divendres, 27 de gener de 2012

Web de la setmana: El pont

Recordo del batxillerat que se'ns explicava que la literatura catalana va sobreviure gràcies als escriptors en català de les terres del Regne de València, amb les que compartíem rei, llengua i cultura. El nostre Príncep de les Milotxes, en Josep Lluís Abad, em recorda una associació, El pont, cooperativa de lletres, la pàgina dels escriptors de les comarques de Castelló. Una WEB adreçada a una finalitat de divulgació cultural innegable i per la qual s'hi passegen noms i obres gens menyspreables. Serà com aleshores que seguirem existint gràcies a n'ells? De moment està tenint un èxit remarcable.

Bon cap de setmana!

I ànims amics de les terres del sud, que, malgrat tot, encara ens en podem sortir!

6 comentaris:

El porquet ha dit...

Molt bon cap de setmana!!!

Eduard Ariza ha dit...

Com castellanoparlant habitual i gran admirador de la cultura catalana (y lector dels seus escriptors) no crec que el català hagi de patir per res. Té el futur assegurat.
Bon cap de setmana!!!

Ferran ha dit...

M'encantaria compartir l'optimisme de l'Eduard. Amics de les terres del sud (i de les de més al sud encara), bon cap de setmana / schönes Wochenende!

Titània ha dit...

Gràcies pel web. Pillo i netvibejo :-))

Skaði ha dit...

Que encara ens en podem sortir??? Com diría la meua germana: "TIA, NO FLIPES"

Clidice ha dit...

El porquet gràcies! :)

Eduard Ariza la realitat sembla que contradiu el teu vaticini, i no ens donen gaire anys de vida. Però alguns morirem drets, amb el front alt i mirant a la cara els que, durant segles, ho han estat provant.

Ferran el mal és creure'ns els medis, la realitat és tota una altra i molt més dura, tu ho saps. Si al Principat està malament, al Regne de València les coses ja es poden qualificar de genocidi cultural. Tanmateix, la gent que resisteix, té una vitalitat admirable. I cal fer-los costat, malgrat que l'stablishment cultural català els estigui fent el buit.

Titània gràcies a tu guapa :)

Skadi admirada, potser si que té raó la teua germana i m'estic flipant, però és molt difícil que res reeïxi sense la voluntat, sense el somni, sense una Idea a la que perseguir. Una abraçada :)