"Els humans eren uns éssers que criaven una espècie inferior, uns simbionts, a la que anomenaven femelles, i que els feia de receptacle dels seus descendents. Pagaven un preu alt per l'alta ineficàcia d'aquest sistema de reproducció, perquè no podien evitar la influència negativa del simbiont i, moltes vegades, la meitat, si fa no fa, el descendent era femella ensems. Algunes de les vegades, també, aquestes femelles s'empeltaven de la intel·ligència humana i sobressortien sobre la resta."
I és que és el que té estudiar la història dels llibres, que fins i tot mires sota les tapes per veure on punyeta s'han descuidat les dones!
27 comentaris:
Mare meva!!!
és vox populi que darrera un gran home s'amaga una gran dona... ;-)
I ca, ara la cosa és, a sobre d'un gran home sempre hi ha una dona que no vol acabar esclafada contra el matalàs!!
Diuen que la història la escriuen els vencedors, no? I aquest és un concepte farcit de superioritat física (no pas moral). És a dir, el més fort físicament tot sovint ha imposat la seva llei. Aquí doncs, una de les tristes respostes a les teves preguntes.
Porquet,
Les dones són més fortes físicament, viuen més anys!
El de la fortalesa física, un altre tòpic que hem fet córrer per anar vivint del cuentu!
Quan hom (i mai tant ben dit) llegeix un text així és millor xiular i no posar-se no fos cas que se n'adonin que ens molesta... ;-)
Sé que dient això potser m’estic ficant en un esbarzer del que en puc sortir esgarrinxat però vols dir que no exageres? Llegint-ho a l’Europa més endreçada i en ple segle XXI amb tot el que això representa, m’ho agafo com una provocació simpàtica per part teva... en la que jo ja hi he caigut de quatre grapes.
Has d'escriure un llibre urgentment...ens queda poc temps. Has de deixar les coses clares
Un apunt intel·ligent, Clídice!
Sempre he dit que l'única manera que tenien els homes de mantenir el poder era sotmetent a les dones amb tota mena de maltractaments, menystenir-les i encara convèncer-les de que no valien per res més que estar-se a casa i ser això, el receptacle de la descendència. Durant molt temps, us ho vau creure, i als homes ja ens anava bé. Però ara les coses estan canviant, per fi us aneu adonant que els homes no tenim res a pelar. Ni som més intel·ligent, ni més forts, ni tenir més capacitat per aprendre, ni més voluntat, ni més empenta. Ara ja no tenim arguments. I bé, l'únic que desitjo és que no decidiu tornar-nos totes les vexacions històriques que us hem infligit. Els homes d'ara no en tenim la culpa...
Bé, això que dic seria en un món ideal, malauradament encara hi ha molt cavernícola en el nostre planeta, i no cal anar a societats on la dona segueix sense tenir ànima, al nostre voltant es donen molts casos encara. Però va canviant, i me n'alegro que sigui així. A veure si assolim la igualtat, l'equilibri, més aviat. Poques coses han de quedar, a hores d'ara, que siguin patrimoni d'uns o altres.
No siguis pesimista, Clidice. Les coses canvien, lentament però canvien.
Pel que fa al passat, cal tenir-lo sempre present, explicar-lo i rescatar tot el que es pugui. Estem a temps de rescriure la història.
No sabeu allò de "Cherchez la femme"?
Si em permeteu l'autocita:
http://tirantlobloc.wordpress.com/2010/10/20/joies-de-la-llengua-ii-cherchez-la-femme/
:-)
Estic convençut que la Història ben prompte farà justícia amb les dones.
Fotre, quins marcians tan masclistes!! Te canvie la cita per aquesta:
"Els humans eren uns éssers amb un sistema de reproducció curiós que es basava en l'intercanvi entre dues subespècies en un procés anomenat sexe que fins i tot practicaven sense intencions procreatives per la satisfacció que els hi produïa. Un tema fascinant que encara estan estudiant els nostres cosmoarqueòlegs".
crec que els teus extraterrestres posarien "l'especie humana necessitava d'un paràsit masculí per a transmetre part del seu codi genètic a les femelles. Malauradament el 50% dels embrions eren de tipus parasitari. En lloc de desfer-se d'ells, les femelles els deixaven créixer i els feien creure que ho manaven tot."
Clícide, dona, a poc a poc això va canviant, em sembla que d'aquí uns anys quan ens estudiïn, passarà quelcom semblant com al planeta dels simis (dones), les dones hauran convertit el món en un matriarcat ie els homes només hi seran per la reproducció. Les universitats són plenes de dones i la revolució al tercer món ha de venir, forçosament, per part de les dones. El que han fet els homes ja ho hem vist, i massa bé no ens ha anat. Si fins ara no han començat a aprèixer és perquè el món ha estat sempre masclista.
Hi ha una història no escrita que si parla de les dones. Fixa't que hi ha la parula bonhomia i no bondonia, perquè la bonhomia s'atribuia només als homes que eren els qui donàven les dàdives car les reproductores no remenaven caler.
