El vídeo-art, avui, ja no és una novetat i és una de les disciplines que més ha desvinculat l'art de les parets dels museus. Abans de doldre'ns d'aquest fet, potser hauríem de fer l'exercici de conèixer l'origen dels museus actuals i dessacralitzar-los una mica, o provar d'imaginar el nostre món d'una manera més plàstica, contínua, sense tantes limitacions.
Geoffrey Lillemon, àlies Oculart, és un fantàstic, i fosc, vídeo-artista. "La seva obra duu l'estil del dibuix i la pintura clàssica romàntica al món de la tecnologia per a reinterpretar les pràctiques artístiques. Es nega a delimitar la seva obra a través d'un medi, per això mateix utilitza diverses formes i tècniques, mesclant disciplines i medis, incloent la literatura i els paisatges sonors per a crear obres de poesia al·lucinatòria que arribin a les infinites profunditats del subconscient dels espectadors." (d'aquí)
Un dels membres fundadors i directors creatius de Champagne Valentine, amb Anita Fontaine, a mig camí entre el món de la publicitat, la tecnologia i la investigació, Geffrey Lillemon és el paradigma de l'artista que es vincula al món de l'empresa, més enllà del mite del creador solitari i turmentat.
4 comentaris:
T'imagines en Buñuel i en Dalí amb aquestes eines?
ui Galderich amb les eines d'avui i la mentalitat d'aleshores ... segur que acabaven passant-se de voltes ... encara més!
L'art és una innovació constant gràcies a les eines diverses que inventem. No pas per la imaginació, que ha existit sempre. Si repassem l'art en perspectiva, veurem com alguns temes i ambients es repeteixen, i això és evident sobretot en pintura/gràfics/visuals. No tant o potser gens en música, però també en la paraula. Curiós.
No puc obrir youtubes i similars aquí a Mont-ral, però ja faré les paus a l'octubre.
Olga Xirinacs això espero, que acabis fent les paus :) tens raó, la imaginació sempre ha estat, justament aquesta és la principal meravella de la nostra espècie.
Publica un comentari a l'entrada