dilluns, 17 de setembre de 2012

Tots ...

... els polítics són iguals.

... els lampistes són iguals.
... les ballarines són iguals.
... els paleontòlegs són iguals.
... els cirurgians de ronyó són iguals.
... els bussejadors són iguals.
... els cercadors de tresors són iguals.
... els pescadors d'altura són iguals.
... les modistes són iguals.
... les executives agressives són iguals.
... els mecànics d'automòbils són iguals.
... les puntaires són iguals.
... els genetistes són iguals.
... les biòlogues són iguals.
... els jubilats són iguals.
... els empleats de la companyia del gas són iguals.
... les cirurgianes plàstiques són iguals.
... els carters són iguals
...

alguna de les dues parts és una solemne bestiesa. O ambdues.

18 comentaris:

Aris ha dit...

hmmmm, amb els anys he descobert que hi han lampistes que saben fer la seva feina i daltres que no, i es aplicable a tot. També coincideix que els lampistes bons son més cars.

Eduard Ariza Ugalde ha dit...

Jo no ho crec que tots els polítics siguin iguals. Ara bé, costa de trobar-ne que estiguin diposats a trencar amb els seus privilegis excessius, alhora que tenen una idelogia coherent i realista. ¿No trobes?

Júlia ha dit...

Totes les generalitzacions són absurdes i injustes i sovint hi recorrem per quedar bé amb poc esforç i dir el que s'espera que s'ha de dir. Caldria parlar de la gent de forma individual tenint en compte, també, la seva trajectòria, avui no és difícil esbrinar-la.

Per cert, de mestres n'he vist de tots colors, per això m'empipen molt les defenses sectorials corporativistes disfressades de 'la unió fa la força i entre tots ho farem tot'.

XeXu ha dit...

Devies veure l'Anguita ahir, oi? Jo no, però bé, està clar que no hi ha un gremi en que tots siguin iguals. El problema de la política actual és que n'hi ha de dolents, i després n'hi ha de més dolents. Potser algun se salva, però no farien malament de mirar una mica enrere, quan es feia política d'una mica més de qualitat.

Allau ha dit...

Però no em negaràs que tots els xinesos són iguals.

Xavier Aliaga ha dit...

Iguals? Noooo... Hi ha una tal Monserrat que si es presentara al meu poble la votaria a ulls clucs. Ja ho he dit.

Galderich ha dit...

Aquesta afirmació és una de les bases històriques del feixisme...

joan gasull ha dit...

menys mal que nosaltres no som iguals que els polítics.....

Manel Aljama ha dit...

És el que té generalitzar. Estic d'acord amb Galerich. Si un lampista et cobra car o fa mala feina no el tornes a trucar i llestos.
Pel que fa a la política, hem deixat que uns partits amb un fucionament d'empresa antiga ens representi. És fàcil caure-hi i dir: "tots els poítics..." Encara sort de les noves tecnologies i que de moment l'estat espinyol no té autonomia ni per sancionar una companyia aèria...

Francesc Puigcarbó ha dit...

totes les putes i les ramonetes són iguals.

pons007 ha dit...

tots els pons son iguals...

Elfreelang ha dit...

tens raó no es pot mesurar pel broc gros ....tots els tots no són pas tots ....per sort hi ha d'iguals, de decents, de diferents i de tota mena

a ha dit...

Alguns sempre intentant-ho, alguns sempre tornant...
http://quadernsdepraga.blogspot.com

sobre el tema del teu post, jo diria, per simplificar... ¿com es pot reconèixer un idiota? Quan comença el discurs dient "és que els polítics..."

María ha dit...


Generalitzar sempre és dolent, però quan en un col · lectiu, el dolent abunda, és difícil no fer-ho. Mira, per si et serveix de consol, sempre es diu que els advocats són unes rates i jo dic ... ¡¡Doncs és veritat!! :-)

Un petó enoorme, preciosa



Good night, CLI.

LEBLANSKY ha dit...

Aquest és el discurs que afavoreix al populisme: enlloc de fer una anàlaisi crítica i mirar cap a una altra opció política, qui comulga amb aquesta frase desconnecta, amb la qual cosa deixa la porta oberta a més populisme encara.

Clidice ha dit...

En LEB i molts l'heu encertada de ple. El populisme, el discurs sense raonar és la porta del feixisme. I cal que fem l'exercici continu de provar de veure les diferències.

És ben curiós com som incapaços de distingir entre els polítics que ens endossa la premsa, que són una minoria, vistosa però minoria, els càrrecs polítics, que no són càrrecs electes, que és on hi ha la bossa més brutal de corrupció i clientalisme, i la munió de persones que, sobretot a nivell municipal, es dediquen a la política, a la res publica, invertint hores i més hores, sense gaires compensacions. Tenim un dèficit democràtic brutal i això només dóna pas al discurs fàcil i terriblement perillós. Ens hi hauríem de negar.

Eduard ha dit...

Anava a comentar-te, però un incident m'ho va impedir. Ara arribo tard: semblaria que plagio el teu propi comentari.
Serem tu i jo iguals ?-p

Clidice ha dit...

Caram! doncs mira, sempre m'hauria agradat dir-me Eduard, ves a saber! ^^