dilluns, 12 de març de 2012

Ocells, Brooklyn i bròquil

Sabíeu que Simònides de Ceos (556-468 a.n.e.) va ser el primer poeta que va cobrar per la seva obra? I també l'inventor d'un sistema mnemònic força reeixit, i la distinció entre vocals llargues i curtes? M'ho ha dit n'Aristòfanes a Els ocells (més la Lisístrata), en aquesta tongada de lectures que estic fent de la Bernat Metge, i la Viquipèdia ho ha acabat d'arrodonir. Al seu darrera, amb les veles desplegades (a can Google), he conegut en Yannis Simonides, un actor grec, nascut a Constantinoble i criat a Atenes, escriptor, guanyador d'un Emmy i especialitzat en representar les obres clàssiques de la seva terra. Sembla que està de gira per tot el món amb la seva actuació en solitari de l'Apologia de Plató, i que és el director del Choreo Theatro, a Nova York, a Brooklyn, que no hi he estat mai, ni a Nova York, ni a Brooklyn, però que m'encanta pronunciar-ho, com un avenç del dia que hi pugui anar.

Yannis Simónides
També, el bo d'Aristòfanes, m'ha fet conèixer Cleònim, del qui diu: "Sí, hem volat i hem vist moltes coses noves, admirables i estranyes. Perquè ha nascut un arbre llunyà, més enllà de la Càrdia; Cleònim, que no és bo per a res, altrament és gros i ... covard. Floreix en primavera, esbrotona denúncies, i a l'hivern torna altra vegada a llançar els ... escuts." Que sembla que els escuts es llancen a l'hora de rendir-se, a cals grecs. Llavors he pensat que potser està parlant de Clèonim d'Esparta, una mena de rei desastrós, a qui la dona, na Quelidonis, va abandonar per Acrotat, sí, gent, el fill de n'Àreu I, no el poble del Pallars, sinó el rei espartà, però no em lliguen les dates. El que em queda clar, pel nom, és que devia ser espartà, i gras, i covard, vaja, un desastre d'espartà, que tots sabem com són els espartans, si més no el que ens vénen al cinema. I bé, parlant de vendre i de Brooklyn, no sé pas si la Josepa haurà dut bròquil de l'hort, perquè em ve de cara fer bròquil per dinar, que ens agrada molt a casa. Si fins i tot ara en fan una crema per la cara del bròquil! Si ja no saben que inventar, encara m'hauré d'untar de bròquil. I el bròquil, o "brókolo" (μπρόκολο) que ve de per aquelles terres dels grecs, que potser n'Aristòfanes ja en menjava, en cuinem cada setmana, poc o molt, al vapor. Vaja, doncs, que us deixo que he d'anar a cuinar i entre Simònides, Cleònim i en Yannis -és maco en Yannis, oi?- se m'ha passat l'estona i ara hauré de córrer! No, si ja dic jo que això de l'Internet és una bona enredada! Ah! i la Lisístrata també l'he llegida, però corrent i de pressa, que ja l'havia llegida diverses vegades en una edició de l'Institut del Teatre, crec, que volta per casa.


Calla que sembla que al segle XIX, sir Hubert Parry, va compondre la música d'aquesta cançó, suposadament inspirada en l'obra Els ocells d'Aristòfanes, que no sé veure-li la relació, perquè el faig amb més tremp al vell grec, però potser forma part d'aquest empatx de la Xarxa i, hores d'ara, ja no sé el que em dic.

Aristòfanes. Els ocells - Lisístrata. Barcelona, 2012. Edicions 62.

10 comentaris:

Aris ha dit...

no m'agrada el broquil! Però si Aristòfanes...

Arqueoleg ha dit...

Hola, hola! Provant a deixar un comentari...

Arqueoleg ha dit...

Si!! He aconseguit (després d'uns 20 intents fallits) a deixar un comentari. Definitivament la opció de fer-ho des del perfil de Wordpress és impossible però si ho faig amb URL/Nom funciona!

M'en alegro, tot i que ja no recordo que volia dir sobre el teu post! :(

El porquet ha dit...

Ets tota una tastaolletes! Quants conceptes, personatges i històries ens deixes caure en un sol post! Me l'hauré d'estudiar amb deteniment...

Ángel ha dit...

Siempre te sigo con interés, el tema del brócoli tiene su miga ... curioso
Un abrazo

Olga Xirinacs ha dit...

Dona, això de l'empatx de grecs sembla xamfaina, de colorets i barrejada.
A mi el que m'anava era discutir la immortalitat de l'ànima, del 'Fedó'. Amb el meu germà ens hi passàvem hores... 'tempus fugit', ai...

Eduard ha dit...

El bròquil pot ser un plat molt espartà, o molt sofisticat, tot va segons t'agafi i les ganes i recursos de què disposis.
Realment, els veïnatges i interseccions de la xarxa són inesperats i, a més, infinits. A mi, ves a saber per què, m'ha agafat per seguir el fil que penges últim, la interpretació del tema de l'ínclit sir Parry, que si t'hi capbusses a l'univers youtube et demostra que és una cançó molt estimada per a una gran quantitat de cantants que troben plaer a compartir a través de la seva veu amb nosaltres. La que has penjat no em sembla la més dotada, de veu, però m'ha fet molta gràcia la galeria de fotos amb vestit de tirantets o amb més adust vestit o combinació de brusa i pantalons que ens la mostra a algun racó d'un auditori, o a la neu d'una església gòtica o neogòtica més aviat, i especialment a un racó d'una llar amb mobiliari d'exemplar austeritat luterana.

Clidice ha dit...

Aris mal fet, les verdures de l'espècie brassica són excel·lents per la salut :)

Arqueòleg hahahahaha com a mínim has pogut dir, que no és pas poc :)

El porquet uf! si sabessis! a la cuina em fan fora perquè tasto totes les olletes i després perdo la gana :)

Ángel el brócoli és una planta excelente, como los clásicos. Un abrazo :)

Olga Xirinacs la samfaina és un dels millors acompanyaments :) A casa, a l'hora de dinar, sempre acabàvem entre llibres, discutint acaloradament, fins que la mare se'n va atipar :)

Eduard oi què si? reconec que, a més dels grecs clàssics i el bròquil, tinc flaca per l'època victoriana i els seus èmuls actuals. Ho trobo esgarrifós i fascinant a l'hora ^^

Francesc Puigcarbó ha dit...

no sóc gaire fan del bròquil. La data del poeta que va cobrar pels seus poemes no la sabía.

Clidice ha dit...

Francesc Puigcarbó el bròquil és com la tònica, si no t'agrada és perquè no l'has provat prou ^^