dimecres, 9 de febrer del 2011

De romans, mirinyacs i nacionalismes varis


De fa un cert temps que rebo al meu correu electrònic el butlletí de la Fondation Napoléon (ser una freak té una pila de servituds), una entitat una mica arnada, a la que vaig haver de sol·licitar una sèrie de detalls, sobretot de simbologia napoleònica, per un treball on havia de relacionar els símbols dels estats amb els de la república romana, ja se sap: barrets frigis, feixos, destrals, àligues i tot aquest tipus de coses que utilitzen els estats per a legitimar-se simbòlicament i que són d'aquells treballs que et fan fer a la UOC per tenir-te distreta, i als que una s'hi apunta sense rumiar-s'ho gaire, com més inútil pugui semblar, millor.

De tant en tant algú em fa la pregunta clàssica: "Serveixen per a res les Humanitats?", l'altra és: "Com és que tu, que et dediques a la cosa de les empreses i els números, no has fet Econòmiques o Empresarials?". A la primera pregunta els responc que em serveixen a mi, i amb això en tinc prou i de sobra, a la segona els responc que, amb "la cosa" justa per cobrar la setmanada, en tinc més que suficient, i que estudiar qualsevol matèria que tingui res a veure amb la meva feina, més enllà dels cursets als que em veig obligada a assistir, seria com fer més feina i, seguint el lema familiar "feina fuig, mandra no em deixis", no m'ho puc pas permetre, mai del món trairia el meu clan!
Charles Frederick Worth, de la Wiki

La qüestió és que aquesta quinzena, els de la Fondation posaven un hipervincle a Charles Frederick Worth, el pare de l'alta costura i inventor del polissó, que, a més d'un que s'esmunyeix dins un vaixell sense pagar, és un coixinet que es posaven les dones sota la faldilla perquè semblés que tenien un paner més apreciable, i que va aparcar, definitivament, el mirinyac. No coneixia l'origen de l'alta costura i pensava, com gairebé la majoria dels mortals, que era cosa de francesos, sense anar més enllà. La curiositat és que Mr. Worth, era mister, no pas monsieur, i era anglès de soca-rel, tot i que desenvolupà la seva creativitat a París, al costat de la noblesa de l'època.

És clar que això té un interès relatiu, si més no per a mi, a part que m'ho he passat la mar de bé veient alguns dissenys de l'estructura de les faldilles de polissó, i he recordat amb gust de quan li feia les disfresses a ma germana, però el que més m'ha cridat l'atenció ha estat el detall següent:

A la Wikipedia en anglès diuen que en Charles Frederic Worth widely considered the Father of Haute couture, was an English fashion designer of the 19th century, whose works were produced in Paris.
 
A la Wikipedia en castellà diuen, si fa no fa el mateix, fue un diseñador de moda del Reino Unido. Está considerado como el padre de la alta costura. Aquí no li diuen anglès, sinó que és, més aviat, pertanyent al Regne Unit, altrament hagués estat si el susdit hagués nascut a Argamasilla de Alba, per exemple, amb tots els meus respectes cap els nascuts en aital població.

En canvi, a la Wikipedia francesa remarquen el següent: Charles Frederick Worth (1825-1895) couturier français d'origine britannique, est le fondateur de la haute couture parisienne. I no en tenen prou que, al requadret de les dades, hi afegeixen: Nationalité britannique, puis français.

Aquest tret "diferencial" dels nostres veïns de per amunt sempre m'ha semblat ben curiós i molt simptomàtic d'una certa manera de fer, que solen compartir amb els nostres veïns de l'est (calla que no sigui cosa borbònica, tu).   Sembla prou clar que qui ha de passar a la posteritat com a inventor de l'alta costura només pot ser francès, encara que hagi comès el funest  "error" de néixer a Anglaterra. Serà per això que tinc més tirada cap a la cosa britànica, perquè aquests escarafalls sobre l'origen de les persones, els faci qui els faci, com si això fos una qualitat essencial, em posen molt nerviosa.
del blog de la Júlia Costa

26 comentaris:

Júlia ha dit...

Jo també vaig fer Humanitats a la UOC, en el grup pilot, sempre m'han agradat els estudis generalistes, potser per això, quan només podia estudiar als vespres, em vaig decantar per magisteri, més enllà de les conseqüències professionals.

