dimarts, 13 d’abril del 2010

Generació frontissa

Fotografia treta d'aquí

Facebook, escric:

"no falla, començar les PAC's a la UOC i començar el jeneséquaC :( ais!"

Comentari d'en Josep Manel:

"de vegades em recordes allò de Jesús que deia: germans y=2px, i tots li contesten: no entenem res, doncs això és una paràbola, nens!"

Em fa riure, reconec que hi tinc flaca als acudits dolents i als explicadors d'acudits dolents (amb permís, mestressa!)

Baixo a la sala amb l'acudit ballant-me les neurones.

Fill gran (21 years old)
Mare (71 years old)

Estan mirant el futbol. Són els més hooligans de casa, no només veuen els partits del Barça, amb uns crits i un rebombori que algun dia els veïns trucaran als "urbanus", sinó que també veuen els del MadriT, per si perd.

Com solc dir-los: "de religió: culé".

M'assec entre els dos i els explico l'acudit.

Se'm queden mirant amb cara interrogant.

Congelem la imatge mare-Clídice-fill.

La maredelaClídice fa cara de: "y?" (català pre-fabrià + 40 anys de dictadura franquista)

El filldelaClídice fa cara de: "&?" (català + castellà + altres = SMS)

Hi ha res més patètic que haver d'explicar un acudit?

Deixem-los congelats, així gaudiran més estona (el Barça està guanyant).

La Clídice, o sigui jo, ara haurà d'explicar als dos què és una paràbola.

Pel fill: "Relat basat en fets de la vida quotidiana que il·lustra una realitat de tipus teològic o moral. Les paràboles de l’Evangeli. I aquest Jesús és el "prota" del Nou Testament." [gest d'avorriment infinit del fill]

Per la mare: "Corba plana que resulta de tallar una superfície d’un con de revolució per un pla paral·lel a una de les generatrius, els punts de la qual corba posseeixen tots la propietat d’equidistar d’una recta i d’un punt fixos. Mare, la fórmula d'una ratlla, deixa-ho estar, són coses de matemàtiques." [gest d'avorriment infinit de la mare]

En terra de ningú, ni en sé prou dels uns i menys dels altres. Això sí, tots els formatgets del Trivial per mi! :)

28 comentaris:

Striper ha dit...

Bon post i sobre tot m'agradat o de la paràbola.

Francesc Mompó ha dit...

Boníssim; m'agrada el teu estil.
Salut i Terra

Puigmalet ha dit...

Hem perdut l'oremus i la geometria. Molt divertit!

Sergi ha dit...

Home, l'acudit una mica agafat amb pinces, però he de reconèixer una debilitat pels acudits frikis i/o cinetífics, generalment només ens fan gràcia a nosaltres!

Allau ha dit...

Però "parar bola" no és el que fan els porters al futbol?

elmarge ha dit...

Bon dia i gràcies per fer-me somriure de bon matí... Com que jo també estudio a la UOC també "pateixo" la mateixa situació a l'inicià una PAC...

Galderich ha dit...

Clídice, molt bo. I tu Allau ets un dissecionari qualsevol!

Ernesto Niebla ha dit...

M'ha agradat la paràbola i els dos móns diferents.

Salvador Macip ha dit...

L'acudit fa gràcia, però el teu post mil cops més! Molt bo.

kika ha dit...

fantàstic! et superes cada dia!
:-)

sànset i utnoa ha dit...

Per això, quan contem un acudit d'aquests, el que hem de fer és riure nosaltres mateixos. Serien d'aquells acudits "intrínsecs".

Jo tinc una curiosa debilitat pel formatget groc. De fet, baso les meves partides de trivial en contestar formatgets grocs.

*Sànset*

Garbí24 ha dit...

Doncs jo enmig de la teva mare i el teu fill.... tampoc recordava el que era una paràbola....:( Ara ho torno a saber

Francesc Puigcarbó ha dit...

A banda que els explico molt malament, fa ja anys que vaig aprendre a no explicar acudits a les meves filles, escolto els seus i ara els dels nets que ja comencen els grans a fer els seus "pinitos"

Joan Calsapeu ha dit...

