d'aquí |
Tota la vida que he somniat que algun dia aniria a New Orleans (Louisiana), a passar hores i hores al carrer, en un Mardi Gras, al barri de Central City, escoltant jazz i menjant oysters en brochette, imaginant-me un jove Satchmo voltant desvagant, encantant-se amb els músics mentre venia diaris, o fent trapelleries, al costat del mític Mississipi. El Katrina, però, va malmetre aquest somni, perquè aquella ciutat tantes vegades llegida, i vista al cinema, ha desaparegut i no sé pas si la seva reconstrucció tindrà el mateix sabor que la ciutat d'aleshores, malgrat que les ostres de ben segur que si.
d'aquí |
En aquesta WEB podreu viatjar per una Nova Orleans que pretén curar-se de les greus ferides que va patir i que ens remunta a la seva història. Per si poguéssim patir la temptació d'oblidar que els fets i els morts van ser reals i terribles. Que siguin nord-americans -el nostre Papu particular- no vol dir que es mereixin el nostre oblit.
Pels que no domineu l'anglès, encara que sigui baixet i encara que es deixi, podeu clicar a la traducció i funciona. No és tan còmode, però te n'assabentes de força més coses.
Bon cap de setmana!
9 comentaris:
ja en som dos en lo d'anar a Nova Orleans, on per cert hi viu ANNE RICE. m'hauré de conformar veient aquesta web que recomanes durant el cap de setmana.
salut
amb la banda sonora adequada serà perfecte
...mmhhh, sí...!
http://open.spotify.com/track/4e1VnV1bexx82Jq4KrSCEF
http://youtu.be/krJW2qMVv4M
Una abraçada!
Sé d'un que insisteix perquè hi anem. Segons la sèrie "Treme", la ciutat va renaixent i la música no s'ha perdut mai. Bon cap de setmana!
Veig que no soc el primer que et diu que si t'agrada Nova Orleans no et pots perdre Treme
Ja no vindrà d'un més...
"Treme" no és anar a Nova Orleans (trobes a faltar-hi la calor enganxifosa i la cuina cajun), però s'hi assembla força (per música no queda curta), i és autèntic lowcost.
Yo voy a usar la traduccion ya que es bien sabido que no domino el inglès.
pues sí. Yo por suerte fui antes del Katrina y la parte francesa era una chulada. Con sus balcones de hierro forjado típicos de pelis como el corazón del ángel. El lado mágico de la ciudad estaba presente. Tiendas super raras que vendían muñecas cadavéricas, una con miniaturas del cuento de navidad, clubs de jazz. Pero lo que si noté es que la nueva orleans guay era una calle o dos y la new orleans del bluesman vampírica debía ser resucitada por nuestra imaginación. Otra cosa eran los vayous? donde los rednecks hacían el agosto con los turistas horteras entre los que me encontraba. Te enseñaban los caimanes y en una cochiquera hasta tocabas uno. Seguimos en contacto.
Francesc Puigcarbó doncs potser hauríem de fer una escapada ;P (amb els parents, eh!)
Jesús M. Tibau de ben segur! :)
Eponelep ja la tenim! Completat! :)
Allau hauré de parlar amb aquest "un" a veure si fem pressió als altres "uns" ;) De Treme no n'he vist cap, però és que no dono per tant :(
pons007 caxis! ara si que no me'n podré escapar! Faré per trobar-la, gràcies! :)
Girbén calor enganxifosa ja la tenim al Baix, i la cuina cajun ... bé, podem fer un intent ;) Tot i que ... com anar-hi!
Señor Mariano paresse que esto del inglés, de donde son ustedes, bilingües segun su presidenta de comunidad (será castellano-español), no lo controlan mucho, oi?
Anónimo-Jordi hola guapo, la teva experiència familiar amb N.O. em sembla inestimable. Quan hi vagi, si és que hi arribo a anar, abans us faré les consultes pertinents ;)
Publica un comentari a l'entrada