dilluns, 3 d’octubre del 2011

Cada dia (curtmetratge)

d'aquí

Cada dia, a la mateixa hora de la tarda i per un carrer solitari, passa una colla d'adolescents de tretze anys quan tornen de l'Institut.

Cada dia, a la mateixa hora i pel mateix carrer solitari, la colla d'adolescents de tretze anys, quan tornen de l'Institut, passa pel davant d'una bateria de contenidors d'escombraries soterrats.

Cada dia, a la mateixa hora i pel mateix carrer solitari, la mateixa colla d'adolescents de tretze anys, quan tornen de l'institut, passa pel davant de la mateixa bateria de contenidors d'escombraries soterrats i fan picar les tapadores dels cinc contenidors, l'una darrera l'altra.

Cada dia, a la mateixa hora i en el mateix carrer solitari, quan passa la mateixa colla d'adolescents de tretze anys, quan tornen de l'institut, pel davant de la mateixa bateria de contenidors d'escombraries soterrats, tot fent picar les tapadores dels cinc contenidors, l'una darrera l'altra, la veïna del davant surt al balcó i els escridassa.

Cada dia, a la mateixa hora i en el mateix carrer solitari, la mateixa colla d'adolescents de tretze anys, quan tornen de l'institut, passant pel davant de la bateria de contenidors d'escombraries soterrats, fan picar les tapadores dels cinc contenidors, l'una darrera l'altra, riuen i corren quan la veïna del davant surt al balcó i els escridassa.

Aquell dia, però, a la mateixa hora i en el mateix carrer solitari, un dels adolescents de tretze anys, que tornen de l'institut, passant pel davant de la bateria de contenidors d'escombraries soterrats, pensa que serà millor idea llençar un paper encès dins el contenidor del paper per reciclar, en comptes de fer picar les tapadores dels cinc contenidors, l'una darrera l'altra, i així sortiran rient i corrent quan la veïna del davant surti al balcó i els escridassi, havent-li ofert una variació sobre el tema.

Aquell dia, però, a la mateixa hora i en el mateix carrer solitari, quan un dels adolescents de tretze anys, que tornen de l'institut, passant pel davant de la bateria de contenidors d'escombraries soterrats, pensa que serà millor idea llençar un paper encès dins el contenidor del paper per reciclar, en comptes de fer picar les tapadores dels cinc contenidors, l'una darrera l'altra, i així sortir rient i corrents, la veïna del davant no sortirà al balcó, ni els escridassarà, sinó que els estarà filmant amb una càmera, indignada, per denunciar-los a l'autoritat.

Aquell dia, a la mateixa hora i en el mateix carrer solitari, un dels adolescents de tretze anys que tornen de l'institut passant pel davant de la bateria de contenidors d'escombraries soterrats, llença un paper encès dins el contenidor del paper per reciclar, en comptes de fer picar les tapadores dels cinc contenidors, l'una darrera l'altra, i surten rient i corrents, mentre la veïna del davant, que no surt al balcó ni els escridassa, filma tota la seqüència per denunciar-los a l'autoritat.

Aquell dia, a la mateixa hora i en el mateix carrer solitari, l'adolescent de tretze anys que torna de l'institut passant pel davant de la bateria de contenidors d'escombraries soterrats, llença el paper encès dins el contenidor del paper per reciclar, en comptes de fer picar les tapadores dels cinc contenidors, l'una darrera l'altra, i surt rient i corrents, mentre la veïna del davant, que no surt al balcó, ni els escridassa, filma tota la seqüència per denunciar-los a l'autoritat, se n'adona que ha comès un error: ha baixat la tapa del contenidor.

L'endemà, en una altra hora, l'autoritat mira una cinta de vídeo d'un carrer solitari, a l'hora de la sortida de l'institut, on un adolescent de tretze anys, en passar amb la colla al davant de la bateria de contenidors d'escombraries soterrats, llença un paper encès dins el contenidor del paper per reciclar, en comptes de fer picar les tapadores dels cinc contenidors, l'una darrera l'altra, com els diu la veïna que solen fer, i surten rient i corrents, però l'adolescent s'atura, pensa, i recula, perquè se n'adona que ha baixat la tapa del contenidor i així el seu acte no tindrà l'efecte desitjat per manca d'oxigen.

