dilluns, 6 de febrer de 2012

Se m'acut que ...

... amb aquesta moda de dur mamelles de plàstic i ben aixecades, algunes dones semblen més aviat afectades de galteres que no pas una altra cosa, tot s'acaba confonent. I, si la "peles", una mossa d'aquestes (maquillatge, pestanyes postisses, roba, silicona, botox, extensions, wonderbra, bottombra, talons quilomètrics ...) d'un gall d'indi acabes passant a un pardal.

#perdoneuperòalgúhohaviadedir
La Yenni mirant compassivament la Vane, després que aquesta hagi passat pel procés de "pelatge" i eliminació de totes les endergues.


La propera vegada que vagi a una discoteca m'enduc paper i llapis i m'entretinc fent treball antropològic. No sé de què ens escandalitzem quan veiem una burka. Les dones catalanes també en duem, encara que tingui una altra forma.

23 comentaris:

Evocacions ha dit...

Sí, tens raó. De totes maneres, ara que el nen gran és quasi un semi preadolescent veig que, sense plàstic, no dista tant del gall d'indi

Ana, princesa del guisante ha dit...

Bona! Les dones som esclaves, ara per ara, de nosaltres mateixes. La talla, la mida de pit, estar perfectes-treballar-ser fabricants de rebosteria casolana-i sempre disposades a fer feliç tothom. Ens ho hauríem de fer mirar...

Francesc Puigcarbó ha dit...

ben vist..., ara també hi ha culottes pels homens perquè marquen el cul (com no hen tenim)

garbi24 ha dit...

Si l'aparença exterior està tant manipulada.....poca cosa de bo quedarà a l'interior.
I mira que sóc partidari de que si una persona amb un retoc s'ha de sentir millor quan surt al carrer potser positiu i tot, però hi ha certs personatges que s'han passat de la ratlla......deu vegades.
Quan el gall d'indi s'ha desplumat no saps si la millor opció és dormir amb les plumes que no pas allitar-te amb el pardal. Tanquem el llum, per si de cas.

Allau ha dit...

O bé a la nostra societat conviuen dos ideals estètics mútuament excloents o bé algunes persones són capaces d’autoenganyar-se davant d’un mirall.

Ferran ha dit...

Amb perdó dels pardals, que sempre m'han sembat molt lleugers, eteris, gairebé gasosos i, sense dubte, gràcils. Els galls d'indi, per contra, barrocs; em cansen.

Talment.

El porquet ha dit...

Els planxistes no deuen notar la crisi. Vinga a arreglar desperfectes de l'edat, que si un cop de martell per allà, que si una mà de pintura per aquí, que si uns alerons per allà dalt, o un tunejat per aquí baix... són ben pardalotes...

mim ha dit...

:-DDD
M'has fet pensat amb l'alejandro jodorowsky quan li vàren preguntar que opinava de la lady gagga. Va respondre:
Una gallina común con demasiadas plumas....
Pto!

Carme ha dit...

M'has fet riure, Clídice, però tens tota la raó!

Miquel Saumell ha dit...

Bon dia Clidice,
Mirar el reader només de tant en tant és lo que té: que no arribes ni al 13000, ni al capicua 13031, ni gairebé enlloc.
Sobre el tema d’avui ben mirat tens raó, però hi ha la cosa cultural que també té la seva importància, almenys per mi. A mi em criden molt l’atenció les burques negres, no ho puc evitar, i més que res em sap greu per la persona qui hi ha a dintre, que tinc la sensació que va una mica forçada, sigui per l’entorn social, per imposició familiar o pel que sigui. En canvi no em criden l’atenció els tunejats que descrius, sempre que siguin discrets, perquè també n’hi ha de molt exagerats que em fan apretar a córrer.

Joan ha dit...

No acabo d'entendre que hi veu la gent al mamellam de plàstic. No tenen cap gràcia. Jo també les podria tenir!

Marta ha dit...

Clídice un bon apunt. El tema burka m'ha recordat el llibre d'una periodista Fatema Mernissi, que parla de l'harem occidental que és tota una exposició de les diferències entre cultures. Vaig posar-ne un fragment al meu blog: Mosaic Literari. És interessant.

XeXu ha dit...

No és mal lloc una disco per fer treball de camp en antropologia. Bé, del mateix nivell que anar a observar els primats del zoo. A la carrera ja ho fèiem això, de dia anàvem al zoo i de nit a les discos...

No et falta raó. Posa't en la pell dels homes, que també es guarneixen, no ens pensem, però un cop pelada la 'pajara' que han caçat, es troben que és un pardalet. D'això se'n diu mentir. Sempre natural, si us plau.

Brian ha dit...

No us hi escarrasseu, tot això ho portem escrit a l'ADN amb caràcters indelebles. Exactament --ni més ni menys-- com el gall d'indi.

Montse ha dit...

ai, quin riure!

si no fes plorar...

Al vestuari del gimnàs vaig descobrir la quantitat de mamelles artificials que hi ha pel món. Se les ensenyen les unes a les altres, les comparen, es diuen quant els han costat... i jo flipant!

I jo sentint-me culpable de tenyir-me els cabells, deumeu,deumeu... tchts,tchts!

