dissabte, 12 de febrer del 2011

Mirant per la finestra IX

de la Wiki

(d'ahir) 
Estic mirant per la finestra i a la plaça de pedra, on hi ha l’església del meu poble, veig els firaires com munten les parades per la Fira Medieval de la Festa Major d'Hivern. Demà serà el sant de totes les que, com jo, vam estar batejades en aquesta parròquia, Eulàlia, sant que s'afegia al que et volien posar els pares, vulguis no vulguis, i que ha fet de mi una rècua de noms dels quals no en solc fer esment, a risc de semblar un personatge de culebrot sudamericà, començant pel Montserrat i acabant per l'Eulàlia.

No puc evitar deixar la feina de banda i quedar-me badant mentre els homes, perquè tots són homes, munten totes les parades, el bar, la cistelleria, les herbes remeieres i d'altres que encara no sóc capaç d'endevinar que vendran, perquè ara només es tracta de posar taulells, carpes i empostissats diversos.

Es veu que estan organitzats, hi ha gent que treballa de forma genèrica -algú em va dir que aquests firaires van en grup amb una empresa que els gestiona-, i d'altres en les seves parades, xerrant ara amb els uns, ara amb els altres. M'imagino que les dones, esposes, mares, filles, xicotes ... apareixeran a l'hora de vendre, altrament faria molt estrany.

Sempre m'ha fascinat mirar la gent quan fa coses, fins i tot podria fer l'acudit fàcil que diu que m'agrada molt el treball i per això no puc evitar d'admirar la gent que treballa, però la veritat és que veure els firaires i tornar a ser la nena de pocs anys, enfilada amb son germà dalt d'un mur, berenant, mentre observa com munten el circ o les firetes, costa ben poc. 

No em ve d'una hora a l'hora d'observar l'espectacle de la humanitat en moviment amb un objectiu. Curiosament mai em va interessar la representació del circ, patia pels trapezistes, no comprenia els números dels faquirs, els mags em semblaven una estafa, no m'agradaven els animals fent coses que no eren d'animals i no em feien riure els pallassos, per això a casa tampoc m'insistien gaire per anar-hi. També és que tenien tanta feina que com menys nosa féssim les criatures millor.

Veig, també, com la brigada deixa piles de cartrons perquè els veïns tapin portes i finestres pel correfocs. Un altre any sense sortir a córrer sota les espurnes, flairant la pólvora, i ara ja en són ..., quants? D'ençà que els nois van créixer, i vaig deixar de ser la millor mare de l'univers, que no he tornat a córrer sota el foc. I ben bé que ho podria fer, ningú no me'n priva, però la gent de la meva edat no surt a cremar-se, ni ho troben correcte i jo m'hi he plegat, com et plegues a tantes coses amb els anys, per cansament la majoria de vegades, cansament anticipat d'haver de pledejar, amb uns i altres, només per convéncer-los que no passa res, que és perfectament compatible la salut mental i el gaudi d'allò que ens abelleix.

Però ja he desistit de barallar-me, faig el que toca, quan toca i on toca, per això encara sóc aquí, al darrera d'aquesta finestra, escrivint ...

Unes hores més tard, i en una altra finestra, veig tot d'homes, i alguna dona, la majoria amb mocador al cap, celebrant el que ben bé podria ser una victòria futbolística, però no, celebren que han guanyat (?) una revolució al seu país. Veig també, i escolto, les declaracions dels líders democràtics (?) occidentals que se'n feliciten, quan han estat ells, els qui han mantingut qui manava fins ara. I temo, també, perquè el futur d'aquesta gent que veig tan feliç és incert i, en realitat, ningú no sap què és el millor que els pot passar, com si els patrons d'una humanitat pretèrita, inexistent, fossin eternament vigents, prescindint de la realitat. 

22 comentaris:

Miquel Saumell ha dit...

Eulàlia,
Encara que dels teus noms dius que "no en solc fer esment", ja que avui no te n’has pogut estar de dir-ho... felicitats!

Clidice ha dit...

Gràcies Miquel, sempre faig servir el primer, Montserrat, però Eulàlia també em pertany :)

Casiopea ha dit...

Hola Clidice,

Tot i que Eulàlia a mi també me'l va posar l'Església, darrerament m'agraden els meus tres noms.

Felicitem-nos!

Clidice ha dit...

Felicitats doncs, Casiopea Àngels Eulàlia ;P petonet :)

Garbí24 ha dit...

un cop més i per més que ens hi resistim pugem a cavall del temps i fem el que ens agrada que ja és molt. Cada etapa és millor que l'anterior o potser l'assaborim més.
Bon cap de setmana Eulàlia....;)

Unknown ha dit...