M'ho vaig passar molt bé fent aquesta carrera. Els anglesos van tenir un gran pes en la moda en el XVIII, amb el Brummell i d'altres extravagants, les revistes penjaven molts acudits sobre el tema, el rei regent també era un pet presumit.

Em aquesta solució a un dels enigmes històrics que penjo en pots veure un:
http://norantanou.blogspot.com/2011/02/solucio-lenigma-sabatic-53-amors-reials.html

Pel que fa a la carrera d'Humanitats, si no ha canviat el tema, cal dir que en la pràctica -cosa que no m'ha preocupat mai, ep-
evidentment serveix malauradament per poca cosa. Fa un temps em vaig queixar a la UOC mateixa, del fet que en les bosses de treball per a professorat consultor d'humanitats prioritzen persones que tenen història, filolofia, i no els seus propis llicenciats en Humanitats.

Per sort ja estic jubilada i això no em preocupa més enllà d' honoríficament, però crec que és injust, quan la visió global que dóna aquesta carrera sobre el món i la cultura no es pot trobar enlloc més.

Júlia ha dit...

filolofia no, filosofia i filologia.

Alberich ha dit...

Aquests xovinismes es van bastir basant-se en l’exaltació i manipulació romàntica de la Història i apropiant-se de tot el que els fes sentir el llombrígol del món. Els més mediocres ‘nyicris’ i pobres d’esperit, solen apuntar-s’hi i bastir-hi el seu trontollant ego personal...
No sé si t’has trobat mai a França en una terrassa d’un petit restaurant i demanar el “plat du jour”que una diligent noia et serveix abans que el d’un rubicund francès que havia arribat primer...El que va haver de sentir-se la pobra noia, que es dedicava a servir abans als ‘salaud étrangers’ que als francesos no té nom...I això aquí a prop de la frontera, a Carcassonne...
Ja veig que t’ho passes bé amb els teus estudis d’Humanitats... Endavant les atxes!

MARTELL DE REUS ha dit...

De totes, la definició que més m'ha agradat és la que ofereix la wikipedia en català.

Carme Rosanas ha dit...

Potser sí que sigui una qüestió Borbònica...

Allau ha dit...

Em fan molta gràcia aquestes apropiacions puerils. Tingues per segur que si aquest senyor hagués perdut el metxero a la Barceloneta també ens l’haguéssim afillat.

Anònim ha dit...

Reconec que l'apropiació té gràcia. Quins nassos... També s'ha de dir que com és que aquest home se li va ocórrer néixer a Anglaterra??!!

Per cert, jo també em dedico a l'empresa (gràcies a haver estudiat primer econòmiques) però que després m'he llicenciat per segon cop en filologia catala. Per tant, Clídice, t'entenc!

Galderich ha dit...

Jo sempre dic que les humanitats no serveixen per a res... bé, només per guanyar al Trivial, algun concurs de ràdio i/o televisió...

Sobre les apropiacions... és normal que tothom vulgui presumir.

Joan ha dit...

Rebre el butlletí napoleònic no em sembla tan greu. Jo rebo ofertes de caixes, làpides i corones. Si és que no es pot ser curiós, caram.

El coixinet li faria falta a més d'una, tant com es cotitza l'os avui dia. Pel que fa als orígens, digues-li Worth, digues-li Colom ...

Brian ha dit...

En això de apropiar-se de les les personalitats els francesos -com en tantes altres coses-en son mestres, però ni molt menys únics. Sense anar més lluny, aquí em tret petroli de l'estança de Picasso a Barcelona.

Sobre estudiar de adult el que a un li ve de gust, està claríssim; només faltaria!

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Flipa: el malnom de la iaia és... menyinyaque (versió valenciana-cabasseta per al mirinyac) perquè la seua àvia fou l'última al poble a porta-lo.

Alta costura a l'horta de València.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Ja ho havia llegit que el primer taller de 'haute couture' de Paris era cosa d'un Britànic, de la mateixa manera que el croissans és vienés i els perfums ja eren a Orient molt abans que se'ls apropiessin els francesos altrament dits amb el malnom de gavatxos.

