dilluns, 19 d’abril de 2010

Fent memòria (o què moderns els antics!)

 Georges Mason (?-1845)
1. Que tots els homes són, per naturalesa, igualment lliures i independents, i tenen certs drets inherents, dels quals, quan entren en un estat de societat, no poden ser privats o postergats; expressament, el gaudi de la vida i la llibertat, al costat dels medis per adquirir o posseir propietats, i la recerca i obtenció de la felicitat i la seguretat.

2.  Que tot poder resideix en el poble i, en conseqüència, deriva d'ell; que els magistrats són els seus administradors i servents, en tot moment responsables davant del poble.

3. Que el govern és, o hauria de ser, instituït pel bé comú, la protecció i seguretat del poble, nació o comunitat; de totes les maneres i formes de govern, el millor és el capaç de produir el màxim grau de felicitat i seguretat, i és el més eficaçment protegit contra el perill de la mala administració; i que quan qualsevol govern sigui considerat inadequat, o contrari a aquests propòsits, una majoria de la comunitat té el dret indubtable, inalienable i irrevocable de reformar-lo, alterar-lo o abolir-lo, de la manera que satisfaci el bé comú.

4. Que cap home, o grup d'homes, té dret a emoluments exclusius o privilegiats de la comunitat, sinó en consideració a serveis públics, els quals, al no ser hereditaris, es contraposen a que els càrrecs de magistrat, legislador o jutge, ho siguin.

5. Que els poders legislatiu i executiu de l'estat han de ser separats i distints del judicial; que als membres dels dos primers els sigui evitat l'exercici de l'opressió a base de fer-los sentir les càrregues del poble i de fer-los participar en elles; per això haurien, en períodes fixats, ser reduïts a un estat civil, retornats a aquest cos del que originalment van ser trets; i que les vacants es cobreixin per mitjà d'eleccions freqüents, fixes i periòdiques, en les quals, tots, o qualsevol part dels ex-membres, siguin un altre cop elegibles, o inelegibles, segons dictin les lleis.

6. Que les eleccions dels membres que serviran com a representants del poble en assemblea, han de ser lliures; que tots els homes que tinguin suficient evidència d'un permanent interès comú i vinculació amb la comunitat, tinguin dret al sufragi, i no se'ls pot imposar càrregues fiscals a les seves propietats ni desposseir-los d'aquestes propietats, per a destinar-les a ús públic, sense el seu propi consentiment, o el dels seus representats així elegits, ni estar obligats per cap llei que ells, de la mateixa manera, no hagin aprovat en ares del bé comú.

7. Que tot poder de suspendre lleis, o l'executòria de lleis, per qualsevol autoritat, sense consentiment dels representants del poble, és injuriós per als seus drets i no s'ha d'exercir.

8. Que en tot judici capital o criminal, un home té dret a exigir la causa i naturalesa de l'acusació, a ser confrontat amb els acusadors i testimonis, a sol·licitar proves al seu favor, i a un judici ràpid per un jurat imparcial del seu veïnat, sense el consentiment unànime del qual, no pot ser declarat culpable; ni tampoc se'l pot obligar a presentar proves contra ell mateix; que cap home sigui privat de la seva llibertat, excepte per la llei de la terra o el judici dels seus pars.

9. Que no es requereixin fiances excessives, ni s'imposin, ni es dictin càstigs cruels o anormals.

10. Que les ordres judicials, per mitjà de les quals un funcionari o agent pot violar un lloc sospitós sense prova de fet comès, o arrestar a qualsevol persona o persones no esmentades, o que el delicte de les quals no està especialment descrit o provat, són opressives i cruels, i no han de ser esteses.

11. Que en controvèrsies sobre la propietat, i en conflictes entre home i home, es preferible l'antic judici amb jurat a qualsevol altre, i s'ha de considerar sagrat.

12. Que la llibertat de premsa és un dels grans baluards de la llibertat, i que mai pot restringir-la un govern despòtic.

13. Que una milícia ben regulada, composada del cos del poble entrenat per a les armes, és la defensa apropiada, natural i segura d'un estat lliure, que en temps de pau, els exèrcits permanents s'han d'evitar per perillosos per la llibertat; i que en tots els casos, els militars s'han de subordinar estrictament al poder civil, i ser governats pel mateix.

