, tallant la cinta d'una nova temporada.

No patiu, la porta es oberta, he recollit el correu, obert les finestres, trets els porticons i airejat les cambres, treta la pols, la nevera és a punt i ben plena, només ens cal recuperar els papers atorgats abans de les vacances i dubtar si aquests dies fora no han estat un somni. Si són servits ...

31 comentaris:

Sergi ha dit...

Em sembla que, qui més qui menys, amb la bona experiència d'escriure un blog i fer els nostres relatets, ens hem plantejat algun cop passar a paper. Per la majoria no passa de ser un 'i si...', però també n'hi ha que fan el pas. És una cosa que fa il·lusió, no ens enganyem, però també estic molt content de poder ser virtual, i que duri.

Respecte als premis, jo també tinc força aversió a presentar-me, quina vergonya pensar que alguna cosa nostra pot competir amb altres. Però els c@ts tenen això, no ens presentem i son els nostres seguidors els que ens fan l'honor de proposar-nos. És un gran què, ja que demostra que el missatge arriba, i que rere la pantalla hi ha gent que els agrada el que escrivim. No és poc això, oi?

Miquel Saumell ha dit...

Si els blogaires (amb “g”, eh?) ens qüestionen el medi on ens expressen potser és que encara ni nosaltres mateixos no creiem del tot en la realitat digital que ja s’ha introduït a les nostres vides... per no marxar. En el fons tampoc no hi creuen aquells que quan es refereixen a la "premsa de paper" parlen de la "premsa escrita", com si els mitjans que no tenen el suport paper no ho fossin d’escrits. I doncs què són, mitjans verbals? Molta pedagogia hem de fer encara!

I per cert, després de dir que "Aquest estiu em vaig prometre no bloguejar gens ni mica, si més no a l’agost..." ja t’haguessis pogut esperar unes hores i esperar que fóssim al setembre, no? Tenies el síndrome d’abstinència o que? :-))

Clidice ha dit...

Hola XeXu! no són gens noves aquestes reflexions que ens fem tots plegats, però bé, gaudim-ne mentre duri :) I felicitats per la tasca a can C@ts, sempre m'admira la capacitat que té la gent per fer coses positives :)

Miquel Saumell què tal? :) la gent tenim el concepte del llibre com a suport físic permanent i la por que, un dia, es facin reals els presagis de la fi de l'energia. Ni l'una cosa ni l'altra són del tot certes, massa Mad Max em penso que hem mastegat. Però, ves a saber, qui pot dir quina una en farà Berlusconi demà? ;)

I si, vaig dubtar de fer l'apunt demà, però vull mantenir la publicació dilluns-dimecres-divendres i l'estètica em perd, no ho puc evitar :)

Manel Aljama ha dit...

Estic d'acord amb tu. Un premi, triar a algú sempre porta associada la injustícia, en especial pels descartats. La literatura és plena de grans obres i autors que mai van guanyar res. Una altra cosa és prendre-s'ho com un reconeixement. Però per això no cal un distintiu, què millor reconeixement que Tenir un grupet de seguidors més o menys fix! Considera't reconeguda.

I pel que fa al de saltar al paper: fa dies que volia dir-te això i no acabava de trobar la manera ja que m'imaginava això. I ara que ja t'has avançat mostrant les teves cartes, crec que mereixes seleccionar vint o més escrits del teu bloc i donar-los una altra vida en paper. Apa, ja t'ho he dit!

desitjo que no tinguis estrès postvacacional!

molts petons

Allau ha dit...

Jo crec que, independentment del mitjà i el gènere, tots els que escrivim ens qüestionem què fem i com ho fem. La diferència dels blocs rau en la seva immediatesa que permet copsar la resposta (o no) del lector. Per tant, és un gènere no apte pels insegurs.

Ah, i ben trobada, Clídice, se t’ha trobat a faltar.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Comences forta, Clídice! T'han provat les vacances!

Jo mai m'he qüestionat el blog com a mitjà. Sempre l'he entès com un suport. Un suport prou flexible i potent per democratitzar l'escriptura i facilitar compartir el que vulguis amb qui vulgui llegir-ho.

Abans només tenien tribuna aquells que algú decidia que havien de ser tribuna. Ara ja no.

Sobre el paper i la xarxa. Es relacionen, sens dubte. Jo vaig començar a la xarxa, he pogut fer les meves incursions en paper (en projectes no relacionats directament amb la xarxa, o sí, però indirectament) i finalment he pogut fer retornar el contingut del paper a la xarxa. Tot legat prou confús i complex!

I els premis C@ts són fantàstics, perquè ni t'hi has de presentar, ni has de fer campanya: t'hi nominen!!

Bon retorn a la "normalitat", Montserrat!

Carme Rosanas ha dit...

Jo, que estic sempre amb els llibres de paper a les mans, he de reconèixer que a mi no em tempta gaire i cada cop menys, posar en paper el que escric.

Ja em va bé que les coses siguin com són, virtuals i potser efímeres.

