De romans, mirinyacs i nacionalismes varis

d'aquí

De fa un cert temps que rebo al meu correu electrònic el butlletí de la Fondation Napoléon (ser una freak té una pila de servituds), una entitat una mica arnada, a la que vaig haver de sol·licitar una sèrie de detalls, sobretot de simbologia napoleònica, per un treball on havia de relacionar els símbols dels estats amb els de la república romana, ja se sap: barrets frigis, feixos, destrals, àligues i tot aquest tipus de coses que utilitzen els estats per a legitimar-se simbòlicament i que són d'aquells treballs que et fan fer a la UOC per tenir-te distreta, i als que una s'hi apunta sense rumiar-s'ho gaire, com més inútil pugui semblar, millor.

De tant en tant algú em fa la pregunta clàssica: "Serveixen per a res les Humanitats?", l'altra és: "Com és que tu, que et dediques a la cosa de les empreses i els números, no has fet Econòmiques o Empresarials?". A la primera pregunta els responc que em serveixen a mi, i amb això en tinc prou i de sobra, a la segona els responc que, amb "la cosa" justa per cobrar la setmanada, en tinc més que suficient, i que estudiar qualsevol matèria que tingui res a veure amb la meva feina, més enllà dels cursets als que em veig obligada a assistir, seria com fer més feina i, seguint el lema familiar "feina fuig, mandra no em deixis", no m'ho puc pas permetre, mai del món trairia el meu clan!

Charles Frederick Worth, de la Wiki

La qüestió és que aquesta quinzena, els de la Fondation posaven un hipervincle a Charles Frederick Worth, el pare de l'alta costura i inventor del polissó, que, a més d'un que s'esmunyeix dins un vaixell sense pagar, és un coixinet que es posaven les dones sota la faldilla perquè semblés que tenien un paner més apreciable, i que va aparcar, definitivament, el mirinyac. No coneixia l'origen de l'alta costura i pensava, com gairebé la majoria dels mortals, que era cosa de francesos, sense anar més enllà. La curiositat és que Mr. Worth, era mister, no pas monsieur, i era anglès de soca-rel, tot i que desenvolupà la seva creativitat a París, al costat de la noblesa de l'època.

d'aquí

És clar que això té un interès relatiu, si més no per a mi, a part que m'ho he passat la mar de bé veient alguns dissenys de l'estructura de les faldilles de polissó, i he recordat amb gust de quan li feia les disfresses a ma germana, però el que més m'ha cridat l'atenció ha estat el detall següent:

A la Wikipedia en anglès diuen que en Charles Frederic Worth widely considered the Father of Haute couture, was an English fashion designer of the 19th century, whose works were produced in Paris.

 

A la Wikipedia en castellà diuen, si fa no fa el mateix, fue un diseñador de moda del Reino Unido. Está considerado como el padre de la alta costura. Aquí no li diuen anglès, sinó que és, més aviat, pertanyent al Regne Unit, altrament hagués estat si el susdit hagués nascut a Argamasilla de Alba, per exemple, amb tots els meus respectes cap els nascuts en aital població.

En canvi, a la Wikipedia francesa remarquen el següent: Charles Frederick Worth (1825-1895) couturier français d'origine britannique, est le fondateur de la haute couture parisienne. I no en tenen prou que, al requadret de les dades, hi afegeixen: Nationalité britannique, puis français.

Aquest tret "diferencial" dels nostres veïns de per amunt sempre m'ha semblat ben curiós i molt simptomàtic d'una certa manera de fer, que solen compartir amb els nostres veïns de l'est (calla que no sigui cosa borbònica, tu).   Sembla prou clar que qui ha de passar a la posteritat com a inventor de l'alta costura només pot ser francès, encara que hagi comès el funest  "error" de néixer a Anglaterra. Serà per això que tinc més tirada cap a la cosa britànica, perquè aquests escarafalls sobre l'origen de les persones, els faci qui els faci, com si això fos una qualitat essencial, em posen molt nerviosa.

del blog de la Júlia Costa