Quan a Humanitats, per estudiar humanitats ha de d'haver-hi humans i com som homínids, s'hauria de cambiar el nom de la carrera per Hominiditats o Hominidtats. Dic jom, o sia el menda lerenda.

Mr. Aris ha dit...

He he, m'agradat això del polissó, es increible l'etimologia de les paraules...i aquestes modes victorianes...es que no té perdua...que diran de nosaltres els nostres besnets?

Mr. Aris ha dit...

per cert, has tret la llista de les etiquetes? i també la llista per dates? i no em surt el teu perfil!

Elfreelang ha dit...

a mi això de la grandeur de la France i el monolitisme i unitarisme, el "respecte" que tenen enver les seves altres llengües anomenant-les patois ....vaja que no m'estranya que facin tanta distinció....els hi deu coure que el senyor no fos , per a ells un gal de debò ( per cert El Sarcozy és fill d'hongaresos) Com hi ha món!

Anònim ha dit...

Cadascú escombra cap a casa seva! L'interessant seria saber què es considerava (si es que es considerava alguna cosa) el personatge en qüestió. Com això no se sap, sempre ens quedarà la incògnita.

Rafel ha dit...

Quan van de cara la grandeur es posa medalles i amaguen per exemple els orígens corsos de Napoleó. Ai, però quan van mal dades, tornen el mort per destinatari desconegut, per exemple el Juanito Mülheg que havia de donar classes d'esquí als borbons...

El porquet ha dit...

Ui, doncs jo m'acabo d'apuntar a l'Ateneu de la UOC a fer l'assignatura d'Història! Com m'hagi de fer soci o demanar informació a entitats vetustes i caduques com la que comentes ja veig que m'ho passaré molt bé.

Els aires borbònics han sacsejat i sacsegen la vella Europa que es vol veure ben unida i sense fronteres i a la vegada xovinista i centralista... alguna cosa em falla en aquesta teoria.

Clidice ha dit...

Júlia me n'alegro que algú n'hagi tret profit professional de la carrera :) en el meu cas mai m'he plantejat "utilitzar-la", perquè la vaig començar tard i vaig lenta com un caragol, m'ho passo bé, vaja. I si, penso que els anglesos sempre han dit més coses a la moda i els francesos se n'han endut la fama :)

Alberich això del xovinisme hi és per tot arreu, la diferència és que uns ho basteixen des de l'Estat i d'altres no tenen Estat des d'on bastir res. I a França me n'ha passat més d'una, però també me n'han passat a Madrid o a Barcelona :)

MARTELL DE REUS oi que si? bé, sempre t'hi pots posar tu, la viquipèdia és això :)

Carme la cosa borbònica té mala solució, perquè és un model d'Estat i a França i a Espanya estan molt ben assimilats.

Allau segurament, hi ha una part de la nostra població amb molt de complex d'inferioritat, però la situació històrico-política no és ben bé la mateixa. Quan ells fan això és grandeur, quan ho fem nosaltres, a part que ningú ens fa puto cas, és fer el ridícul. Alguna cosa falla.

tirantlobloc tinc molts companys de carrera que vénen de carreres tècniques, des de metges, arquitectes, físics, economistes ... Humanitats és, segurament, la sortida a les inquietuts de moltes persones massa "tecnificades" per un sistema poc transversal.

Clidice ha dit...

Galderich jo també ho dic això del Trivial, en les trobades on s'hi juga (sempre hi ha algú que treu un Trivial, ves què hi farem!) servidora passa com un corró i s'enduu tots els formatgets :D A mi m'hagués agradat que haguessin remarcat que l'home va haver d'anar a París per poder crear, perquè, per exemple (m'ho invento) al seu terreny era un incomprès. Això els hagués fet més grans, no aquesta burda apropiació nacional.

Joan òndia quin iuiu, caixes, làpides i corones? (calfred per l'espinada) :P I si, ara a Colom no el vol ningú perquè s'ha posat de moda dir que era un cafre, però és que el personal confon molt la cosa, i no se n'adona que el món no ha estat sempre així i tot no es pot classificar "a la brava". Una altra cosa és falsejar la història, amb el que comporta de fer anar amunt i avall una caravel·la com si no tingués res més a fer.

Brian tens raó, no ho he dit explícitament perquè esperava que fossiu vosaltres qui ho féssiu. Picasso era malagueny, ens hi posem com ens hi posem. Altrament seria si ell hagués fet esment de la seva voluntat de ser català, que no treuria de cap manera que continués essent malagueny.