Tots els firaires (els d'aquí i els d'Egipte) treballen amb gust i això es nota: donen alegria als que mirem. Esperem que no acabi sent només un circ. I que sigui contagiós i països com Iran, per exemple, també comencin l'alliberament.

Evocacions ha dit...

Preciós escirt, i magnífica anotació sobre Egipte i la hipocresia dels líders democràtics. Reviure els sentiments passats els fa renovar.

El porquet ha dit...

Ui jo no recordo la meva recua de noms. Ho hauré de preguntar als meus pares!

A Barcelona, diuen, hauria de ploure, doncs Santa Eulàlia plora la seva pèrdua de patronatge de la Ciutat Comtal... però sembla que aquesta any deu estar pensant en altres coses.

Enhorabona al poble egipci. Tant de bo sàpiguen encarar un procés democràtic amb encert.

Joan ha dit...

Has tingut un atac de melangia, sembla. El futur incert dels adolescents, potser. Tot per fer. qui es preocupa ara dels problemes?

Carme Rosanas ha dit...

Hi havia una època que tots teníem una rècula de noms.

Mirar l'espectacle del món està molt bé i explicar-lo així fa que valgui la pena.

Em reconec en les ganes d'observar, en això que expliques de circ, en la sensació que ens anem plegant i adaptant a tantes coses... encara que jo al correfoc no hi aniria, pas no :)

Bon cap de setmana i felicitats, pel trosset que et toca!

Francesc Puigcarbó ha dit...

ET PODEM DIR DONCS "LALI".Dius que has vist gent celebren que han guanyat (?) una revolució al seu país. Sabem que han tornat a perdre, Oi? car tot seguirà més o menys igual. I és que la vida és injusta, el pobre de Hosni Mubarak. 30 anys estalviant i guardant uns calerons a Suïssa per quan es jubilés i ara van i li confisquen l'esforç de tota una vida. No hi ha dret.

Clidice ha dit...

garbi24 no sé si l'assaborim millor, però sembla que en siguem més conscients, serà per allò de ser més a prop del dia D. Bon cap de setmana Joan :)

Vida no sé perquè tinc tirada al pessimisme en aquest cas i temo que Iran estigui més prop d'Egipte que cap altra cosa. Però bé, imagino que, hores d'ara, els "garants" del nostre món, que no vull dir els polítics, sinó els que manen, ja van amunt i avall pressionant on toca, tot i que potser pressionaran cap a la banda que a nosaltres no ens semblarà bé, ves a saber!

Evocacions gràcies :) fa uns dies que estic endreçant mobles de per dins i me n'adono que em faig gran, tot torna :) Respecte a Egipte, també, sinó no estaria tan desencisada.

El porquet si véns de la terra d'on vinc jo, difícilment t'hauràs quedat amb un de sol de nom ;P (vaig néixer al Baix Llobregat, però a casa tothom és del Salvatge Oest). I respecte a Egipte, ja li ho he dit a la Vida, em costa molt de creure en revolucions, hores d'ara.

Joan més aviat he tingut una tendinitis que m'ha forçat a l'inactivitat física (hihihihi), ja ho veus el que és capaç de fer una lesió punyetera ;)

Carme i si no fos per la dieta dels nassos me'l miraria menjant crispetes el món, que té la gràcia del moviment perpetu :) Hi ha res millor que seure amb alguna bona amiga en una terrassa i deixar passar les hores i les persones que et mouen al comentari, ni que sigui maledicent? ;) Gràcies guapa, igualment.

Puigcarbó si em dius Lali et foto un calvot, homeeeeee ;P Si pobret Mubarak oi? Els bancs suïssos ja es pregunten quin serà el proper client.

Unknown ha dit...

Vaja, i jo sense saber que ete deies com jo! felicitats compartides ;)
Et veig melancòlica Clidi...no renunciis a res. No calen nanos coma excusa per córrer sota el foc si això t'abelleix!

I no puc estar més d'acord amb el teu comentari sobre Egipte. Vergonya de sentir segons quins comentaris dels polítics occidentals. 30 anys són molts anys... i la resposta tèbia els ha retratat.

Galderich ha dit...

Ostres, aquest apunt sembla empeltat per la "síndrome Júlia Costa"! Fantàstiques aquests digressions arran de finestra que és quan surten i que ens permeten anar d'un lloc a un altre.
La meva germana és firaire i si, hi ha grups de firaires organitzats com a clans familiars (normalment gitanos) i d'altres que van per lliures (paios i d'altres procedències). Qui munta el xiringuito acostumen a ser els homes mentre les dones s'encarreguen de les criatures i d'altres infraestructures, en general!

