divendres, 11 de maig del 2012

Web de la setmana: un museu virtual

RDNS (Royal District Nursing Service) és una associació d'infermeres a domicili australianes nascuda als voltants de 1880 i que ara han creat aquest museu virtual per donar a conèixer la seva història. Els museus virtuals, com el Museo da Pessoa del qual ja us n'havia parlat aquí, o a l'estil blogaire com el Piscolabis Librorum, són iniciatives excel·lents per conservar, i divulgar, una gran quantitat d'informació en text, en fotografia, vídeo i so. Penseu-hi.

I que tingueu un molt bon cap de setmana!

9 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

bon cap de setmana, que farà bon temps.

Miquel Saumell ha dit...

No sabia pas que existissin els museus virtuals, però si es posen molt de moda potser se’ns acabarà l’excusa de viatjar “per visitar museus” ;-)

Angel Corrochano ha dit...

Me paso a ver esta web, seguro que es interesante.
Un abrazo y buen fin de semana

Gemma Sara ha dit...

L'hi diré a ma germana que és infermera! (ara a l'atur...). Gràcies i bon cap de setmana, Clidi!

(Ostres, al final seré un robot, que avui no hi ha manera).

Elfreelang ha dit...

Molt bon cap de setmana!!!! sembla de moment un dia esplèndid! gràcies per les webs! troballes que són tresors!

Eduard ha dit...

Acabo d'enviar aquest enllaç de "Un tel als ulls" a tres amigues meves que es dediquen a l'infermeria.

Clidice ha dit...

Espero que n'hagiu gaudit, de la web i del cap de setmana. Gràcies per ser-hi! :)

Galderich ha dit...

Clídice,
No només hi ha d'haver museus virtuals sinó també exposicions virtuals. Un bon exemple són les de la Biblioteca Nacional de França. És la manera que l'esforç que es fa resti per sempre.
El Piscolabis, però, mai havia tingut pretencions de museu però mira, ben mirat podria dir-se així, un museu virtual de petits impresos, a la manera de la Galeria d'Imatges.

Clidice ha dit...

Galderich en un món on el concepte museu ha anat derivant cap a les exposicions temàtiques amb possibilitats d'aprofundir, el Piscolabis és més museu que mai. Recordo haver vist un home enmig d'una sala de El Prado amb cara de nàufrag, de ben segur que en llocs com el teu blog això no li passaria. Li pot interessar o no la temàtica, però de ben segur que és la fórmula ideal per saber que caratsus estem mirant.