L'endemà passat, en una altra hora, l'autoritat emet una factura dels desperfectes als pares de l'adolescent, pensa en la possibilitat d'oferir-los que el noi vagi a passar unes hores de guàrdia amb els bombers, i rumia, amb mig somriure, sinó caldria parlar, també, amb el director de l'institut perquè li apugi la nota de física. Que una cosa no treu l'altra.

26 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

Boníssim relat, però discrepo amb el final. Encara que una cosa no treu l’altra, jo la nota de física no la tocaria, perquè no queda compensada amb la nota cívica. ;D

Pilar ha dit...

Aquest relat és un fantàstic exercici literari.
Les errades acostumen a ser la fitxa de dòmino que cau de costat.

Allau ha dit...

:)

Anònim ha dit...

Molt bon relat. Ara bé, no li pujaria la nota de física. El tema de l'oxigen l'hauria d'haver vist a la primera! Si es vol ser un brètol, s'ha de fer bé!

matilde urbach ha dit...

Val més que no el deixin tornar a la classe de física. Ni a la de química, posats a demanar!

Garbí24 ha dit...

Molt bo l'escrit, però sobretot el resultat, on l'incivisme és castigat.

Elfreelang ha dit...

l'incivisme ha de ser castigat i molt millor reeducat....l'altre dia precisament vaig passar per davant un contenidor incendiat que amenaçava amb les flames i el fum els balcons veïns...em van comenta que periòdicament el cremen ...

Angel Corrochano ha dit...

Un premio y un castigo, tal vez sea la solución, en cualquier caso lo que cuenta es la educación y ésta la estamos desguazando.
un abrazo

Vicicle ha dit...

El noi és un experimentador nat, un investigador dels medis, ¿fins a quin punt un modest contenidor d'escombreries pot arribar a comportar-se com a una incineradora de vorera? L'estalvi que es podria assolir el calcula la resta de la colla mentre surten rient i corrents. Sou uns malpensats.

Xavier Aliaga ha dit...

Deliciós el final, Clidice. I el relat en general. Mira per on pot eixir alguna cosa llegible de l'incivisme que no siga lamentar-nos per la deriva dels valors i això i allò i ens llepem les ferides i bla, bla, bla. Ets gran.

Sergi ha dit...

Dona, que la maldat aguditzi l'enginy no sé si és motiu per pujar-li la nota de física... força mala bava l'adolescent. Espavilat, això sí.

Casiopea ha dit...

Hola Clídice i companyia,

M'agrada el relat, el detall, la rutina d'aquests esparreguerins adolescents.

No m'agrada el final: crec que per deixar de veure vandalisme (ara en diuen "bretolades" que és més finloli) s'ha de ser més sever amb els pares del noi piròman, amb el noi piròman, amb els pares dels altres de la colla i amb els altres de la colla. Ah, sí, me n'oblidava, cal seguir intentant educar al nen i als pares.

S'ha hagut d'arribar a un quasi incendi per què es fes alguna cosa?

M'entristeix veure com molta gent no cuida res del que ens envolta (embrut, trenca, escup, etc.) i no li veig cap solució.

No ho sé, aquest post m'ha fet enfadar molt.

El porquet ha dit...

Podríem extreure la conclusió que l'ensenyament aporta noves condicions que fan que l'adolescent delinqueixi més i millor?

En tot cas, sort en tenim del Gran Hermano! ;p

Galderich ha dit...

Estic amb en Tirant. Li va costar una mica preveure el tema de l'oxigen. Ha de millorar de reflexos... Un bon calbot per ruc en els dos sentits, incivisme i ciències aplicada.

Rafel ha dit...

És una bona edat per dedicar-se al percussionisme, però també per rebre un bon ensurt i no dedicar-se a la piromania.

Ferran Porta ha dit...

Quina crack, Clídice!! Exce.lent el relat, m'has ben enganxat de principi a final.

ps: els adolescents de tretze anys són "lo peor"; quin yuyu donen!

Yáiza ha dit...

Així pugen avui en dia. Jo també vull que em castiguin fent una guàrdia amb els bombers, ha de ser d'allò més divertit! Diuen que quan tenen temps lliure fan partidets de bàsquet...! I si tenen una sortida, ja és la pera! (jo que només faig guàrdies a urgències... ho trobo molt interessant, això). Només falta que com a cirereta del pastís li pugin la nota de física. Au, va.