Algun cop penso si algun dia desapareixerà tot plegat el que tinc aquí i he de dir que no em sap ni greu. He viscut el moment, cada cop, d'escriure i de llegir-vos, m'ha agradat i aquest moment ja el tinc i és ben meu.

I els premis cats, doncs això, ja ho heu dit tot. Jo no em presento mai a a cap premi. No ho faria tampoc amb el blog... però si t'hi porten, fa il·lusió.

Enhorabona per les nominacions!

I bon recomençament!

Elfreelang ha dit...

Bentornada! aprofito per a felicitar-te per les nominacions de c@ts! bones reflexions has fet....jo crec que els blogs són un suport com qualsevol altre per a escriure, tot és efímer ni que sigui posat en paper...

Príncep de les milotxes ha dit...

Una salutació a tothom i que la bona lletra- siga en paper o en pantalla- continue.
Encara que no us conega personalment ja fa temps que sé de la vostra existència. I és cert allò que llegir-vos, ni que siga de tant en tant és tot-com diu la Carme- un GRAN PLAER.

Josep Manel Vidal ha dit...

Si t'agrada llegir, el mitjà no resulta cap impediment per fer-ho, llevat de les qüestions de logística, si fem servir un aparell que cal endollar en algun lloc.
Si t'agrada escriure, estic per dir que tampoc. Una de les coses que trobe més motivadores d'escriure al blog és la reacció quasi immediata del lector, que democratitza així l'opinió sobre el que fas. Al paper sembla que són els "experts" els qui en parlen i emeten el seu veredicte. Talment com un tribunal d'oposicions.
Per cert, s'agraeix la represa que ha fet vostè del blog. Necessitava afegir rutines plaents al començament de la "gran rutina" de la feina.

Xavier Aliaga ha dit...

Ho trobava a faltar. Llegir el teu blog s'ha convertit en un costum plaent. No li fem voltes: els blogs són un altre mitjà d'expressió on es pot fer el que li rote a cadascú, blogaire pur i quadrilla de blog més PP, paper + premi (d'això hem debatut tu i jo). Benvinguda, de nou.

Galderich ha dit...

És curiós però mai m'he plantejat els blocs sinó com a medi per escriure i penjar el que et passa pel cap sense cap altra mena de filtre.

A vegades crec que ens plantegem massa coses en comptes de gaudir-les.

Ben tornada!

Mr. Aris ha dit...

Es una mica el que els hi passa als cantautors. Actualment, si vols viure de la música, tens que fer molts concerts o actuacions, perquè els cd o discos quasi no es venen. Tothom piratejar la musica o les pelis. Piratejaran els llibres? O potser no per que llegir es un esforç? o perquè ens agrada el paper? De fet, diuen que las tirades de llibres son baixisimes, de 2000 unitats i si funciona en fan 2000 més. O sigui que potser en un futur aquest medi dels blogs sigui el que quedi viu.

Montse ha dit...

aquí estarem, per llegir-te físicament, malgrat que el mitjà sigui... virtual, dius? què coi, virtual! si som més reals que...si finalment no puc desaparèixer ni fondre'm... aquí estaré.

Joan ha dit...

No em plantejo cap exclusió. El bloc és una cosa, el paper una altra i hi ha literatura per a cada format. Si confonem les tornes és perquè la literatura és com el món, cada dia més immediata i curta i efímera, i per tant, s'acosta al format digital. No m'imagino llegint mil pàgines en un bloc. Ni m'imagino un llibre amb capítols que no tenen res a veure amb els anteriors ni cap fil de lligam pretès.

I ben tornada, és clar.

Anònim ha dit...

Colló Clidi, tros de reflexió que t'has marcat pa començar la nova temporada... Jo estic amb Aliaga, cascú que faja lo que li ixca d'on li tinga que eixir, en paper o en la pantalleta o en lo que siga. Però posicionant-me, sóc de les que no acabe de vore el format blog en paper, no ho acabe de vore.

Francesc Puigcarbó ha dit...

J0 ho he fet al revés, he passat del paper al bloc, de fet bé a ser el mateix, només que el bloc és més social en el sentit que es gratuït, qie és com hauria de sert l'art en general, sobretot el menor. De fet, en el fons, un escriu per a ell mateix.

ben tornada

Gemma Sara ha dit...

Hola Clidice, a mi em sembla que la gràcia del blog és que pot escriure-hi qui vulgui, el que vulgui i com vulgui, sense filtres, com diu Galderich. I hi ha blogs als quals t'enganxes, independentment de la seva qualitat literària. Però també crec que hi ha textos publicables en paper, objectivament bons, que poden passar el filtre d'un editor (encara que també hi ha l'autoedició...). No sé si he dit una bestiesa amb això d'"objectivament bons", en realitat, una altra gran gràcia del blog és que connecta persones, animetes, i això és més difícil amb el paper, que és més unidireccional. Ara, si es poden tenir les dues coses, millor! (gran conclusió...;).
Felicitats per la nominació!!

