Segurament tot això que dieu és cert, però jo penso que els que comencen a tenir por de veritat són "ells", que veuen que això se’ls està començant a escapar de les mans. Cóm és que, normalment, els primer comentaris acostumen a ser d’homes? Ens aixequem abans, potser?
La por serveix per posar-nos en guàrdia i pot ajudar en un inici, a buscar solucions, però habitualment la por ens fa més febles, sempre... sobretot si no trobem la manera de resoldre-la.
La por ha esdevingut una eina que alguns saben gestionar perfectament. Fa molt temps que als mitjans no diuen que tot va bé i que el món avança, sempre hi ha alguna cosa per la que patir. Curiós, oi?
El miedo por sistema. Y ahora, cuando todo apunta a un futuro jodido, los voceros siembran otros miedos, el miedo a las movilizaciones en la calle como precursoras inevitables del caos y de la anarquía, o lo más manido, la vuelta a los tiempos de la república, aquella etapa "tan negra". Intolerable.
Deia l'oncle Lovecraft que l'emoció més antiga i mé intensa de l'humanitat és la por, i de totes les pors, la més antiga i intensa és la por a allò que desconeixem.
La por és un dels sistemes més efectius de manipulació per a tenir els ramats controlats i comportant-se com si fossin xaiets degollats.
Potser tu, d'arrels ben ponentines, has sentit l'expressió que els meus padrins fan servir a vegades:
La por és una P i una O!!!!!
I serà simplista, fins i tot ens remet a èpoques en que s'escrivia com es parlava, però crec que és una manera molt efectiva d'encarar-te a la por i perdre-li, precisament, la mateixa por.
La por és un mecanisme de defensa, una reacció que compartim amb la resta d'animals. El pitjor de l'ésser humà és la seua capacitat de patir-la fins i tot quan el perill no és present. I ens mortifiquem amb el que puga passar perquè uns sabuts han dit que passarà.
sempre que es parla de por, em ve a la ment una cita d'en M.L.King que vaig llegir de joveneta, quasi de petita.. "La por va trucar a la porta, algú va anar a obrir, no hi havia ningú" l'acció és l'única manera de combatre-la!
Vaja, més o menys toco el tema en el darrer post. La por i l'ànsia de seguretat que paralitzen les nostres societats. No voldria amb això desacreditar les societats del benestar i fer una lloa a un mític món salvatge i arcàdic, ni menys a un estat neoliberal. Però un dels fonaments amb què ens basem és la por a reconèixer que, en el fons, l'atzar juga un paper important en tota acció. Almenys a nivell individual. I, com bé diu el genial El Roto, als poderosos els interessa que la por ens entortolligui.
el que més emprenya i toca la moral, és que els qui haurien de tenir por no en tenen ni mostren símptomes de voler-ne tenir. En tot cas tenen por de que no tinguem prou por i ens espanten o intenten que en tinguem més, molta més.
Com han dit alguns dels blocaires la por és un bon instruments per manipular la gent, per aquesta raó sempre he fet cas del que em deia ma mare quan era petita: la POR només és una P, una O i una R, doncs això.
Gràcies a totes i a tots. D'entrada dir-vos que sóc una mica Joan sense por, serà perquè sóc hiperactiva, i m'apunto a tots els Jeronimooooo que em passen pel davant. Si mai heu tingut l'ocasió de provar-ho, això de no tenir por, veureu que és d'allò més gratificant. No hi ha res que temin més els que estan al capdamunt que la gent sense por, perquè ells si que en tenen. Una mirada clara i directa, i un cor honest, això si que fa por, si n'ajuntes uns quants som imparables.
24 comentaris:
hem perdut la por, pero restem immers en el desconcert.
A mi em sembla que ens volen acollonir cada cop més. Quanta més por, més facilitat de ser mesells.
Sé que els trets no van per ací, però a mi em fa por el dolor, no tant el que puga patir jo com el que jo puga fer patir els altres.
Segurament tot això que dieu és cert, però jo penso que els que comencen a tenir por de veritat són "ells", que veuen que això se’ls està començant a escapar de les mans.
Cóm és que, normalment, els primer comentaris acostumen a ser d’homes? Ens aixequem abans, potser?
