No he llegit mai el llibre El diari d'Anna Frank. Reconec que deu ser una mancança meva, però tinc tirada a no llegir diaris i una certa al·lèrgia a tot el que siguin relats de les dues guerres mundials. Tanmateix, hi ha gent que si que els abelleix i entenc que és una obra prou coneguda com perquè pugueu visitar el lloc des d'on va escriure aquí
23 comentaris:
Jo vaig estar al davant de la casa d'Anna i no vaig voler visitar-la per que sempre m'ha fet esgarrifar la seva història, tot i no haver-la llegit sencera
Doncs unes paraules per animar-te a llegir-lo, val la pena.A mi em va agradar molt, pero es clar d' aixo ja fa molts anys...i tot son gustos.
Si no tens tirada a les històries al voltant de les dues guerres mundials, temo no veure't mai a Berlin. A mi m'apassiona aquesta part de la història, i Berlin és l'escenari principial; la història es respira a cada arbre, a cada carrer, a cada edifici reconstruït...
I també hi ha un petit museu dedicat a l'Anne Frank, amb moltes imatges i un espai, excel·lent, no es veu com transcorre la seva vida i, en paral·lel, com avança en nazisme a Alemanya i Europa. Fa venir esgarrifances, però... és la nostra història.
PS: Veus com m'enrollo, amb aquest tema? Si no m'obligo, no callo.
La casa d'Anne Frank s'ha convertit en una atracció turística i és una llàstima. Tanmateix, el seu diari és d'un valor testimonial molt important (com molts d'altres que no han aconseguit tant de ressò).
Salut!
El diari d'Anna Frank, va tenir molt de ressó en els anys 50/60 , després com tot han sortit altres diaris de nenes d'altres guerres. Jo vaig veure primer la pel·lícula de l'any 1959 i després vaig llegir el diari. Quan vaig anar a Amsterdam vaig visitar la casa. Bond dia!!!. Una abraçada.:)
Estic com tu: ni el diari ni llibres ni massa pelis relacionades amb aquella guerra.
Miro la web a veure si em desperta el cuc.
Jo si que l’he llegit i vaig estar a la casa seva a Amsterdam. Vaig poder mirar pel tros de finestra on a les nits, l’Anne podia veure un retall de cel i les torres d’uns campanars i vaig poder sentir una mil•lèsima part de l’angoixa que li va tocar viure. Aquesta mínima part d’ofec m’obliga a comprometre’m contra l’estat de coses que varen propiciar aquells fets.
Salut.
Mira! Aquest cop ja coneixia la web, de no fa massa. Tampoc m'atreuen gaire els diaris, però la web està molt bé.
Confesaré un pecat mortal: formo part del gremi miserable de la història i no me l'he llegit mai.
*Sànset*
Val la pena llegir-se'l perquè és una forma molt directa de conèixer un temps no pas llunyà i que ha marcat le'sdevenir posterior de la història. No coneixia el web, i és interessant!
L'any passat vaig estar a Amsterdam i en vaig parlar al bloc del diari i de la casa. Sempre impressiona la història d'aquesta nena.
jo tb el tinc pendent. Sé que m'impressionaria massa (si més no ara com ara, i per això el vaig posposant)
Sóc dels que vaig fer el turista a la casa d'Amsterdam i en vaig sortir amb llàgrimes als ulls, després de llegir les cartes del seu pare quan buscava sa filla després que els descobrissin.
Acarada a la dolorosa popularitat de l'Anna Franck podríem posar-hi l'anonimat dels nens i nenes de la Maternitat d'Elna, d'on vàrem sortir amb els ulls plorosos.
Hola Clidi, pots aproximar-te al tema a partir d'aquest fantàstic disc: In the airplane over the sea , de Neutral Milk Hotel, et deixo un link:
http://www.youtube.com/watch?v=lcgyKo7vbm4
Aquest és el llibre que tots creiem que hem de llegir però ens fa cosa, perquè saps que no acabarà bé. Per això el vaig tenir anys a l'estanteria fins que em vaig decidir. I no me n'arrepenteixo però soc el primer que entenc la seva no lectura
Me'l vaig llegir l'any passat i val la pena, de debò.
Per entendre millor la història i fer tot el possible per no repetir tristos episodis, s'ha de posar cara, ulls, nom i cognoms als que la van patir ( no he dit escriure ).
Si ens volem apropar més a la història actual també és recomanable llegir el Diari de Zlata Filipovic sobre el setge de Sarajevo o el que fa referència a la Maternitat d'Elna d'Assumpta Montellà.
Jo tampoc no l'he llegit!!!
Gràcies per l'enllaç.
