dimecres, 8 de febrer de 2012

L'antropòleg innocent, notes des d'una cabanya de fang de Nigel Barley

I parlant d'antropologia, un dia us en parlava d'aquest llibre i també havia dit que aquí no hi posaria cap ressenya. Però mira, les decisions existeixen per ser contradites i, a més, n'he tret bona nota, o sigui que per a qui interessi, L'antropòleg innocent o el making off d'un treball d'antropologia. Ara semblo de la patatabrava o del rincóndelvago, tu. mvilardosa_PAC_1

9 comentaris:

Júlia ha dit...

Òndia, jo tinc un treball sobre aquest llibre de quan feia Humanitats.

Allau ha dit...

Això que has penjat deu de ser molt fort perquè a la feina m'ho han filtrat.

en Girbén ha dit...

Deixa'm lligar caps... Com bé explica el Barley, entre els dowayos només als pallassos els hi és permès manipular les cabdals calaveres dels avantpassats... Ahir al 33 es va poder veure un documental sobre l'atroç Obiang que "governa" la veïna Guinea Equatorial (titllar-lo de dictador queda curt, molt curt); un tirà sobre el que tot el poder del món fa la vista grossa (el mutis de la Trinidad Jimenez perllonga el dels successius ministres d'exteriors). Explicaven que el simbòlic ceptre que, segons ell, li atorga el poder és una poderosa calavera que li va arrabassar al seu oncle Macías (un altre que deixa'l estar).
Lligant caps, com deia: m'estimo més que les calaveres dels meus avantpassats les remenin uns pallassos afeccionats que no un terrible cap d'estat.

Clidice ha dit...

Júlia em temo que més d'un, i més de mil, de treballs de la UOC sobre aquest llibre podríem penjar a la xarxa. No sé pas perquè som tan renuents a desprendre'ns de la lletra escrita, sobretot si és la nostra, sacralitzant fins el més ínfim retall.

Allau doncs no sé pas perquè, és del tot blanc i bla. Imagino que serà per la plataforma Scribd. O sigui que no et facis il·lusions :)

Clidice ha dit...

Girbén m'imagino que la pulsió que ens duu a viatjar per tal de conèixer, i en aquest cas estudiar, altres cultures, té menys a veure amb l'interès real pel proïsme que no pas amb la idea d'estudiar-nos a nosaltres mateixos reflectits en un suposat mirall d'inferioritat i barbàrie. No ens en podem estar, nosaltres, ells i tots, de cercar la confirmació que sí, que nosaltres som els inuit, els homes, els de debò. Aquesta pauta la repetim, al mode de fractal, en totes i cadascuna de les nostres accions ... tots els humans. Vaja, que cerquem una quimera, una diferència que ens legitimi i que no existeix. L'Obiang és una excrescència de la nostra civilització passada pel sedàs de l'imaginari africà, no pas millor ni més amable que el nostre. Vaja, un monstre terrible. I dels pallassos, tinc la sensació, que no pas la certesa, que els pallassos "oficials" d'aquí, han perdut tot el seu significat vinculant-los a les criatures. Els pallassos solen ser la vàlvula d'escapament del constrenyiment social dels adults, ara mateix, però, en una civilització que posa al capdamunt de tot els infants, que fa de cada fill un fill únic, els pallassos són quelcom banal i, potser, una mica tètric. Potser és que m'ho miro amb els ulls terroritzats que me'ls mirava de petita. Reconec que no els he vist mai la gràcia.

Clidice ha dit...

Potser el que més s'aprén en aquest llibre és la màxima: no us cregueu cap reportatge sobre res que no acrediti una sèrie d'anys d'estudi al darrera. O sigui que, Calleja (aclucada d'ull a en Girbén) torna-te'n a casa!

Brian ha dit...

Serà que no es poden fer treballs de camp d'antropologia sense sortir del país; i si molt m'apures, del barri.

Montse ha dit...

Vaig llegir el llibre per una assignatura de la UOC. Em va encantar i l'he regalat a força gent.

Ara llegiré els altres comentaris...

Clidice ha dit...

Brian la meravella de l'antropologia és que només necessita uns quants subjectes interactuant, paper i llapis. Més fàcil impossible!

Montse és que és un llibre que desmitifica les "vaques sagrades" i, curiosament, et fa estimar més la matèria que tracta. D'ell, l'antropologia, en surt més neta, més clara, més poderosa.