La historia la escriben los vencedores .... esta frase tan manida en realidad esconde una verdad parcial. En realidad los procesos históricos son cambiantes y las sociedades que salen de ellos han ido evolucionando a lo largo de la historia de la humanidad.
El siguiente proceso debería ser transformador en cuanto a la liberación final del ser humano del resto de lacras heredadas.
Soy optimista en eso, aún cuando ese proceso lleve aún décadas, terminará realizándose.
... en realidad sería la única manera de evolucionar si no queremos desaparecer como especie, ¿no te parece?
Lo que me jode, es que las generaciones actuales no lo llegaremos a ver
Un abrazo
En un moment que tot va amb xips i les armes son fàcils de fer anar (per exemple els missils nuclears) també podries llegir
"Existia uns essers que eren femelles i es reproduien per inseminació artíficials, els sementals els tenien tancats en reserves, mentre que les femelles governaven el planeta" i si no, temps al temps
per cert, ja es la segona amiga que es fa un invitro i no té parella...
La lexicografia no oblida:
http://www.dbd.cat/
em nego a entrar en aquesta dicotomia: per mi les dones sempre heu sigut tius, només que una mica més guapos.
:P
Els homes, serien pobres homes, sense les dones.
La història és femenina i, no obstant, s'ha escrit en masculí. El futur és masculí i, no obstant, s'escriurà en femení.
I és que fa una mica de mandra, en aquestes alçades, això de la guerra de sexes, oi? Però no deixa de fer una certa basarda trobar-te que de les poques dones que s'esmenten en els llibres d'Història com a mandatàries, la més preeminent sigui Margaret Thatcher. El que més em xoca és que, a nivell universitari, encara s'estudiï la història d'aquesta manera, dates i prohoms, que ben poques "prodons" s'esmenta.
Com diu algun comentari, la Història l'escriuen els vencedors. Cal llegir historiadors heterodoxos com Robert Graves per recuperar testimonis de temps prehistòrics on dominaven les dones (i potser no era precisament una Arcàdia, convinguem-hi), o l'empremta de les dones que ha teixit en silenci la intrahistòria, que és sens dubte la clau de la volta ocupada pels celestials prohoms i les seves batalletes resumibles en dates.
Els marcians, però, trobaran llibres d'avui dia escrits per grups de dones soles; estudis universitaris que tracten només de la dona; poesia de dones; cinema de dones...etc.
I és que la dona, pel que es veu, no vol tenir res a veure amb l'home i forma els seus ghettos, cosa que no em convenç gens ni gota, però ningú em fa cas.
De panellets, noia, torrons i llaminadures, n'hi ha taulells sencers sense sucre i a bons preus. Un endolçant molt saludable és l'estevia, o stevia (una planteta que es pot tenir en un test), que va molt bé per curar altres coses i no té els defectes de la sacarina. Endavant, doncs, ¿què esperes?
A veure, abans de res, voldria constetar una cosa que diu en Joan: Certament, història té gènere femení, però això només s'ha d'interpretar des d'un punt de vista estríctament lingüístic, ja que no té cap relació amb els gèneres humans.
D'altra banda, Clidice, jo no crec que la història l'interpretés així ni un arribat de Cassiopea. Certament, no saber entendre el difícil paper de la dona en la vida i evolució cultural de la raça humana denotaria que s'és un mal historiador.
Crec que un dels problemes és que les dones (així en general, no vull dir tu) volen "reivindicar" les dones "importants" en lloc de prendre el subjecte històric. Vull dir que es reivindica Marie Curie però no Lívia Drusila. S'agafa Rosa Luxemburg però no Ayn Rand.
Vull dir que d'acord que hi ha grans dones que han estat amagades de la història oficial, però hi ha moltes dones importants que no són grates a ulls de moltes feministes i són doblement ignorades. No he vist cap dona a casa nostra que reivindiqui la figura de Margaret Thatcher. Per que és de dretes. (Però tampoc, i és ben penós, Golda Meir i mira que era d'esquerres).
Malament podem arreglar la manera d'explicar la història si hi fiquem el filtre de la ideologia.
No se si m'explico.
Sigui el que sigui, el que cal és continuar-ne parlant. I una cosa que dius tu, Jaume em sembla cabdal, l'error de les feministes de finals del XX, on encara viuen instal·lades moltes dones, és que la femella de l'espècie humana és quelcom infinitament superior al mascle. Així no anem enlloc. Reivindico el dret a l'error i al "filldeputisme" en igualtat. Per a mi, Margaret Thatcher és una icona, no pas ideològica, però sí com a dona capaç d'arribar a la màxima quota de representativitat en la nostra societat. Una cosa, mai, ha de treure l'altra. A veure si, en aquestes alçades, farem el ridícul parlant només d'allò que ens abelleix i amagant els morts dins l'armari.
Publica un comentari a l'entrada