dilluns, 26 de març de 2012

Sempre ens ha de guiar un codi

Reproducció del Codi d'Hammurabi. Museu Pèrgam. Berlín.

Alguna vegada ja us he parlat de la meva amiga Nina. La Nina és una noia sincera i honesta, per la qual cosa no pot evitar fer-se preguntes sobre allò que li passa, sobretot si té a veure amb els sentiments. I és que la Nina no pot viure sense estimar, però tampoc sense que l'estimin. I això, a la llarga, o a la curta, sempre acaba ficant-te en algun embolic.

No fa massa dies vam coincidir en una d'aquestes sortides que fem les amigues de tant en tant on, per suposat, està vetada la presència de les respectives parelles. Havíem sopat a l'apartament que té una altra amiga, de la que potser algun dia us en parlaré, a primera línia de mar -tinc amigues amb sort, ja ho veieu-, en una població perfectament malmesa per l'explotació urbanística.

Qui no ho ha fet mai això, no es pot imaginar la satisfacció que produeix seure en un balcó al davant del mar, posant els peus a la barana i amb una cervesa a la mà, envoltada d'un parell de bones amigues, en aquell punt on, satisfetes les necessitats més bàsiques, vaja, després d'un bon sopar, una se sent en pau amb el món i té tirada a filosofar.

Em trobava en aquest estat de beatitud assossegada, mentre escoltava evocadorament el so de les onades -i el de la discoteca d'un quilòmetre enllà, cal dir-ho tot-, quan el silenci eixordador de la Nina em va obligar a girar el cap i mirar-me-la atentament.

La Nina tenia la mirada clavada endavant amb un frunziment de celles que em va fer tremolar. Quan la Nina frunzeix les celles vol dir que està capficada en alguna cosa i, és clar, vol dir que, també, acabarà explicant-te-la. Els neguits de la Nina, quan me'ls expressa, passen a ser els neguits de la Clídice, perquè em fa rumiar massa, i això no sol ser mai recomanable. Vaig tornar a fixar la mirada en l'horitzó. Els hortizons m'agraden, perquè m'obliguen a viatjar, veure un horitzó o un camí que no sé on va a parar em fa venir moltes ganes de seguir endavant. Vocació de rodamón que té una.

- La infidelitat és una tasca duríssima, sinó impossible.

Silenci pregon de les altres dues amigues. Sabem que continuarà, per tant, no cal avançar aconteixements.

- Com us ho dic, no me'n surto.

L'altra amiga no se'n pot estar i, irresponsablement, intervé.

- I doncs? Com és que ho trobes tan difícil, tothom diu que és molt fàcil, només cal mirar les estadístiques ...

- Fals! les estadístiques només saben mentir! Ser infidel és una de les coses més difícils que hi ha. Vaja! ser infidel "com cal".

Un glop de cervesa, les observo de cua d'ull, la cosa s'està posant interessant. Torno a mirar endavant.

- I què consideres tu que és ser infidel "com cal"?

Es gira cap a nosaltres amb cara d'incredulitat, li sembla obvi que també hem de saber el que vol dir aquest "com cal", malgrat la nostra, bé, si més no la meva, ignorància supina.

- Dona! Ser infidel per sexe es fa per necessitat, i jo no vaig necessitada, ser-ho per diners és vulgar, o molt trist, segon com t'ho miris. El que és difícil és trobar algú altre que t'agradi "de bo de bo", ser infidel per sentir, cada vegada, les papallones aquelles a la panxa.

Somric davant la declaració de principis de la Nina, el seu codi ètic sempre m'aclapara i em deixa sense paraules.

- Nina, reconec que t'admiro, ets tota una esportista!

16 comentaris:

Aris ha dit...

es veritat i de vegades mai es troba

Galderich ha dit...

Realment és una bona conversa tot contemplant la línia de l'horitzó amb els peus a la barana. Poder divagar com les ones del mar és un dels esports més excel·lents sobretot si hi ha algú que ens ho posa fàcil!