14. Que el poble té dret a un govern uniforme; i, en conseqüència, no s'ha de nomenar o establir cap govern separat o independent del govern de Virgínia, dins dels seus límits.

15. Que cap govern lliure, o les benediccions de la llibertat, poden ser conservats per cap poble, sinó amb una ferma adhesió a la justícia, moderació, temperància, frugalitat i virtut, i amb un freqüent retorn als principis fonamentals.

16. Que la religió, o les obligacions que tenim amb el nostre Creador, i la manera de complir-les, només poden estar dirigides per la raó i la convicció, no per la força o la violència; i, per tant, tots els homes tenen idèntic dret al lliure exercici de la religió, segons els dictats de la consciència; i que és deure mutu de tots el practicar la indulgència, l'amor i la caritat cristianes.

19 comentaris:

Alberich ha dit...

Moderns i carregats de bones intencions. Ja tenen cura els interessats i aprofitats en donar la volta a tant nobles intencions, fent-les seves, com els que pretenen seguir manipulant el poder judicial a favor dels seus interessos.
Si els pares dels Drets de l'Home aixequèssin el cap!
Salut.

Galderich ha dit...

Comptat i debatut som hereus d'aquesta declaració. El que sobta, però, és que el servei militar obligatori i universal per a tothom fou també una reclamació liberal.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Si, tretze anys abans de la revolució francesa i el seu bany de sang. Un període històric del pensament que mereix -com d'altres- relectures periòdiques. Per això aquest post és un encert.
Més enllà de des de quin país o estat ens ho mirem, a mi, contràriament a en Galderich, no em sobta que el servei militar obligatori i universal fos una reclamació dels liberals: els poders de l'antic règim podien pagar els mercenaris per a mantenir l'exercici del seu domini, el poble, no.
Aquest debat es va donar a la transició espanyola i, aleshores, jo tenia molt clar que l'exèrcit, com qualsevol altre ocupació, havia de ser feta per professionals. Avui no ho tinc tant clar, ni de lluny.

Puigmalet ha dit...

Ben curiós el punt 13. I nosaltres encara mantenint el negoci de la violència oficial...

MARTELL DE REUS ha dit...

Un cop llegit el punt 9 dedueixo que els Sr. Matas devia tenir algun avantpassat a Virgínia. Potser era el famós pistoler "el Virginiano"?

garbi24 ha dit...

Això s'ha de canviar tot, però com ho fem? si no ens deixen moure de lloc

Jesús M. Tibau ha dit...

m'agradaria saber quants països actuals compleixen aquestes normes

Ernesto Niebla ha dit...

El punt 16. L'haurien de rellegir mn.Rouca Varela i els seus allegats.
Després de tants anys encara no s'ha assabentat. :)

F.Puigcarbó ha dit...

de bones intencions n'estàn les sepultures plenes. La realitat va per un altre miserable i fotut camí.

LEBLANSKY ha dit...

Aquesta és una de les primeres llums enceses de la història. I amb tota la llumenària que van fer els il·lustrats, encara avui hi ha gent que no se n'ha assabentat.

Joan Calsapeu ha dit...

"Moderació, temperància, frugalitat i virtut", meravelles que, traduïdes a l'espanyol, es diuen "Gürtel, Palma Arena, pelotazo i yo estoy en política para forrarme". El que fa més ràbia és que també tenen traducció al català: Pretoria, martingala urbanística i finançament il·legal d'UDC.

sànset i utnoa ha dit...

Si Mason aixequés el cap i donés un tomb per l'Estat espanyol conclouria que ningú va llegir el què va escriure...

*Sànset*

pere ha dit...

Ja saps que per terres properes i aquí mateix es llegeix poc i encara es reflexiona menys sobre el que es llegeix. Estic segur que si preguntéssim a algun dels al·ludits en algun dels comentaris anteriors, assegurarien que són fervents admiradors d'aquesta declaració i que fins i tot la tenen a la tauleta de nit per posar a sobre el got d'aigua, per si es desperten per un malson que fins ara no crec que hagin tingut

joanfer ha dit...

