dimecres, 11 de gener de 2012

Una mina

Pels que estem malalats de la cosa de saber sense cap objectiu marcat, i que patim la síndrome de Diògenes aplicada als aprenentatges, un diari com el que em vaig topar no fa massa, rel de la recerca de Don Justo Berzosa Arenas, "La Voz del Distrito. Semanario regional manchego", és una mina. I és que no em direu que al davant de tot això, no n'hi ha per perdre-hi una tarda sencera!

Et vols imaginar com, en un petit poblet d'Albacete, devia sonar el nom de "Sastreria Barcelonesa", què els evocava? quines relacions mantenien amb la nostra capital?

O bé, imaginar-nos quina era la reacció de les senyoretes que llegien el diari a l'hora del ... tè? cafè? formatge manxec? respecte a les noticies dels sorprenents fets de Tomelloso. I perquè m'és tan familiar Tomelloso? Santa Viquipèdia em dóna un cop de mà: és clar! la Mesta! I és que una ha estudiat en temps pretèrits, on no sabíem res del Besòs, però molt de l'Ancha Castilla (sona a la Gran Sèrbia, oi? [calfred per l'espinada])


Aquestes coses o que "las servilletas japonesas, para bodas y bautizos, se venden en la imprenta Martínez Lahiguera", o si voleu una crònica completa, amb llista de convidats inclosa, del casament de "la bellísima, gentil y distinguida señorita Asela Valiente con el acaudalado industrial de Valencia don Mariano Bou", només cal que feu clic aquí al damunt i se us obrirà tot un món de misteris i sorpreses infinites.

21 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

eren altres temps, quan en certa manera no s'havia perdut la innocència i hi havia menys crispació

Barbollaire ha dit...

dona... tu ets mooooooooooooolt jove...
i per això no crec que Tomelloso et soni d'això
X¬DDD

com diu en Francesc, tot era molt més senzill, era més fàcil sorprendre'ns...

;¬)*

XeXu ha dit...

Mare de déu, doncs que li deixin al nen el cordó umbilical, que la natura també ens en dota! Com han canviat les formes.

A mi també em sona Tomelloso, però no sabria dir de què, i no és cap de les coses que heu dit. No sabria dir de què, no tindrà relació amb el Quixot?

Marta ha dit...

Molt bo! En Xexu té raó. El Tomelloso és un passatge del Quixot!

tirantlobloc ha dit...

Apa! Quina font de materials per a apunts del bloc!!!

garbi24 ha dit...

el primer el podries enviar al Camps de la comunitat velenciana.....li fan falte nous contactes "sastrils"

Enric H. March ha dit...

Hi ha altres mons, i cada cop estic més convençut que tots estan en aquest!

El porquet ha dit...

Les cases de fotodepilació ho tindrien fumut amb articles que reivindiquen la masculinitat fins i tot en la quitxalla!

Galderich ha dit...

Llegir diaris antics... quin plaer!

Per una altra banda, a tot Espanya era normal que les botigues de roba portesin noms de ciutats com Barcelona, Tarrasa o Sabadell... ja fa moooooolts anys!

Eduard Ariza ha dit...

Molt divertits aquests diaris. Reflexen una part del caràcter de la Castella. Com diu Francesc Puigcarbó és un reflex de la innocència, però també de les ganes que tenien alguns de no introduir grans canvis.

Vicicle ha dit...

Abans era "Barcelonesa" lo más de lo más i ara és "Forever Young". ¿El nadó amb bigot no serà l'Aznar? Bé, fora bromes, és molt curiós i sorprenent, per exemple, el servei de missatgeria avant la lettre de José Carrión Martínez o la Camioneta "La Ibañesa" fent-li la competència -o d'ajuda- al correu ordinari; o el del pintor Calixto a l'oli, temple i imitacions en fusta. Fantàstic.

Evocacions ha dit...

