"... I quan dic "mortalment enamorat" -va continuar en Qfwfq- vull dir una cosa de la qual vosaltres no en teniu ni idea, vosaltres que penseu que enamorar-se vol dir per força enamorar-se d'una altra persona, o cosa, o el que caram sigui, en resum: jo sóc aquí i això de què estic enamorat és allà, és a dir una relació vinculada amb la vida de relació, en canvi jo parlo d'abans de posar-me en relació amb res, hi havia una cèl·lula i aquesta cèl·lula era jo, i prou, ara no cal mirar si per allí al voltant també n'hi havia d'altres, no importa, hi havia aquella cèl·lula que era jo i ja era molt, amb una cosa així n'hi ha prou i massa per omplir-te la vida, precisament volia parlar d'aquest sentiment de plenitud, plenitud no pas a causa del protoplasma que tenia, que tot i haver crescut en proporcions notables no era, ben mirat, res d'excepcional, ja se sap que les cèl·lules estan plenes de protoplasma, si no de què voleu que estiguin plenes, jo parlo d'un sentiment de plenitud diguem-ne, si em permeteu la paraula, obrim cometes, espiritual, tanquem cometes, o sigui el fet de tenir consciència que aquella cèl·lula era jo, era aquesta consciència la plenitud, era aquesta plenitud la consciència, una cosa que no et deixa dormir a la nit, una cosa que no et deixa cabre a la pell, o sigui precisament la situació que deia abans d'estar "mortalment enamorat"." (pàg. 185)
Les veig en el catàleg i no me'n puc estar. Tot allò que duu el nom de Calvino ha de ser meu, per la meva adoració incondicional a l'autor, del qual sóc ben capaç de perdonar-li el que convingui. A Totes les cosmicòmiques hi trobarem, a més dels dotze contes editats anteriorment, la resta de contes "cosmicòmics" creats pel genial autor.
I com em suggereix l'autor, en el conte "Els cristalls", els he llegit escoltant Thelonius Monk.
Calvino, Italo. Totes les cosmicòmiques. Barcelona, 2011. Edicions 62. Traducció de Xavier Lloveras i Francesc Miravitlles. Coberta dissenyada per Francesc Sala: Joan Miró, Pagès català amb guitarra, 1924.
14 comentaris:
Des que un professor de filosofia de l'insti me'l va presentar fent-nos llegir alguns dels seus contes, jo també he estat un incondicional del Calvino. I de Monk, ni te cuento, és un dels meus déus musicals. Bona metaentrada d'any, sí senyora.
Un auto-regal immillorable per començar l'any amb bon peu.
Jo de protoplasma no en sé un borrall, però Monk és el putu amo!
Ah, sí, d'això... bon any, família!
fa temps que no el llegeixo...fa patxoca el fragment...igual me'l demano per reis!
cadascú té el seu autor "estrany" preferit, i es dificil que els altres entenguin el per què.
Monk és un dels més grans creadors de melodies d'aquelles que, en sentir, creus impossible que no haguessin estat ja creades abans que ell ho fes. Un sentiment de plenitud, potser?
Començo l'any amb deures pendents: Monk i Calvino! Clidice, bon any 2012!
els homes no el tenim aquest problema, estem enamorats de nosaltres mateixos, lo altre es pur desig.
Doncs apa, un altre que ajuntarà Calvino i Monk! Gràcies per la recomanació i molt bon any!
Prometo llegir Calvino. Amb tu ja sou sis les persones que em benparleu d'ell. Prometo llegir-lo.
Doncs diuen que per això estàn les temptacions...per caure-hi :-)
A més, oferir-se un petit regal, deu ser la millor manera de començar l'any!
Salut i petons pel 2012!
Vicicle a mi me'l va presentar mon pare i l'adoració va ser immediata :)
Allau ves què hem de fer! l'auto-regal sol resultar del tot efectiu ^^
Ferran el protoplasma és força avorrit, la veritat, i més al costat d'en Monk, però Calvino sempre li treu profit a tot :) i bon any guapo :)
Elfreelang només apte per malats "calvinistes" eh! :)
pons007 bé, en Calvino no sol ser tan "estrany" com en les Cosmicòmiques perquè fer contes basant-se en les lleis de la física té el seu què ^^
Eduard justa! l'escoltes i penses: això ja hi era oi? Però no, va haver de ser ell :)
Òscar Roig i Carrera així m'agrada, alumne aplicat. Bon 2012 :)
Francesc Puigcarbó així, doncs, us podríem associar a organismes unicel·lulars? hehehehe la veritat és que quan aprens a mirar aquestes coses des d'un punt de vista masculí, comences a trobar-li la gràcia ^^ ei! això m'ho han dit eh! ^^
David així m'agrada, els maridatges s'han de dur més enllà de la cuina i el celler, i més si és el propi autor qui et pica l'ullet :) Bon any!
Eduard Ariza és un autor realment especial, a mi m'ha acompanyat sempre, d'ençà els dotze anys, i no m'ha fallat mai :)
La meva maleta i tant! aviciar-se una mateixa, de tant en tant, et paga les hores dedicades als altres, molt més que una nòmina :) 2012 petons saludables! :)
Comparteixo la teva admiració per Calvino, autor que vaig descobrir per casualitat, en la meva època de lector insaciable de ciència ficció, quan l'editorial argentina Minotauro, especialitzada en el gènere, va publicar "Las ciudades invisibles" (obra que, per cert, de ciència ficció no en té res). Des d'aleshores sóc incondicional d'Italo (amb accent a la i) Calvino. Per cert, per què la ciència ficció està considerada com un subgènere literari? Autors com Stanislaw Lem, Ray Bradbury o Theodore Sturgeon, per citar-ne alguns, mereixen tot el respecte.
einestzara això dels gèneres i dels subgèneres, com a tu, em sembla una solemne bestiesa, ideada per les editorials, suposo. L'Ítalo fou un gran creador, com aquests que esmentes :)
Publica un comentari a l'entrada