Que un amiguet et regali un escarabat de color blau és millor que no pas que et regali una part de l'entrepà de nocilla, perquè una joia com aquesta, trobada en un gorg del Rialb, és un tresor que només es comparteix entre aquells que sabem apreciar-la. El lapislàtzuli és de marca, i del nostre món recòndit viatgem en una línia sens fi cap aquell Egipte mític i allunyat a l'altra banda del temps i del Medis Terram. En Girbén, que no té una piràmide però si que sap habitar a les valls dels reis, ara té un altre blog, Extramurs, on, com sempre, ens permet gaudir del seu art.
Bon cap de setmana!
Bon cap de setmana!
14 comentaris:
sempre es millor un escarbat que no se... un cuc?
Mira que hi he anat vegades al riu Rialb a fer barranquisme de xancleta, fins al forat de Bolí, i mai he vist cap escarabat d'aquest estil! (algun escurçó sí!).
Ara, jo crec que em quedo amb l'entrepà de Nocilla... coses de gormanderia.
VES QUE NO SIA L'ESCARABAT BUMBUM. Per cert que detesto els escarabats, ja sé que no es molt correcte ni ecológic però m'encanta aixafar-los amb el peu.
no val un escarabat de la patata? ja sé que no té aquest color tan maco, però no n'he trobat de tan bonics...
Home... així de primeres jo em quedaria amb l'entrepà de nocilla, però per gustos, colors.
Home si té aquest color també m'agrada a mi!!!!
A mi els escarbats...però si són d'aquest meravellós color blau...que es quedin la nocilla...ah visitaré extramurs...
admirar colors de la fauna amb un entrepà de nocilla crec que seria una bona opció.
conec extramurs....i m'agrada
És una afició molt xula! Si trobo algún escarabat ja sabré que fer-ne.
Ah! els meus amics, els escarabats
el blau no està malament
però trobo que el negre és més elegant
i a més, aprima
pons007 ui! els cucs també molen eh! però els escarabats, per a mi, són infinitament més xulos ;P
El porquet ja se sap com en sou de gormands els porquets :) però les nenes que, com jo, hem crescut al carrer, ens tornem miques per un escarabat de color blau impossible :)
Francesc Puigcarbó "posa-hi oli, posa-hi oli, escarabat bum bum, posa-hi oli a la llum!" :) Uf! això que dius, per a mi, resulta gairebé assassinat eh! ;P
Aris ei, que els de la patata molen molt també, amb les seves ratlletes :)
XeXu però és que de menjar ja en tens sempre! i sinó vas a algun hort i robes una mica de fruita! :)
Carme oi que és rebonic, rebonic?
Elfreelang faràs ben fet, en Girbén és un artista de primera :)
joan gasull és que tu ho vols tot eh! La veritat és que si veig una bestiola ja no em recordo del menjar, podria passar hores i hores :)
Eduard Ariza Ugalde hahahaha, doncs si, cap a ca la Clídice falten escarabats! :)
Gregori Samsa ja ho veieu "quefe", la meva flaca per vos fins a quins extrems arriba :P
A mi també m'agraden molt els escarabats (compte!, els escarabats, no pas les fastigoses paneroles, que molta gent també anomena escarabats). N'hi ha de preciosos, amb colors metàl·lics com el que t'han regalat, amb franges (longitudinals o transversal) o punts de colors molt variats i de vegades cridaners; també amb formes molt curioses. Si els egipcis l'adoraven, algun motiu tindrien.
Tard, perquè érem fora, però ara et dic: gràcies.
D'escarbats d'interès no n'he trobat. Ara, que si t'interessa l'espaterrant vídeo-dansa d'una sinuosa sangonera ballant a les aigües impecables d'un cóm de muntanya...
Lectora corrent costa una mica de fer entendre aquesta dèria per aquests meravellosos insectes, però els que hem estat contaminats ho portem amb molta alegria :)
Girbén a mi, pòsam una bestiola i em tens entretinguda durant hores, més que la canalla :) I res de gràcies, gràcies a tu per tot allò que fas, que sempre resulta de gran interès.
Publica un comentari a l'entrada