divendres, 6 de maig de 2011

Web de la setmana: Ancestry.com

Batalla de Williamsburg. Kurz i Allison, 1893

Els americans són els dolents de la pel·lícula en el nostre món i la realitat ens ensenya que res és bo o dolent del tot. No sóc gens antiamericana, més aviat, he fet saber alguna vegada la meva admiració per aquella nació de nacions, origen dels grans canvis socials que ens han configurat. Amb tots els seus defectes i mancances, meravella i misèria es mesclen com arreu i, per això, em nego a tractar aquelles terres i aquelles gents  com un únic poble i un únic caràcter al qual em diu la premsa, o alguns líders, que toca odiar. Els seus defectes, dels quals abominem, són els nostres, que ocultem pertinentment.
de la web

I una cosa que els admiro, també, és que no s'avergonyeixen del seu passat. Si mirem enrere i llegim la realitat amb els ulls d'ara, caldria que tothom es passés el dia entonant el mea culpa amb el cap ple de cendra i les vestidures estripades; però el passat és quelcom que cal conèixer, per entendre el present i programar un nou futur si s'escau. Em sap greu, però no em sento gens culpable del que van fer els almogàvers, de fet no em sento ni culpable de les taronges que va furtar el meu avi quan era menut.

En aquest context, si fem un tomb per les noves tendències museístiques i de gestió del patrimoni cultural, ens costarà d'entendre com, encara ara, donem més valor a un magatzem d'objectes descontextualitzats anomenat museu, al qual hi accedim amb la mateixa unció amb que abans anàvem al temple, i menystenim el món digital i la Xarxa, que ens permeten exposar de forma didàctica, atractiva i amb alts nivells de qualitat científica i d'exposició, objectes, arxius de so i textos, els quals poden mantenir-se ben guardats en els seus arxius, mentre nosaltres els usem i en gaudim quan ens sembla. Només cal fer un tomb pel Museu da Pessoa, per copsar totes les possibilitats del medi.
de la web

Ancestry.com és un fitxer de les làpides dels cementiris nacionals dels militars morts en la Guerra Civil americana. M'ha fet pensar en algunes de les entrades del blog Imatges de pedra i silenci. Els d'Ancestry.com, en aquesta Web ens situen, mitjançant textos, mapes, so i fotografies, en aquells 1861-65 i, potser, hi podrem trobar, previ pas per caixa, algun parent que se'ns va perdre per Dixie.


Que tingueu un bon cap de setmana!

Ah, si! i respecte a la política exterior nord-americana no em posiciono, perquè prou pena passo en intentar comprendre la política exterior espanyola. Això no vol dir que em puguin repugnar moltes coses de les que ens assabentem, per suposat.

7 comentaris:

Alyebard ha dit...

Una bona troballa i un bon exemple de com hauria de ser la memòria històrica d'un conflicte civil. Bon cap de setmana! Oh I wish i was in a Dixieland

Galderich ha dit...

Això ho haurem de veure amb calma

El porquet ha dit...

Malgrat el meu darrer post no em considero especialment anti-americà. Tenen certes coses que em treuen de polleguera, però com el govern espanyol (aquest el que més), el xinès, l'alemany, el marroquí etc etc.

Estats Units ha aportat moltíssim al món (bo i dolent) i agradi o no segueixen estan a l'avantguarda en molts aspectes. I és per això també que tenen molta més influència en tot i quan la caguen la magnitud i el ressò de l'errada és multiplica.

Bon cap de setmana!

Aris ha dit...

molt interessant, encar que no deixa de ser un genoom
www.genoom.com
el que dius d'Estats Units tens raó, es pot aplicar a tots els Païssos, esl catalans no som un angelets, els més importants traficant d'esclaus eren Catalans...

Brian ha dit...

Una web interessant i, sobretot, una versió molt engrescadora de Dixie :)

David ha dit...

Subscric el primer paràgraf de dalt a baix, Clidice (bé, i els altres, també). Demonitzar és tan estúpid com sacralitzar.

Clidice ha dit...

Alyebard hola :) potser per la poca història que tenen com a país, ells cuiden molt aquests detalls. Nosaltres ens hem perdut enmig de tanta guerra.

Galderich no et negaré que he pensat molt en tu i els del teu "mundillu". Ja saps que sempre he criticat la por que tenen alguns historiadors, bibliòfils i llibreters de vell al món digital, quan, en realitat, són eines fantàstiques de divulgació i conservació.

El porquet moltes vegades penso que som anti-americans de la mateixa manera que els grecs eren "anti-romans" i que, sense cap mena de dubte, mantenim tics racistes i xenòfobs amb ells. Els mateixos insults que els dediquem a la seva suposada "incultura" ja ho són. M'avergonyeixo de jugar al joc de "no hi ha ningú millor que nosaltres", és patètic.

Aris és clar, que ve a ser un genoom, però només és una part d'un vast arxiu documental sobre la Guerra Civil americana. :)

Brian m'hagués agradat penjar la que hi ha a la web, encantadora, però mira, serà que jo sóc una mica així: arrauxada ;) iiiiihaaaaa!

David com ja he dit abans, considero que moltes de les expressions que fem servir són clarament xenòfobes i racistes, de la mateixa manera que sempre mantenim una actitud similar a la que mantenien els grecs sobre els romans, el menyspreu del feble sobre el fort, com si aquest no fos res més que una versió rude i avasalladora d'un suposat món arcaic i millor. Res més lluny de la realitat, si una cosa té la humanitat, tota, és que pot presumir d'exactament les mateixes virtuds i els mateixos defectes. Una altra cosa és la propaganda interessada, per suposat.