Montse, no expliquis acudits: fes de la teva vida un acudit. Però vaja... ¿què t'he de dir que no sapigues? La mestra en humorisme (intel·ligent)ets tu.

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Molt bo el post, però no vas veure el partit? Quines coses de fer...

Anònim ha dit...

Una pregunta: la generació que ve tot seguit, com serà?

Lluís Bosch ha dit...

Diuen que totes les generacions se senten frontissa, i deu ser la condició humana. Jo no en faria massa cas, perquè llavors... què direm quan siguem a l'altra banda de la frontissa? (La única que ens queda, ja?)

joanfer ha dit...

hahahaha. He reigut moltíssim.
La veritat és que hi ha moments que ens sentim tan incompressos... Ara, això és sentir-se incomprés de forma preventiva! ;P

Clidice ha dit...

Striper me n'alegro que t'hagi agradat :)

Francesc M. moltes gràcies, tot un honor venint de qui ve. SAlut i Terra :)

Puigmalet hihihihi i quantes que en perdrem!

XeXu doncs jo no sóc científica, però si freak, serà per això que em fa gràcia :P

Allau passa al racó de pensar! ^^

Xavier Sánchez germà en la tortura, tu si que m'entens :D ànims!

Galderich gràcies guapo. Ei! a l'Allau ni tocar-lo eh! ;P

Ernesto si, els móns cada vegada són més diferents :)

SM moltíssimes gràcies! :)

kika tu que em llegeixes amb bons ulls ;)

Sànset és que el millor és tenir clar quin és el teu formatget i dedicar-t'hi en exclusiva ;)

garbi24 me n'alegro si t'he il·lustrat ;)

Francesc P. és que, en el fons, els acudits són molt personals i a cadascú ens fa gràcia una cosa diferent :)

Joan Calsapeu ara m'has fet enrogir :) val més riure que ja se sap :)

Òscar Roig era "un altre partit", "el partit" sí que el vaig veure ^^

Albert B. i R. no ho sé, la veritat, tindran el seu propi paradigma :)

Lluís Bosch no sé si la sensació havia estat tan acusada en temps pretèrits. Pensa que el món es va accelerar molt a partir dels 60 :)

joanfer me n'alegro :) i si, a vegades et sents incomprés, o directament ruc del cabàs :)

Comtessa d´Angeville ha dit...

bo bo bo!

Clidice ha dit...

gràcies gràcies gràcies Comtessa! :)

Assumpta ha dit...

Fins que no he llegit l'explicació que dones a la teva mare, no he entès l'acudit!!! jajajaja ara bé, un cop entès, l'he trobat molt bo!! :-))

Per cert... la mare i el fill són els que fan que t'hagis d'amagar sota l'escala a mossegar-te les ungles? :-DD

Jo sóc com ells: crido els gols del Barça a ple pulmó i a vegades tinc la mala baba d'aixecar-me del sofà, anar fins el rebedor i seguir cridant goooooooooool goooooooool perquè ho sentin "alguns" veïns ;-))

Ah, per descomptat, els partits del Madrid -per si perd- també els mirem ;-)))

Records a la teva mare i al teu fill...

(Espero que ja els deus haver descongelat!!)

Clidice ha dit...

si Assumpta :P són ells, i m'ho vaig pensar això de "descongelar-los" estaven tan bufons i tan calladets ;) Els els donaré de part teva :D

Montse ha dit...

ostres que bo!

ja que t'agraden les mates...

Ha de ser en castellà:

¿Qué pasa cuando infinito tiende a cero?

pensa una mica, segur que trobes la solució. I si no, doncs ja te la diré.

No és una paràbola, afirmo!

Montse ha dit...

Perdó,perdó,perdó!!!!

¿Qué pasa cuando cero tiende a infinito?

(ara si)

Clidice ha dit...

que infinito se seca Arare? ^^ (sort del gugle :P)

Met ha dit...

És la crua realitat... la simplificació de la relalitat condueix a no entendre el món en què es viu. Justament ara que tenim més eines que mai per poder-lo entendre i comunicar-lo! :(

Gabriel ha dit...

M'ha agradat la manera com has explicat tot plegat.
Començar un post amb un comentari del facebook em sembla trencador.