Pepe ha dit...

Has dudado acerca de reabrir después de la parada estacional?

Clidice ha dit...

Manel Aljama me'n sento de fa molt, més que reconeguda, que no sé pas si cal, em sento acompanyada i feliç de poder aprendre de tanta i tan variada gent. I gràcies per la fe, però no, no crec que fos una bona idea. Petons :)

Allau malgrat que he anat treient el cap pel Twitter i el Facebook, també us he trobat a faltar. Potser aquesta és la gràcia :)

vpamies la democratització de l'opinió i la possibilitat de fer arribar l'obra pròpia són part de la meravella d'aquest medi. Tu ets un exemple de multitasca en ambdós mons :)

Clidice ha dit...

Carme dius una gran veritat, l'acte de crear ningú te'l podrà prendre, és teu i ben teu. Gràcies!

Elfreelang gràcies per la felicitació. Tot és efímer, com nosaltres mateixes :)

Príncep de les milotxes benvingut a casa com sempre, el plaer és mutu, sense cap dubte :)

josepmanel les rutines plaents són el millor del retorn, i visitar-vos n'és una. Gràcies :)

Clidice ha dit...

Xavier Aliaga hahaha, m'encanta NO posar-me d'acord amb tu, sobretot si hi ha gintònics entremig :) a veure si ho repetim un dia d'aquests :)

Galderich em sembla que si no m'ho passés bé no ho faria. La veritat és que la reflexió és posterior a la pulsió de tirar-ho endavant. Gràcies :)

Aris em sap greu haver-te de dir que el pirateig de llibres és comú a Sudamèrica, quan ho vaig llegir vaig flipar en colors: es pirategen els best-sellers! :) I mentre hi hagi energia elèctrica existirem. Et pots imaginar que, de sobte, perdessis de "vista" tots els coneguts mitjançant la xarxa?

Montse segurament tens raó, per a mi, alguns de vosaltres sou el més real que m'ha passat en anys. Una abraçada :)

Clidice ha dit...

Joan uf! mil pàgines en un blog! impossible sense deixar-t'hi els ulls. Gràcies :)

Skadi jo tampoc, no m'imagino fer un apunt sense links, videos ... :) Encara que, de tots, potser ets tu qui més pots passar amb facilitat al paper :)

Puigcarbó estem essencialment d'acord, el que importa és el missatge, quan es cobra ja es mediatitza. Gràcies.

Gemma Sara no n'has dit cap, si l'autor del blog ho fa amb intenció literària, el pas al paper és més fàcil, d'altres provem de créixer només en digital. Gràcies!

Pepe si, sempre dubto, però més per volum de feina que no pas per manca de ganes de compartir :)

Manel Aljama ha dit...

:_(

Com a la resta de la gent em segueix agradant el paper...

petons

Rokins ha dit...

quina entrada més bonica a la nova temporada, sí senyora!

visca la frescor dels blocs! i visca les textures i les olors del paper!

El porquet ha dit...

Bentornada Cli. Tant de bo aquesta nova temporada que inaugures amb aquest bonic post sigui profitosa i plena de bones lletres i literatura.

Jo també he estat nominat als blogs cosa que no m'esperava ni de conya... de fet, fa ben poc no sabia ni que existien. El meu blog està a punt de fer un any de vida i no m'esperava fer-lo durar tant (reconec que sóc molt inconsistent amb segons quines coses que requereixen paciència i anar-les nodrint mica en mica). No m'ho esperava i seguiria escrivint igual que ho he fet aquest darrer any, però sí que et fa veure que, osti, darrera del que escrius i altra gent que ho llegeix, i a més, n'hi ha hagut uns quants als que els agrada el que escrius... si més no és un petit reconeixement i, per tant, un petit plaer!

Clidice ha dit...

No cal patir-hi Manel Aljama, com va dir aquell "hay gente pa tó" :)

Rokins i els llibres com a objecte, també :) Benvinguda :)

El porquet si que fa gràcia quan t'hi nominen, i una mica de por o responsabilitat :)

Anònim ha dit...

Un bloc no es pot passar a paper, falta la interacció amb els comentaris, falten les imatges, els vídeos, els enllaços. Si vols escriure quelcom en paper es pot allò que en diuen... llibre?

miquel ha dit...

Hi he pensat i hi penso, Clidice, en el què dius...
Després, ara mateix, hi ha el plaer de llegir i d'escriure. La resta continua sent literatura.

Anònim ha dit...

Jo no reduriria, encara, el llibre a mer objecte comercial; sinó hauríem de començar a cremar les biblioteques

Clidice ha dit...

pons007 justament és la idea: el blog és una altra cosa :)

pere ja fa temps que ho anem desgranant, serà que no ens ho acabem de creure :)

maxaue i ara! bé, si mires segons quins fons ... uf! no vull donar idees. Tanmateix la biblioteca té una funció que no té el comerç de llibres, pensava, més aviat, en aquestes superfícies que tracten el llibre com si fossin kiwis. :)