Olga Xirinacs ha dit...

Si el carrer és solitari, em compraria una escopeta de balins per fer-los repicar tirant des del balcó quan passessin els adolescents. Potser els en tocaria algun a la cama, però vaja, la sorpresa seria de conya.
Ara bé, la dona hauria de tirar des d'un altre angle, per no ser descoberta.
Dic això perquè jo ho he pensat més d'una vegada (no em descobreixis).
Molt bon relat noia, m'ha agradat força. Es passa bé escrivint, ¿eh?
Gràcies pel teu acolliment.

Clidice ha dit...

Quadern de mots potser tens raó, però gairebé sempre, els més entremaliats són els més espavilats :)

Pilar gràcies :) tots cometem errades, només cal reconduir-les, si és pot, és clar :)

Allau :D

tirantlobloc tu dóna-li temps, que em temo que va per "bon" camí :(

matilde urbach hahahaha, molt capaç de prendre apunts per noves idees :)

Clidice ha dit...

garbi24 si, ha estat una sort poder-ne tenir proves, la veritat.

Elfreelang reeducació ... tu ho dius. Si a casa seva són com cal això quedarà en una anècdota pels seus néts, sinó ... :(

Ángel una vez leí a un pedagogo que decía: no hay adolescente que no valga la pena. Y es que es verdad, ellos dependen de nuestra inteligencia, escasa mayormente.

Vicicle hahahaha realment, potser el millor serà encomanar-li alguna publicació al respecte ^^

Xavier Aliaga si, el bla bla bla sempre ofega la realitat: que l'incivisme no és cosa d'ara i de trapelleries, més grans o més petites, sempre se n'han fet. Gràcies maco :)

Clidice ha dit...

XeXu si els adults que l'envolten saben fer la seva feina tot pot anar bé, ara sinó ... un altre per la llista.

Casiopea educar els pares, ja fills d'uns pares que van deseducar. El mal és que la pressió social va més de cara a l'individualisme que no pas a entendre que tot és de tots. No t'enfadis, és una despesa inútil :)

El porquet bé, en qualsevol cas reeducar passa per la identificació, si ho pren com a seu no ho farà malbé. O això diuen :)

Galderich bé, el calbot és cosa dels pares, en qualsevol cas mai hem de llençar la tovallola :)

Clidice ha dit...

Rafel els ensurts solen ser terapèutics, sobretot si totes les parts hi estan d'acord :)

Ferran si, una bona catacrack ;) me n'alegro que t'hagi agradat. I respecte als adolescents què? potser recordes els teus 13 anys? ^^

Yáiza no, dona, no. Els que som de poble tenim anècdotes pitjors nostres, dels pares, dels avis, dels besavis, per avorrir. L'incivisme no és defensable, però alguns creiem que és millor convèncer que vèncer :)

Clidice ha dit...

Olga Xirinacs hahahaha bentornada! t'imagino a la balconada amb l'escopeta de balins ... bé, després del que has posat al teu blog, no vull frivolitzar, que ha estat un bon ensurt. Malauradament ja no eren adolescents aquells, i això si que és greu, en aquest cas no hi ha bondat possible. Espero que et trobis millor, de debò. Una abraçada i moltes gràcies a tu per venir :) I si, els explicadors, de tant en tant gaudim escrivint una miqueta. Espero que no t'ho prenguis com intrusisme laboral :)

rhanya2 ha dit...

M'ha encantat!!! Tal i com ho has descrit, "l'alegria" dels adolescents, la ràbia de la veïna i les conclusions de tot plegat. És a tu a qui s'ha de posar una bona nota!!
;)

Eduard ha dit...

Molt bon relat. La continuitat es situa com a l'element àlgid i és quan aquesta es trenca que comencen a passar coses. D'altra banda, el final a mi m'ha agradat força, ja que representa un bon tros de realitat.

Clidice ha dit...

Violette moltes gràcies :) la veritat és que l'adolescència és una edat que em fascina.

Eduard Ariza moltes gràcies, m'ho he passat bé escrivint-lo i me n'alegro que n'hagis gaudit :)