dimarts, 27 d’abril de 2010

Enyor químic (?)

Hi ha moments en què l'absència es presenta en forma de dolor. A la lassitud dels membres s'hi afegeix una opressió al pit, i el singlot malda per enfilar-se gola amunt i sortir en forma de gemec.

És en aquests instants quan em caldria algú que m'expliqués, exactament, quines reaccions químiques provoquen tots aquests símptomes i què és el que les produeix, quines són les hormones encarregades de tals sentiments, i per què s'esvaloten de tal manera.

Només aleshores se'm calmaria l'angoixa i podria viure l'enyor d'una forma enraonada i coherent. No com ara que semblo una criatura aviciada a la que li neguen un caprici.

19 comentaris:

garbi24 ha dit...

DE química no hi entenc massa però, crec o vull pensar que es cosa del nostre disc dur que de tant en tant fa una desfragmentació que ens provoca aquest sentiment. Com que cada vegada tenim més informació en el disc en de vigilar no omplir-lo del tot esborrant tots els arxius dolents o en desus, compte de no esborrar els bons!!!!!
Ánims!!!

Thera ha dit...

Aiii!!! Vols dir que la primavera no hi ajuda una miqueta amb tot això... Un excés de química a l'espai que ens envolta potser (o un excés de pol.len).
NO sé, però conec aquest nus oprimidor damunt del pit cada matí...
Vinga, ànims!!!!! Mirada endavant!!

barbollaire ha dit...

Jo tampoc sé si és degut a reaccions químiques descontrolades.
Tal vegada és més senzill i és una forma de recordar-nos a nosaltres mateixos que, malgrat tot el que ens envolta, som únics. Plens de sentiments únics.

L'enyor ens arriba en el moment més inesperat. A tots. Potser degut a una olor, una imatge, una música...

quan em passa procuro estirar, continuar aquest moment que m'angoixa fins trobar el record que em fa somriure...

Aleshores, l'enyor, es converteix en el que realment és. Part de nosaltres, de la nostra vida, de la nostra experiència...

(buah! quin rollo un dia que m'atreveixo a comentar-te... perdona...)
:¬)*

Eulàlia Mesalles ha dit...

Les dones sabem per experiència "mensual" que sóm les nostres hormones. O no és cert que estem tontes i sensibleres una setmana abans de la menstruació? Química pura.

Nota al marge: Bon dia del nom, o sigui, Santa Clidice.

Galderich ha dit...

Clídice,
Em fot molta por això que els nostres mecanismes siguin pura química com així és. En fi, som un munt de combinacions químiques que en funció del que falta o sobra fotem unes coses o unes altres...
Per cert, molt bona l'Ana von Rebeur.
I com diu magistralment l'Eulàlia, bona Santa Clídice!

F.Puigcarbó ha dit...

això dels sentiments no ho podem pas controlar (afortunadament) es el que ens diferencia dels altres animals i forma part de l'aventura de viure dia a dia. A més a més la primavera sól agreujar el problema. Com diu la dita "a la pena punyalá", que no hi ha mal que cent anys duri.
Molt cáustica i demolidora l'Anna von Rebeur

Robert ha dit...

...em sap molt greu però jo no et puc dir res d'això de la química, mai vaig poder aprendre'm la taula aquella de coloraines i lletres extranyament associades, si de cas,...si vols, et puc convidar a una (cyber)birra.


P.S.
ahir la Matilde em va deixar escoltar un podcast molt cool,...gràcies.

XeXu ha dit...

Em sembla que és molt difícil de dir. Però és que quan tenim tantes ganes d'alguna cosa poc consol trobem en pensar per què, ho volem i llestos. Tots som molt capritxosos amb algunes coses, encara que després ens sentim malament, però ho volem i prou!

montserratqp ha dit...

No hi ha teories ni raonaments que vaguin quan es tracta de sentiments!
Que tinguem un bon sant!

Puigmalet ha dit...

Has parit un sintagma ben estrany. Però de fet som tant la matèria dels nostres somnis (enyor dolorós inclòs) com la matèria dels nostres àtoms (menstruacions incloses). Deu ser qüestió de trobar l'equilibri. Bona santa Clídice, baixllobregatina!

lolita lagarto ha dit...

M'ha fet riure molt l'Ana von Rebeur, boníssima!
l'enyor.... és part nostra..

Ernesto Niebla ha dit...

De química i d'hormones no sé ni un borrall. Els dibuixos i text de Ana von Rebeur, m'han agradat molt i m'he distret una bona estona. Una abraçada!!.

Albert B. i R. ha dit...

Potser és la primavera, que la sang altera i fa que els emocions estiguin més a flor de pell.

poesiaula ha dit...

Serà que t'hem de felicitar el sant, morena de la serra?

Evocacions ha dit...

Jo penso que és el vent, el fred el matí que es transmuda en calor a la tarda i en fresca a la nit. I les olors i, al capdavall, els records que ens porta el canvi.

kweilan ha dit...

Els sentiments i les emocions són difícils de controlar.

Agnès S. ha dit...

No se qui va dir que les llàgrimes son per l'ànima, lo que la gimnàstica pel cos.
Si no fa aquest efecte, cal anar-hi. Totalment d'acord!

I ja està!

Clidice ha dit...

Hola garbi24 això del defrag en humans sol ser complicat :D

Thera segurament, la primavera no ha estat mai la meva estació preferida :)

barbollaire hahaha no hi ha res a perdonar :) no m'ho havia mirat així, veus que bé? :)

Eulàlia Mesalles ja és ben bé això. Com deia aquell: "jo sóc jo, i les meves hormones" ;P Gràcies, però és la verge de Clídice huas huas huas ;)

Galderich gràcies! i sí, som química pura :)

Francesc P. està molt bé oi l'Anna? :)

Robert una cyber birra mola, encara que a mi la taula periòdica sempre m'ha fascinat. Els exàmens d'Hum a la Uoc els fem a la facu de Física, em poso en primera fila i com què sempre acabo abans, m'hi passo una bona estona mirant-la :)

XeXu si, hi ha moments en què no hi ha control, que els desitjos són massa poderosos.

montserratqp gràcies guapa! espero que hagis tingut un bon dia tu també :)

Puigmalet verge, verge de Clídice ;P hehehe, gràcies :)

lolita lagarto si, l'enyor és un sentiment estrany, que serveix per molts casos :)

Ernesto Niebla una abraçada! :) vaja! res de química? ni per curiositat?

Albert B. i R. segurament, punyetera primavera, no n'hi ha prou amb les al·lèrgies?

poesiaula hahahaha s'agraeix :)

Evocacions, una bona idea, les olors porten molts records, records i hormones ... uf! :)

kweilan si, difícils de controlar, però segurament racionalitzar-les potser n'és una manera això de saber-ne l'origen :)

Agnès S. sí, diuen que les llàgrimes són la forma d'eliminar hormones. Potser el que convé és això: plorar :)

Striper ha dit...

Avui no tinc temps de res mes passo a saludar-te bon dia!!!