La por serveix per posar-nos en guàrdia i pot ajudar en un inici, a buscar solucions, però habitualment la por ens fa més febles, sempre... sobretot si no trobem la manera de resoldre-la.
Esporuguits, espaordits i esverats del món: unim-nos! Fem front a aquesta por fabricada i publicitada que els permet un total domini.
La por ha esdevingut una eina que alguns saben gestionar perfectament. Fa molt temps que als mitjans no diuen que tot va bé i que el món avança, sempre hi ha alguna cosa per la que patir. Curiós, oi?
El miedo por sistema. Y ahora, cuando todo apunta a un futuro jodido, los voceros siembran otros miedos, el miedo a las movilizaciones en la calle como precursoras inevitables del caos y de la anarquía, o lo más manido, la vuelta a los tiempos de la república, aquella etapa "tan negra". Intolerable.
Un abrazo
Deia l'oncle Lovecraft que l'emoció més antiga i mé intensa de l'humanitat és la por, i de totes les pors, la més antiga i intensa és la por a allò que desconeixem.
La por és un dels sistemes més efectius de manipulació per a tenir els ramats controlats i comportant-se com si fossin xaiets degollats.
Potser tu, d'arrels ben ponentines, has sentit l'expressió que els meus padrins fan servir a vegades:
La por és una P i una O!!!!!
I serà simplista, fins i tot ens remet a èpoques en que s'escrivia com es parlava, però crec que és una manera molt efectiva d'encarar-te a la por i perdre-li, precisament, la mateixa por.
La por és un mecanisme de defensa, una reacció que compartim amb la resta d'animals. El pitjor de l'ésser humà és la seua capacitat de patir-la fins i tot quan el perill no és present. I ens mortifiquem amb el que puga passar perquè uns sabuts han dit que passarà.
molt bo, la por es un senyal de perill
Aquesta també és ben certa:
"To conquer fear is the beginning of wisdom" (Bertrand Russell)
A la merda la por, hombre ya!
La por, la mare de totes les derrotes. Ja ho crec.
sempre que es parla de por, em ve a la ment una cita d'en M.L.King que vaig llegir de joveneta, quasi de petita..
"La por va trucar a la porta,
algú va anar a obrir,
no hi havia ningú"
l'acció és l'única manera de combatre-la!
molt bo, la por es una senyal de perill
Aris
Vaja, més o menys toco el tema en el darrer post. La por i l'ànsia de seguretat que paralitzen les nostres societats. No voldria amb això desacreditar les societats del benestar i fer una lloa a un mític món salvatge i arcàdic, ni menys a un estat neoliberal. Però un dels fonaments amb què ens basem és la por a reconèixer que, en el fons, l'atzar juga un paper important en tota acció. Almenys a nivell individual. I, com bé diu el genial El Roto, als poderosos els interessa que la por ens entortolligui.
el que més emprenya i toca la moral, és que els qui haurien de tenir por no en tenen ni mostren símptomes de voler-ne tenir.
En tot cas tenen por de que no tinguem prou por i ens espanten o intenten que en tinguem més, molta més.
La por és l'argument de qui no té arguments ni vol sentir-ne parlar. La por de qui vol reduir els altres al silenci neix de la por a les paraules.
Com han dit alguns dels blocaires la por és un bon instruments per manipular la gent, per aquesta raó sempre he fet cas del que em deia ma mare quan era petita: la POR només és una P, una O i una R, doncs això.
Visca la valentia racional!!!
La por és un sentiment..... i els sentiments no maten!! així que..... endavant les haches!
Gràcies a totes i a tots. D'entrada dir-vos que sóc una mica Joan sense por, serà perquè sóc hiperactiva, i m'apunto a tots els Jeronimooooo que em passen pel davant. Si mai heu tingut l'ocasió de provar-ho, això de no tenir por, veureu que és d'allò més gratificant. No hi ha res que temin més els que estan al capdamunt que la gent sense por, perquè ells si que en tenen. Una mirada clara i directa, i un cor honest, això si que fa por, si n'ajuntes uns quants som imparables.
Ah! i no ens oblidem de perdre la por a reconèixer quan tenim por.
I de vitaminar-vos i mineralitzar-vos també :)
Publica un comentari a l'entrada