dissabte, 10 d’abril de 2010

"Una Europa drogodependent"

Un article de Marc Vidal on ens enfronta a la trista realitat del nostre moment: la crisi no és econòmica, és, essencialment, social.

11 comentaris:

F.Puigcarbó ha dit...

conec fa temps Marc Vidal, fa tres anys en una trobada a Omnium per parlar de blogs ja parlava del que ens ha passat amb la bombolla del totxo i el crack financer. Hi toca i sap de que parla. Té un bloc en català i castella marcvidal.cat.

Només li faltava afegir que Europa es un vell i decadent balneari.

Júlia ha dit...

Supermercat, balneari i geriàtric, estem molt lluny de les antigues aspiracions unitàries europees en les quals se somniava. Un altre tema és la cerca de solucions, en podem parlar molt però tot continua igual o pitjor.

Alberich ha dit...

Un article molt ben trabat, amb veritats sobre la realitat europea i la crisis social. Lo de l'Europa balneari li vaig sentir a dir a en Jorge Semprún: al mig d'un món amb moltes dificultats per cobrir les mínimes necessitats, hi ha una illa de benestar, que es diu Europa, on ens posem nerviosos si el vi no es de l'anyada més bona i el "fromage" porta un xic més de sal del que pertoca pel gust d'un bon "gourmand"

Titània ha dit...

Una molt bona reflexió sobre l'actitud col·lectiva de borregos en la que ens hem instal·lat. Si no som capaços de fer plegar a tot quisque en temes molt més senzills com l'incendi d'Horta de Sant Joan o el sagramental que es va organitza amb la nevada, i els polítics (que manen perquè els votem)segueixen a la seva tan tranquils, qui es pot sorprendre de que ens robin la cartera?

lolita lagarto ha dit...

L'article és clar i parla sense embuts, m'agrada, i també m'agrada que encara quedin ganes de canviar i de lluitar per alguna cosa que valgui la pena.
Estic d'acord en què la crisi és social, a mi em sembla que ningú té les coses clares, que passen massa coses alhora i no les sabem digerir, a més a més hi ha molts a qui interessa que això passi, com sempre interessa als qui estan al poder, i el poder avui, són els diners.

Ferran ha dit...

Només una nota a banda: la malaltia de fons, la que de debò és preocupant, no és una malaltia europea, és global.

Diria que, per sort, molts tenen (tenim?) la capacitat d'adonar-nos de quina és l'enfermetat. No és una passa endavant per curar-la, aquesta?

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Un article certament interessant.

pere ha dit...

Si no fos perquè ni jo ho tinc clar i està mal vist, m'atreviria a parlar de crisi moral.

Jordi Tudó ha dit...

I tant, a part de la crisi econòmica ihi han altres crisis, moltes més, unides fan molta pupa.

Met ha dit...

M'agrada molt en Marc Vidal i el seu blog. Diu les coses clares i qui no les entén és per què no ho vol.

Crec que aquesta setmana apareixerà en un programa de TV3 on debatrà amb Nño Becerra sobre com fer front a la crisi. Serà interessant. Ara no recordo el dia ni l'hora.

Clidice ha dit...

El blog d'en Marc Vidal, que tinc al blogroll, és un blog de referència al que cal anar a cercar punts de vista que ens ajudin a analitzar la realitat :)