I sobre el correfoc, a veure si l'any que ve m'arribo al teu poble amb la camisa més destrossada i ens posem sota el foc davant la mirada de grans i petits. Són plaers que no es poden deixar i que s'han de practicar, diguin el que diguin.

PD. Am ben Pugicarbó hem de començar a muntar un grup de recolzament a prohoms de les pàtries universals que són assetjats per incompetents que no tenen ni idea de què va la vida i que els converteixen en víctimes de les circumstàncies. De moment tenim en Millet i en Mubarak, cadascú en el seu estil!

Mr. Aris ha dit...

Felicitats, Eulàlia!
Per cert a mi tampoc mai m'han agradat els circs...quan veia els pallassos m'amagava...
I en quan als pobres egipcis...a veure si de veritat poden votar...

Jordi Guerola ha dit...

Molt ben posats els interrogants finals

Eduard ha dit...

A mi els egipcis em fan enveja. Trobo molt ajustat a la realitat això que una celebració com la que ells tenen ara només les veiem per aquí quan guanya el nostre equip de futbol.
Sens dubte, vindran temps durs, decpecions i desencisos, i segurament una nova desafecció.
I tens tanta raó: com sabem què és millor o no? Citaré a Shakespeare, per no dir cap bajanada: de vegades sovint aconseguir coses millors pot destruir les que ja tens.

Unknown ha dit...

Eduard, la qual cosa _el que diu Shakespeare- no és necessàriament negativa, tot i que ho pugui semblar.

jaka ha dit...

Doncs felicitats Montserrat-Eulàlia !!!
No estic d'acord amb això de fer el que toca... no, no, s’ha de fer el que a un li agrada i el que ve de gust, vinga posat el barret i a saltar !!!

Marta Contreras ha dit...

Ostres, a mi m'agraden molt els correfocs, fins vaig fer de dimoni i tot. Però córrer-hi a sota és veritat que no ho faig fa temps i que ben poca gent trobaria que m'hi acompanyés. Ara, si en trobés, ho faria ben ràpid :)

Alberich ha dit...

Montserrat-Eulàlia, mirar el món per la finestra és un sà exercici que ens porta a la melangia i a l’evocació de les sensacions viscudes.
Fem un vot d’esperança pels egipcis i pel món en general, que permeti que les celebracions siguin freqüents i, personalment et desitjo felicitats i salut.

Clidice ha dit...

Eulàlia Mesalles a Esparreguera series a ca n'Eulàlia :) Felicitats, que tots els sants tenen vuitada :) i encara que no siguem creients, què punyetes! el nom ens pertany i el celebrem si volem :P De les renúncies ... uf, millor deixar-ho córrer i d'Egipte ... serà que em faig massa vella.

Galderich moltes vegades m'he plantejat fer-me firaire, no és broma, però sempre he trobat algun recer que m'ha fet enrere, no sé pas perquè, si m'encanta vendre! Seràs benvingut, tens una segona oportunitat a la Festa Major d'estiu, potser fins i tot per participar en l'ansierru de les gallines, que em sembla que encara el fan :)

Aris gràcies! :P és curiós com sempre et miren com una bèstia rara si dius que no t'agrada el circ, com si fessis alguna cosa malament, però en som molts eh que duem aquesta vida clandestina ;)

Estonetes gràcies, últimament em temo que parlo massa amb interrogants.

Eduard Eulàlia el meu dubte és sobre si les ideologies en què estem basant els sistemes polítics, nascudes ja fa més de cent anys, estan preparades per una humanitat tan distinta de la que les va veure néixer. I sempre, fem el que fem, tendeixo a fer l'exercici d'intentar veure qui en treurà profit. L'ésser humà no és bo per naturalesa, per tant cal molt de control perquè ho sigui.

jaka gràcies! ai, serà que estic en fase melancòlica on, ja se'm passarà amb el solet i el bon temps :D

marta doncs ja ho saps, a la que en tinguis ocasió només et cal xiular, que jo vindré :D

Alberich el meu lloc de treball té moltes mancances, però una finestra perfecta per observar el món que passa :) I respecte als egipcis, tantes vegades es canvia tot per tornar a quedar igual! M'emprenya, però, l'exercici d'hipocresia que fem tots plegats, de tots els colors. Gràcies pels bons desitjos:)