Eduard ha dit...

Esperant ansiosament el teu treball de camp...però...
Sisplau, estalvia'ns les imatges massa explícites...

gatot ha dit...

diuen que és allò de la llei del pèndol, o allò altre de què al meu país no sap ploure... unes (i alguns) pretenen treure's neures mentals amb talls i cosits físics; i altres, no tenen temps o ganes d'arreglar-se una mica els baixos per una cita...

ni plàstic ni deixadesa! una mica d'honradesa!

Joan Rodó i Galiana ha dit...

m´agradat la comparació del gall i el pardal...hehehe

...i la resposta a la teva pregunta aquí

rits ha dit...

Completament d'acord. Però no sé qui era que deia quan menys, millor. I era aplicat a la moda. Continuo pensant que una s'ha de cuidar i sentir bé, xò canviar-se, disfressar-se, mai. Xq tard o d'hora tothom és com és i fora disfresses, maquillatges, et queda l'essencial, el com ets.

miquel ha dit...

m'agraden els pardals. Ei, compte :-)

Clidice ha dit...

Evocacions ui, els xicots, ara, s'han tornat una mica massa ... d'això ... ehem ... massa. El primer pot de laca que ha entrat mai a ca meu fou del meu fill gran. Vaja, un disgust que ni t'explico.

Ana, princesa del guisante dubto que ens en sortim sense la complicitat de l'altra meitat de la Humanitat. Mentre el missatge sigui: ets un objecte pels homes, difícilment podrem.

Francesc Puigcarbó bé, l'exemple clar de com funciona el capitalisme: primer crea la necessitat i després ven el producte.

garbí24 doncs quina poquesa no, haver de recórrer a tanta ortopèdia per no semblar-te ni a tu mateixa :(

Allau em sembla que estem morint d'indigestió per tot plegat, no trobes?

Ferran tu ho has dit: barroc. El mal és que l'estètica sempre respon a una ètica, i el missatge de tot plegat és ben poc falaguer.

mim doncs té raó en Jodorowsky (negaré haver-ho dit al davant del jutge) :P

Carme val més riure, perquè n'hi ha per plorar :(

Miquel Saumell imagino que els tunejats occidentals no et criden l'atenció per un fet evident: hi hem crescut. A mi la burka m'ofèn, però hauria d'ofendre més a qui la porta. I, sobretot, ofèn i rebaixa els homes que la fan portar o que ho permeten. En ben poca cosa es té un home quan només s'aparella amb algú que considera inferior.

Joan doncs mira que faries patxoca! Tens raó, qui vol una cosa que pot tenir tothom? ^^

Marta no conec l'obra de Fatema Mernissi, ho cercaré. La disputa sobre burka o no, només acaba amagant un fet clar: les dones, arreu, encara no som prou humanes.

XeXu això de "sempre natural" està molt bé, però per alguna raó la majoria de dones creuen que amb això no aconseguiran res, no? Què està passant, doncs?

Brian no sé pas si ho duem escrit a l'ADN, la submissió d'un sexe per l'altre també?

Montse quina vergüens alien! tu tira! tenyeix-te, que mai arribaràs a les cotes de "postisseria" imperants :P

Eduard uf! estic per demanar-me de fer de "senyora dels lavabos", t'asseguro que vestida amb una bata blava i una baieta a la mà, al costat d'una tauleta d'aquelles amb un platet i un parell de monedes de cinquanta cèntims, ningú s'adonaria de la meva presència. Estic mirant com dissimulo un IPad dins una novel·la Arlequín, o alguna cosa similar ^^

gatot ens han dit tantes vegades que amb l'honradesa no et menges un torrat, que acabem en una cursa desfermada per no menjar-nos un torrat amb mentides. Si és que en sabem un niu de fer el tòtil!

Joan Rodó i Galiana se'm va acudir quan, mirant-me una mossa més alta que jo, vaig veure que duia una mena de xanques, que si cau es trenca coll i barres. I vaig pensar, aquesta, li comences a treure "peces" i no m'arriba ni a l'aixella, per favor! I gràcies, ho he llegit :)

rits en realitat és el que penso. Tanmateix, seguint les aventures i desventures d'una meva amiga, en estadi "per merèixer", te n'adones que ni així trobes allò que, suposadament, vas a buscar. Vaja, que tot plegat no és res més que una posta en escena caríssima per un resultat ben minso.

miquel :) els pardals, els moixons, els mixons, els mixonets, solen ser prou eixerits i no els cal tanta ploma absurda. En el temps que ha hagut de dedicar el gall d'indi per empolainar-se, el pardalet ja hi ha anat i tornat! :)

rits ha dit...

Doncs així, jo que tb estic en estar de merèixer millor que no cal que em matxaqui xq ni em poso rimmel als matins, oi? quin descans!

(i alhora,...mmmmm de quina manera aconseguirem atreure'ls? ... millor no contestis, no cal...hehehe)

Clidice ha dit...

rits si vas neta i polida, fas bona olor, ets agradable i simpàtica, i t'estimes a tu mateixa, cal patir poc, s'atreu a qui et mereix, no val qualsevol ;)