Em desperto a les cinc del matí, en comptes d'haver tingut somnis lúbrics amb algun jortxcluni qualsevol, he patit malsons amb membres del consistori passejant-s'hi. Per un moment penso en si a les golfes de casa hi ha algunes deixuplines per castigar-me per tenir somnis incorrectes, però em temo que no.
És evident que em cal esbravar-me. A les vuit, en Factor X se'n va amb mon germà amb la bicicleta. Teòricament jo he de sortir, a la mateixa hora, en direcció a la muntanya, però aleshores m'agafa la mandra. Fins a dos quarts de deu no em decideixo a sortir. Aleshores ja no em cal cap cilici, he menjat un tros de xocolata i em comença a fer mal un queixal.
Surto sense massa ganes, per pura disciplina. Penso que em ve de gust pujar a esmorzar al llençol, al camí de les Bateries, que va de Collbató al Monestir. Un cop tens un objectiu la cosa es fa més senzilla.
Del facebook:
Fa una cervesa? (aquesta no ha pujat)
I qui diu que és lleig el meu poble?
Collbató. A 1 hora de casa
Al final sis hores de caminar sense parar, pujant i baixant. Una forma excel·lent de desencabronar-se. Ho he fet sola, sola? No, amb el facebook no és ben bé sola.
19 comentaris:
Si els dies de mandra els acabes així...
A mi m'ha caigut la baveta d'enveja. Ahir matí vaig estar corrent per l'asfalt del Sant Antoni barceloní. Res a veure, mon dieu!
El camí de les bateries, oi? Tinc una magnífica foto amb aquesta estelada!!!
Bona caminada per Montserrat! Què bé senten després la dutxa i la migdiada...
Jo aquest cap de setmana vaig estar tastant la neu pels cims pirinencs... per fi!!!!
I això amb mandra...Sense mandra...se't fa l'hora de sopar caminant!
Però realment, desencabrona i molt!
Bon dilluns...
Jo cada dia m'esbravo.
Un horeta de camina-ta que no perdono.
Genial, noia! Ja voldria jo per mi la teva mandra... :) la meva és més difícil de convèncer!
Ara, digueu-me totxa, però no m'imagino com coi t'ho fas per anar a caminar amb el facebook, clar que com que no el conec... :)
Demà tinc pensat anar a dormir a qualsevol perduda balma montserratina. Ja veus! No sé si fer la travessa d'Ecos pel Pas de l'Esfinx, si anar a tafanejar per la Canal del Arítjols...
Ara, entre gener un juny, la cara sud queda força tranquil·la amb les restriccions a l'escalada.
Jo vaig tenir un cap de setmana més estrassat... però diferent!
Jo vaig passejar per la vora del mar: estava bellíssim!!! llàstima que no duia la càmera...
sis hores de caminada....sort de la mandra, que si no et presentes a la costa brava.
Cada dia s'aprèn alguna cosa nova. Per exemple, que un cilici és una deixuplina i que els Lucanus cervus han evolucionat per esdevenir objectes fotografiables.
Interessant, jo faig el mateix cada diumenge, només que em salto la part del mig, o sia, em llevo i em dutxo.
collons 6hores???? avui he caminat 20m i ja em semblava una cosa insuperable
Què bé que vencéssis la mandra, xq el que expliques sona genial!!!
I les fotos son ben maques!
Sort que tenies mandra, sinó fas la Montserrat-Matagalls i te'ls haguessis trobat tots en direcció contrària.
diuen que no s'ha d'anar mai sol per la muntanya, que si et passa alguna cosa... el facebook no t'ajuda...
Puigmalet la veritat és que l'asfalt cada dia em fa més mandra, i als meus genolls més, no cal dir :)
El porquet ja ho saps oi que em fas una ràbia rabiosa? L'any passat, per diverses circumstàncies, no vaig tastar la neu, i aquest any no ho porto millor :(
fanal blau hahahaha no em sabria greu, desencabronar-me caminant sempre m'ha funcionat :)
magazine.cat fas santament, aquesta horeta és el que posa les piles :)
Carme hahahahaha en facebook és un xicot molt trempat que viatja sempre amb mi, dins el meu smartphone :)
Girbén passaràs fred eh! enveja podrida que em fas! Ja ho explicaràs, espero :)
Galderich bé, espero que fos estrés d'aquest com el meu, del bo :)
Eduard moltes vegades penso que és un gran què no dur la càmera i viure directament, amb els ulls. :)
garbi24 home, amb un parell o tres de dies ... no et dic pas que no ;)
Brian veus? il·lustrar entretenint ^^ Els Lucanus cervus, amb els seus vuit centimetres d'eslora, com si diguéssim, són una de les meravelles de la natura. Una vegada en vaig observar fent niu durant tot un matí, a Oliana, vaig abandonar la canya de pescar a canvi de la fascinació que em provoquen els col·lèopters :)
Francesc Puigcarbó hahahahahahaha ets el millor!
ddriver bé, sis hores és la meitat del que solia fer travessant els Pirineus amb una motxilla de 12 kg a l'esquena, un dia rere l'altre. Diguem que ha estat una passejadeta :)
rits les fotos són de telèfon, es fa el que es pot :)
Rafel la Matagalls sempre penso que la faré, però després em fa mandra, de l'altra. Que això d'anar per on em manen ... ufff! ;)
Pons bé, quan vaig sola solc triar camins on sé que hi trobaré gent. A les Bateries, un diumenge, s'hi troba tot déu, de debò :)
Haha! Molt bo el comentari d'en Francesc :-))
Et vaig anar seguint, diumenge, pel feisbuc. Que sàpigues que em vas fer venir ganes de fotre'm aquesta matada amb tú (i qui ho diu, que lo teu poble no és bonico??)
Publica un comentari a l'entrada