dijous, 1 d’abril de 2010

Web de la setmana: el món d'Oz

Pels que no us moveu de casa: una web fantàstica per on podeu viatjar infinitament és aquesta
(feu servir el so)

Fins dimarts que ve! 

14 comentaris:

zel ha dit...

Caram, deu ser l'hora, avui puc entrar i deixar comentari, és que ahir llegia el sóc xenòfoba i no podia deixar res escrit...era per dir que fa poc van entrar a la botiga,ja ho deuries llegir, se'n van endur caixa i registradora, i tots eren allà, amb paletes al davant que treballen des de fa un any, qui ho va fer ens coneixia i molt,sabia on havia d'anar, la botiga era tancada, va entrar per l'obrador...o sigui que segur que si els enxampem els saludem!

Tranquil.litat, qui t'ha de fotre, et fot!

Petons, vaig a veure la web!

Allau ha dit...

Bones vacancetes, Clídice. Jo, com ja tinc la feina feta, m’hauré de conformar amb aquest món virtual que proposes.

Casiopea ha dit...

Hi Clidice,
I like it!

F.Puigcarbó ha dit...

quin morru! fins dimarst que bé. Ja te'n deus anar a fer quilòmetres per les muntanyes aquestes, oi? doncs ja m'el miraré un dia d'aquests que estaré a casa tcant-me les gandumbes, que és on s'ha de estar la gent honrada, seriosa i sobretot piatosa per setmana santa.

Passat-ho bé.

joanfer ha dit...

Jo també marxo fins dilluns però, portàtil en mà, seguiré per aquí en la mesura que pugui... ;)

Bones mini vacances! ;)

Lluís Bosch ha dit...

Espera que m'agafo, perquè em marejo una mica. I bones vacances.

Mireia ha dit...

cada setmana m'acabo encantant amb la web que proposes ( això sí , cap com la dels mostres ;) )

Bones vacances

mar ha dit...

un viatge espectacular!

Bones vacances!

Albert B. i R. ha dit...

Fins dimarts?! Quina sort! A gaudir de les vacances!!

Lola Mariné ha dit...

Yo esta semana santa viajo por la blogosfera y descubro rincones tan interesantes como este.
Un saludo.

Ernesto Niebla ha dit...

M'ha agradat molt el viatge proposat. M'ho he passat pipa.

Olga Xirinacs ha dit...

El món d'Oz va lligat a la meva infantesa, i "Sobre l'Arc Iris" una de les més belles cançons que s'han escrit, i que Judy Garland cantava cada nit a l'escenari, plorant, en plegar de les seves funcions.
No es pot deixar de ser infant: el portem dins.

Bones i serenes.

Clidice ha dit...

Hola zel, vaja quin greu! la veritat és que solem queixar-nos molt però ningú no es mulla, ja tens raó. Petons :)

Allau no et queixis que tu has xalat cosa mala :)

Casiopea thank you very much indeed ;P

Francesc P. no gaires quilòmetres que, de tant en tant, reposo també :) Gràcies pels bons desitjos, que s'han acomplert :)

Clidice ha dit...

joanfer gràcies :) jo no me'l vaig endur el portàtil que passo de tenir mòdem usb, em claven una barbaritat, i també va bé no tenir una pantalla al davant :)

Lluís Bosch no home no, només és una mica de joc :)

Mireia hehehehe a mi també em mola la dels monstres :P

mar gràcies! :) una abraçada :)

Albert B. i R. si, de tant en tant s'ha de fugir, ni que sigui a tocar de casa :)

Hola Lola! :) benvinguda i moltes gràcies :) ens llegim! :)

Ernesto què bé que t'hagi agradat! a mi m'encanta perdre-m'hi de tant en tant :)

Olga Xirinacs compartim la Judy Garland i el seu "Somewhere over ...", una pel·lícula encantadora :)