Una dona va donar a llum un nen amb un sobèrbi bigoti.. El bigoti era del nen o de la dona? (És que una tieta de la meva dona també de per allà, una mica més amunt, té barba)

Eduard ha dit...

A mi la mirada se m'ha quedat en la "Pluma de mujer", i les seves impagables recomanacions a les jovenetes que vulguin formar-se degudament "a fin de ser útiles a la familia y a la sociedad". Un quart d'hora al dia basta, dedicant-se a estudiar l'amor de Déu a les seves criatures, per "aprender el verdadero valor de la vida". I nosaltres els blogaires, perdent el temps navegant a la xarxa tantes hores al dia!!!!

Rafel ha dit...

Acabo de llegir el llibre "Celtiberia show d'en Carandell", allà hi ha material com el que hi poses a manta.
Per exemple aquella de es parlen idiomes per senyes, cosa que crec que encara passa per aquí: quan arriba algú de fora a parlar castellà i sobretot a gesticular.

Tampoc tanta innocència no hi havia, he vist llibres de jardineria revisats per la comissió eclesiàstica i altres perles.

LEBLANSKY ha dit...

Estic pensant en enviar a aquesta sastreria a un conegut meu que té problemes amb els abrics, haw, haw!

Clidice ha dit...

Francesc Puigcarbó menys crispació perquè hi havia menys informació, ara ens bombardegen amb nens bigotuts cada dos minuts.

Barbollaire no gaire més que tu, però no recordo aquest Plinio, a les 10 jo ja dormia ^^

XeXu i Marta el Quixot també hi tenia molt a veure, però el meu primer record és de l'escola, abans de llegir-lo.

tirantlobloc amb uns quants d'aquests diaris n'hi ha per un semestre! :)

garbi24 hahahaha doncs potser sí, no hi havia pensat.

Enric H. March tot d'universos vivint plegats, sense cap dubte.

El porquet una professió a fer punyetes, tu!

Galderich vaig pensar força en tu :)

Eduard Ariza era un món que s'obria, lentament, però s'obria.

Vicicle veig que t'has divertit :)

Evocacions huas huas huas, pobra tieta!

Eduard si, noi, amb mitja horeta de missal ja faríem, oi?

Rafel no el conec, però sembla molt interessant, gràcies!

Clidice ha dit...

LEBLANSKY doncs imagino que allí sí que li farien a mida, que li caigués com cal :)

María ha dit...

Jajaja però CLI ¡¡d'on has tret això!!

Mira a mi el de la sastreria ¡¡val!! mica lluny per ubicar-però ¡¡vaja!! com quan vas a una gelateria iataliana ¡¡potser els millors sastres són catalans i tu sense assabentar! jajaja però ... ¡¡Que neixi un nen bigitudo a Tomelloso jajaja ¡¡increïble!! no sé si podré dormir aquesta nit amb semblant imatge al cap jajajaja ...

Un petó la meva estimada Diògenes ¡¡si et trobes una altra crònica de societat semblant! no deixis de contralaterals ...

Saps el millor que té Tomelloso?
El celler cooperativa més gran d'Europa tooooodo són ceps de vi i és el poble del hiperrealista Antonio López ... segur que va veure el nen bigotut aquest i ja mai més puc somiar per por a tenir malsons ;-)


Un petó mooolt gran cel ...¡¡ mira que m'he rigut mentre t'escric! jajaja




PD
Mi abuelo bajaba hasta allí a comprar vino... era bodeguero, por eso sé lo de las cepas... no te vayas a pensar que yo soy tan Diógenes como tú:-)


Sweet drems...

María ha dit...

Dreams... sorry ;-)

Espera, te dejo una cosa un momentito... a cambio de Thelonius Monk...

María ha dit...

No me preguntes por qué, pero estaba escuchándola hace un minuto y mira... que te la dejo:-)



Ahora sí que ya me voy a la cama...

Clidice ha dit...

Ay María ves como me haces falta? no habia pensado en el vino! Venga, un besote :)