Busca qui t'ha pegat si no m'estranya que siga fan de la teua iaia xe, que al damunt té un malnom al·lucinant :) ja l'imagine a l'horta amb el mirinyac i flipe en colors :)

Clidice ha dit...

Puigcarbó tens raó, els monsieurs són únics en això de l'apropiació nacional, però també ho han ensenyat ben bé a uns quants, i la temptació pot ser molt forta per part d'alguns, que ja se sap que tenir ideologia és cansat, val més tenir icones i un esquema bàsic i tira que te vas. I tu series el terror dels consultors d'Hominiditats :D

Aris els nostres besnéts diran, segurament, que sempre ens queixàvem de tot, per massa aviciats i, n'estic convençuda, diran que "abans les coses es feien millor, i la gent tenia valors", que els humans, al cap i a la fi, som una reiteració amb potes :) [no he tret res, serà que no t'ho ha carregat bé]

Elfreelang el més graciós és que els francesos d'origen no francès, sempre són "més francesos" que ningú. Tinc una amiga parisina "de tota la vida", vaja que la seva família devia anar a veure com guillotinaven al personal, i que té una cunyada nascuda a les colònies. Si la meva amiga és discreta i procura "no ser massa francesa", la seva cunyada és més gavatxa que la Marianne, i tot perquè, en realitat, no va néixer a França.

Albert B. i R. pel temps que és el personatge, probablement hi ha documentació històrica per saber que pensava el senyor al respecte. Tot i que cal dir que, aleshores, la cosa aquesta ultra-nacionalista no era com ara, per tant, classificar-lo com ho fan a la Wikí (amb accent a la i final, per la pronuncia francesa) és força agosarat i clarament polític.

Rafel hahahahaha ja tens raó ja, és allò del "atleta español ha ganado ..." i "el deportista catalán ha perdido ...". Ningú és innocent, i menys els estats.

El porquet ah si? quina Història? si et cal un cop de mà només cal que m'ho diguis eh! I si, fent història, o Món Romà, per exemple, t'ho pots passar de fàbula. Això si, no ho diguis a ningú que et prendran per ximple :P Tens tota la raó, i els més internacionalistes són els que defensen els estats existents a ultrança, vaja que molt em temo que s'estan fent la lia un pitxu

Eduard ha dit...

Siguem justos les humanitats són molt més útils que certes carreres de ciències, especialment les matemàtiques o la físca. Ningú em negarà que saber representar una funció o calcular les valències d'una mol·lecula no són pas coses d'allò que se'n diu "pràctiques".
Amunt les lletres.

Gemma Sara ha dit...

A mi els francesos em cauen bé perquè hi vaig viure i hi tinc amics (potser he de dir que alguns francesos em cauen bé). No sé si els caracteritza l'apropiació però sí, força, una certa suficiència. Almenys és el que he notat per feina (recordo sobretot un home a qui vaig preguntar per algú en un estand i em va dir "vous êtes qui?" amb un to que em va fer sentir l'ésser més insignificant del planeta).
Sobre les humanitats, jo sempre les he hagut de defensar davant del meu pare i a hores d'ara encara no me n'he sortit :-(
Bona nit Clidice!

El porquet ha dit...

Història I. S'ha de començar pel començament. Pels origens de la història!

I no ho dubtis, si tinc algun dubte, et sol·licitaré ajuda!

Clidice ha dit...

t'ho passaràs bé El porquet i segons quin consultor tinguis al damunt et divertiràs ;)

Clidice ha dit...

Eduard Ariza bé, jo sóc força renuent a què em classifiquin en cap sector, la ciència m'apassiona, però què és la ciència sense les humanitats?

Gemma Sara la meva relació amb els francesos sempre ha estat bona, amb les franceses pèssima normalment ;) serà perquè totes les professores que he tingut han estat senyores i molt convençudes d'allò que la liberté, égalité et fraternité és cert, però seulement pour nous, s'il vous plaît, vaja insofribles. Curiosament, amb el meu pare que té dues carreres "de lletres" sempre m'he hagut de barallar també, per ell Humanitats és massa hippy, però això tant li fa ara :D