Si això mateix ho llegís ara mateix la Mafalda, faria això exactament:

http://elperro1970.files.wordpress.com/2007/10/7364_640px.jpg

;)

Alberich ha dit...

La reivindicació del servei militar s'ha d'entendrfe en el context de l'època. De manera potser equivocada- moltes de les bones intencions van ser tergiversades, com fa s'ha dit-la intenció era fer de l'exèrcit una institució popular i democràtica i no pas una colla de mercenaris al servei del primer que els pagava.

en Girbén ha dit...

Sí, Clidi, ja veig com se t'acaben els temes... Uix sí!
Gràcies per recordar-nos els mínims que encara no hem aconseguit.

Rafel ha dit...

L'article 9 està bé, però encara que se'l saltin per això estan els amics de la banca.

Clidice ha dit...

Alberich no sé pas si s'escandalitzarien gaire, potser només dirien: "vaja, res no canvia!" ;) La idea principal devia ser: un exèrcit per quan calgui i després tothom a casa. La guerra com a necessitat puntual, no com a estat permanent.

Galderich ni els mateixos liberals s'aclarien hehehe

Xiruquero personalment entenc que els exèrcits només són la perllongació de tot un sistema de gestió d'excedents. o sigui que, sense, també podríem sobreviure. però això voldria dir acabar amb moltes coses que semblen intocables.

Puigmalet el negoci de la violència oficial, o legítima, al costat del control de la tresoreria, són la base dels estats actuals. És molt difícil que ho deixin córrer.

MARTELL hahahahaha potser si, ara que hi penso, una retirada li té ;P jo també vaig pensar el mateix :)

garbi24 si, estem d'acord, cal canviar-ho. Potser la manera és entossudir-nos en fer-ho :)

Jesús cap? dubto molt que hi hagi cap país que en compleixi ni una quarta part.

Ernesto només caldria que s'il·lustrissima llegís les escriptures de la seva ciència, només amb això n'hi ha prou.

Francesc P. si, la realitat s'entesta, dia a dia, a tòrcer-ho tot. Però algun dia potser ens en sortirem :)

LEBLANSKY ai la Il·lustració, sembla que era de pocs watts i no ha arribat :(

Joan Calsapeu si, em temo que es poden traduïr a tots els idiomes, malauradament :(

Sànset m'imagino que Mason, malgrat les seves idees, ja devia estar acostumat als tripijocs dels seus contemporanis. Que no ens inventem gran cosa nosaltres.

pere si, segurament consulten aquesta declaració, la dels Drets Humans i, fins i tot, la Bíblia. I noi! no sé com s'ho fan, que sembla que per a ells s'hagi fet un món a part.

joanfer bona la tira còmica, em sembla que també la vaig penjar ja fa un temps. Per a mi, Mafalda, juntament amb Woody Allen, són els filòsofs de referència ;P (hihihi toma heretgia!)

Girbén maco, tu no saps l'angoixa que suposa veure disminuir la programació ;P Ja veus! jo aquí penjant antiguitats quan hauria d'estar penjant "futuritats" :)

El 9 és xulo oi Rafel? per a mi que és l'article de capçalera de més d'un que coneixem. :)

No em canso de demanar-vos disculpes pel fet de respondre els comentaris tan tard. Els comptables passem uns mesets a principis d'any una mica "moguts". I els comptables que, endemés, estudien a la UOC acaben penjant-se dels arbres com els micos. O sigui que si veieu una senyora d'edat provecta fent el mico i udolant (els meus preferits són els micos udoladors) ja ho sabeu, podeu cridar "Clídice!" que, de ben segur, us contesta ;)

Manel Aljama ha dit...

No faré cap valoració.
Senzillament has estat molt oportuna en penjer el text. No és cap antiguitat. Més d'un d'aquests que s'omplent la boca de constitució i drets haurien de dur-ho gravat a foc...
Jo també el penjaré i m'aprofitaré que ja l'has donat forma :D
Petons, paciència i agafa branques verdes i així et pots gronxar...