Doncs fa anys el vaig començar a llegir en castellà, però era una edició barata i molt dolenta (la impressió no era massa bona) i em cansava llegir-lo... però em vaig quedar amb les ganes. Fa poc ma germana me'l va regalar en català i el tinc pendent :-)
Fa quasi quatre anys varem anar a Amsterdam de vacances i, com quasi sempre que podem fer-ne, (aquest va ser el darrer any) el pressupost tampoc permet que siguin molts dies. En sis dies varem preferir fer alguna excursió a altres ciutats pel nostre compte (allí els trens funcionen que fa enveja!) i visitar altres museus (el Van Gogh i el Rijksmuseum)... passejant hi varem passar per davant un parell de vegades i sempre hi havia una cuaaaa!!
És estrany llegir que tanta gent més jove no l'ha llegit, en el temps de l'egb era un llibre que es feia llegir força en els darrers cursos i es comentava molt, al menys per on jo em movia. Els diaris posteriors sobre adolescents 'en guerra' han estat motivats per l'èxit -dolorós- que va tenir aquest en un moment en el qual tot plegat era encara molt recent, però no han assolit, ni de bon tros, el mateix ressò ni la mateixa categoria. Se'n va fer pel·lícula i obra de teatre, una obra que es va representar molt, també per aquí, i recordo haver escoltat per ràdio el llibre, en capítols. Fins i tot propagandes posteriors van intentar dir que s'havia falsejat, que l'havia escrit el pare, pot ser que l'arrangessin per a la publicació però la història és absolutament verídica. Recordo també que per a la pel·lícula, amb un interessant repartiment, es va fer un gran càsting, finalment la va interpretar Millie Perkins, que després va ser una actriu sense massa ressò posterior. Shelley Winters, com sempre, estava immensa en un paper secundari.
El llibre, més que no pas una obra sobre la guerra, és un llibre de creixement, de somnis adolescents, el que passa és que les circumstàncies són les que són. Vaja, jo crec que és d'aquells que tothom hauria d'haver llegit, però també situant en el seu context l'època en la qual va ser un gran èxit. Una època en la qual els joves progres i amb possibilitats anaven a passar temporades als kibutz.
garbi24 si que fa esgarrifar si.
montserratqp ho hauré de fer, pitjors coses he llegit!
Ferran Berlín és un lloc que tinc moltes ganes de conèixer, aquest any hagués pujat, però no hi havia cap pont :( I penso que és un tema sobre el que cal enrotllar-se, no fos cas que ens n'oblidéssim.
David bé, les "cases" sempre acaben sent turístiques. Jo no sóc gaire de visitar "cases de ..." però a vegades potser cal.
Ernesto Niebla sé que, per generació, em pertany haver-lo llegit, però no ho vaig fer per la meva natural al·lèrgia a fer allò que fa tothom.
òscar és que és una guerra molt bèstia, difícilment assumible. Tot i que reflexionar-hi no va pas malament, penso.
Alberich potser és per l'únic que cal visitar-ne la casa, per fer-nos la idea d'allò que va ser.
Lluís Bosch :) si que és una bona web, m'ha semblat prou endreçada. Sempre es corre el perill de l'amarillisme.
Sànset no hi pateixis, jo tampoc m'he llegit sencer el Pla General Comptable :P Ei! no ho diguis als meus clients! :)
Albert B. i R. segurament el diari deu ser una forma de "sentir" la guerra, no pas llegir-ne dades que sempre resulten fredes.
kweilan si? no t'ho vaig llegir. Malgrat conèixer-ne només les referències, reconec que sempre m'ha impressionat.
rits jo també ho faig amb segons quins llibres, perquè els que fan mal s'han de llegir quan toca.
Puigmalet els drames que ens vinculen a la història sempre ens afecten, més si coneixem l'abast brutal del que va ser la Segona Guerra Mundial.
Girbén i és que el segle XX ens ha proporcionat un munt de motius per la reflexió sobre la condició humana.
pratinski gràcies pel link! :)
Martí veig que no sóc l'única, segurament per això que tu dius, perquè en sabem coses i sabem que fa mal. Però segurament cal fer-ho. Gràcies :)
Rafel els diaris ens apropen a la història d'una forma crua, tendra, emotiva. Són una bona forma d'apropar-nos a la història.
Mireia gràcies a tu :) a veure si serem molts nous lectors :)
Assumpta doncs espero que amb la web et treguis una part de la curiositat :)
Júlia a mi em va "passar de resquitlló" a l'EGB i potser perquè les companyes que en parlaven no eren les més "adequades" em va fer molta mandra. Tard o d'hora caurà, i ara, a més, contextualitzant, que sempre aprofita més. :)
En els meus anys 'joves' era d'aquells llibres que llegien fins i tot els qui no llegien, això passa a cada generació, em sembla.
M'encantarà ser el vostre "assessor turístic" personal, quan us decidiu. No deixis de fer-m'ho saber, bitte! :)
Publica un comentari a l'entrada