Tirant lo Bloc ha dit...

Mira... m'ha recordat una mena de 'relats conjunts' això... No em pregunteu per què, però.

mar ha dit...

mmm...
bona conversa aquesta...
mirant el mar...

aquesta és l'única (in)fidelitat a una mateixa que segurament seria mal vista per tothom... (sentir papallones a la panxa està prohibit si tens parella... trist, oi?)
en canvi, les altres 'infidelitats' són ben fàcils d'exercir i 'acceptades/criticades' hipòcritament per la massa social... tan ètica i sàvia en els seus plantejaments...

no anem bé... o només m'ho sembla?
potser dec ser una altra esportista 'rara' d'aquestes...
vés tu a saber...
;)

bona setmana clídice!
i records a na Nina...
m'heu fet recordar que hi ha coses importants a la vida que no ens podem deixar perdre... de cap manera!

Carme ha dit...

Trobo que tens unes amigues molt interessants... amb uns codis genials.

Allau ha dit...

Si la infidelitat causa papallones, potser ha arribat el moment de convertir-la en fidelitat.

Barbollaire ha dit...

mira, jo també penso que tens una amiga genial...
i que "fidelitats" i "infidelitats", en temes de sentiments, són conceptes força associats a "possessió" i "domini", no?.
Per què algú coneix el teorema, o la demostració científica per la qual és impossible estimar per igual a més d'una persona?
O és el mateix que diu que un home i una dona no poden ser, mai, simplement amics?
No seria temps de començar a matar estereotips, convencions imposades de segles i segles...?

Els sentiments són el que són, apareixen quan apareixen i es senten com es senten...
S'hauria de poder parlar, raonar, entendre, viure... No obligar, però tampoc coaccionar...
Tal vegada aconseguiríem més somriures...
I, un cop has somrigut, no és veu tot d'una altre manera...?

(ei! perdona el rollo, Clídice... que t'escric poc però em sembla que sempre et deixo unes parrafades infumables...)

XeXu ha dit...

Bé, pel meu gust, ni infidelitat com cal, ni sense caldre. Les estadístiques em sorprenen, el que per mi hauria de ser l'excepció, és l'ordre del dia. M'entristeix una mica, la veritat.

Eduard Ariza Ugalde ha dit...

Sempre he pensat que una normativa escrita i imparcial és bàsica perquè poguem parlar de societat i no de jungla. Ara bé, menys mal que les lleis han evolucionat des d'Hamurabi.

joan gasull ha dit...

jo sempre he pensat que la infidelitat comença just en el punt on ens ve a la memòria aquesta actitud tant prohibida.
Si aquesta teoria fos certa tots hauriem estat infidels, només ens diferenciaria la durada de les papallones.

Eduard ha dit...

Jo crec que les papallones a la panxa són una sensació encegadora i, per tant, es donen a traïció. No tenen res a veure amb ideals o altres fabulacions mentals. I com vénen, se'n van...

Barbollaire ha dit...

Les papallones a la panxa són només una expressió o bé la punta de l'iceberg. Jo entenc que darrere les papallones a la panxa hi ha un veritable interès per la persona i una relació completa d'amistat i amor, que no té perquè ser exclusiva si estimes també una altra persona.
Ser infidel "com cal" com diu la Nina, és no frivolitzar les relacions i no apagar-les i no convertir-les en cap negoci, ni en cap rutina. Ser fidel com cal és ser capaç d'obrir el cor i la ment i també el cos a més d'una persona, buscant la felicitat de tots... amb honestedat i llibertat. I això és una manera de sentir i també d'entendre la vida.

Òbviament no voldria que ningú es sentís ofès per les meves paraules. I demano perdó, sincerament, si no és així.

Respecte a les llei des de Hammurabi, és cert han evolucionat: Antic Testament, Alcorà, Inquisició, Decret de Nova Planta, per fer-ho curt... Em costa entendre, segurament perquè malgrat la meva edat sóc un somia truites, perquè ens esvera més tot el que té a veure amb estimar i sentiments (sempre portats amb honestedat) que les immoralitats de polítics, banquers, lobbies, multinacionals, models de comportament competitius i sense escrúpols que ens estan portant al caos on ens trobem.

(Buf! d'aquesta la mestressa del tros em bandeja per sempre...)

Francesc Puigcarbó ha dit...

la infidelitat es un concepte relatiu, es pot enganyar l'altre amb una altre i no se infidel, o aixó deia un amic meu fins que la titular se'n va cansar d'ell i el va engegar a dides.

Pons ha dit...

ja veig a venir que la teva amiga traurà un manual de l'estil "Ser infidel per a dummies"

El porquet ha dit...

Cli, posts com aquest fan que em declari fan absolut teu... i de les teves amigues. Mai m'havia plantejat les infidelitats classificades en motius o sensacions que provoquen. Memorable. La teva amiga Nina ens hauria de donar una master class a tots. És una qüestió de supervivència! ;p

Clidice ha dit...

Us demano disculpes, ja veieu que vaig una mica de bòlit i que apareixo el més justet per aquí. Coses de la política i dels impostos i que, en el meu cas, no van pas juntes. Això de "treballar" en dos llocs comença a ser estressant.

Aris costa, eh? ;P

Galderich deixar-se anar en la conversa, sense gaires prejudicis, és una fórmula excepcional de veure la realitat des de distintes perspectives :)

Tirant lo Bloc hahaha, no sé si és un 'relat conjunt', el cas és que és un relat :)

mar que t'he de dir, oi? m'agrada el teu raonament, vivim en una societat on la violència, o els actes físics, resulten legítims, en canvi, l'amor sempre està penalitzat. No anem bé.

Carme res millor que mriar al teu voltant per adonar-te de la gran riquesa que posseïm :)

Allau i tornar a començar? ui, això seria un bucle, em sembla que no fa per la Nina ;)

Barbollaire l'amor com a possessió, com a doblegament de la voluntat, com a lligam contra la llibertat ... tens raó, em temo que estimem força malament. I no hi pateixis, te les agraeixo de bo de veres :)

XeXu cadascú té un pathos, o el tria. El camí de la vida i les relacions no em sembla jutjable en cap cas, mentre sigui consentit. Hi ha persones a les que l'obligació els sembla el millor motiu per fugir corrents, i d'altres que els sembla que només hi pot haver una sola opció. Depén de la seguretat en un mateix, la criança ... El millor és que cadascú visqui l'experiència com millor li sembli, lluny de l'adotzenament i el tòpic, no trobes?

Eduard Ariza Ugalde la norma, en les relacions, ens ha dut a la claustrofòbia, a la imposició versus la voluntat lliure. Quina norma és la que diu que només podem estimar a una sola persona? Si ens basem en la biologia veurem que és més que qüestionable, per exemple. I si ens basem en la cultura ... n'hi ha tantes!

joan gasull tens raó, la infidelitat no és només ficar-se al llit amb algú, tots hem tingut fantasies, és "infidelitat" això, o només és normalitat? :)

Eduard si, diuen que les provoca l'oxitocina, però és una sensació enervant i addictiva ^^

Francesc Puigcarbó bona aquesta! potser primer, el que calia que hagués fet el teu amic, és comprovar si la titular hi estava d'acord d'entrada ... i si tenia els mateixos drets! :)

Pons calla, calla, no la temptis, que s'engrescarà i ens atabalarà dia sí, dia també :)

El porquet gràcies quapo :) saps què passa? que formo part d'una secta d'atees irredemps que ens adonem que només tenim una vida, i que a vegades la perdem miserablement només per mor del què diran. I ja és ben trist això, considerant que són quatre dies, ens n'han passat la meitat i, al damunt, amenaça pluja ^^