Passaré la tarda en una mesa. He vist l'emoció dels meus pares després de votar SÍ. Només per això, perquè ells poguessin expressar allò que pensen en un acte de democràcia directa, ja em sembla un dia perfecte. Els que es diuen demòcrates no haurien de tenir por a què la gent expressi el seu parer en referèndum, no trobeu?
Que tingueu un bon cap de setmana!
32 comentaris:
Una bella manera de passar el dia. Bona votació!
Tota la meva solidaritat i enveja. Jo també dic SÍ.
Salut i Terra(absolutament lliure de lleis invasores).
Ja saaps el que deien: "El poble no hauria de tenir por dels governants, els governants haruien de tenir por del poble..."
Sííííííí!
Espero que pleguis mooooolt tard, a causa d'haver de comptar molts vots...
ja vindría a ajudar-vos, però demà em toca a mi... :-)
Ja ens explicaràs, espero que hagi anat moooolt bé!
Quan el poble s'autoorganitza per excercir la democràcia, és Déu; i cap ens, material o immaterial, jurídic o polític, terrestre o extraterrestre, no pot aturar-lo.
Endavant les atxes!
jo no m'ho esperava gens i em va emocionar molt el veure gent tan emocionada...
els que tenen por d'això deuen tenir por de moltes coses més ... ja tenen prou pena com deia una :-)
Demà, a Lleida! Que tinguis un bon dia!
Demà a Olot!
Bon cap de setmana!
que hi hagi molta participació....sort
L'onada de demà és important. Aquí a la comarca hi ha un grapat de pobles que també decideixen.
A Vallromanes queden dos mesos de preparació intensa també, on l'experiència dels qui votin demà serà important.
Esperem la crònica d'una tarda a la taula.
Que vagi bé i a gaudir del dia!
No haurien de tenir por, però sembla que ho tenen... Haurien de preguntar-se per què, no?
Molta sort i molts vots!! ;)
Sembla que finalment alguna cosa es mou a Catalunya. Esperem que això sigui el començament del procés cap la independència del nostre país. No ens podem permetre esperar gaire temps més. Salut!
Jo demà també votaré que sí a Olot. I em fa molta il·lusió.
Salut!!!!
El dia de demà és el més important d'aquest país des de 1714...
Tantes coses es mouen a Catalunya, des de fa un temps; tantes coses... L'emoció dels teus pares ens arriba a l'ànima a tots; saps perquè? perque la seva emoció també és la nostra!
Penso en el segon després que el nostre Parlament hagi proclamat la independència del país, i se'm posa la pell de gallina i se m'humitegen els ulls. Com no s'han d'emocionar els nostres pares i avis, que les han passades més magres que nosaltres?
Visca Catalunya lliure!
I demà ja és avui, i podem dir, com en el bolero: "... així passen els dies, i jo, desesperant-me, repetint-me potser, potser, potser..."
Aquesta bella utopia de la democràcia directa hauria de deixar de ser-ho per fer-se realitat. Aquestes iniciatives en són un primer pas.
Enhorabona!.
Me falta la emoción nacionalista. Algunos siempre creen que eso quiere decir que me embarga la emoción nacionalista española; pues vale.
El segundo después de que la Asamblea Extremeña proclamase la independencia de ese país mi piel seguiría igual de lisa y mis ojos igual de secos. Ni siquiera me emocionaría el día que la nación española monárquica fuese sustituida democráticamente por una república federal, aunque eso me parezca positivo.
Disfrutad del momento de depositar vuestro voto, pero no olvideis tampoco que si los resultados tuviesen alguna transcendencia serían muy otros.
Gràcies a tots i totes. La participació ha estat baixa, un 16%, força alta si considerem que el PSOE(C), ICV-EP al govern de l'ajuntament i el PP (of course) han fet tots els possibles perquè la consulta no esdevingués al poble. Des del desprestigi personal dels impulsors, passant per l'arrencada dels cartells i les pancartes, fins a una munió d'entrebancs a l'hora d'aconseguir locals i altres. Això si, tot vestit d'un cert interès en "ajudar" (a caure, imagino). Però no ens hem rendit i, malgrat pertànyer a aquesta nebulosa anomenada "cinturó roig" (que ja m'explicaran aquests "rojos" votants de franquícia que entenen per democràcia), ens n'hem sortit millor del que podíem sospitar.
I, si em permeteu, Pantagruel, em semblaria inversemblant si aplaudissis la nostra inciativa. La independència de Catalunya d'Espanya és difícilment comprensible per aquells que no viuen, treballen i paguen peatges a Catalunya, prescindint de tot sentiment nacionalista. Tanmateix, cal dir que aquesta consulta, s'articula a l'entorn d'una necessitat real de democràcia per part de la ciutadania. A la mesa on jo vaig estar hi va haver 41 vots que van dir que NO, que no volien que Catalunya fos independent d'Espanya i ens vam alegrar que 41 persones haguessin pogut dir, lliurement, allò que pensaven.
Estem tots cansats, cansats que ens enganyin, però també estem cansats d'haver de creure que TOTS són uns lladres i uns poques vergonyes, perquè si acceptem aquesta màxima vol dir que NOSALTRES TAMBÉ SOM LLADRES I POQUES VERGONYES. Sempre hi haurà qui voldrà aprofitar-se'n de qualsevol iniciativa, i sempre hi haurà qui vulgui enredar els seus congèneres, però si prenem la part pel tot no cal ni tan sols continuar. Fem un suicidi col·lectiu i tal dia farà un any! I jo, digueu-me naïf, no tinc cap gana de rendir-me.
Clídice, A tot arreu se'n fan de bolets quan plou que diem per aquí.
Mira el comunicat que em passaven ahir mateix des de Vilanova Decideix, la plataforma de Vilanova del Vallès:
«Benvolguts companys;
Al llarg d’aquests últims dies, individus no identificats s’han emportat diverses pancartes pertanyents a Vilanova Decideix que havien estat penjades en diversos punts del municipi. D’altres han estat greument malmeses.
Aquests lamentables fets ens donen a entendre que hi ha gent que encara no entén el nostre missatge democràtic i lliure pel que fa al dret a decidir i a la llibertat d’expressió.
Val a dir, que nosaltres seguirem treballant amb energies renovades en favor del dret a decidir de tots els catalans i catalanes.
També considerem que la millor resposta per part vostra a aquests fets és una participació massiva en la consulta, és per això que us encoratgem no només a que vingueu a votar el proper diumenge 25 d’abril, sinó també a animar a tots aquells coneguts per exercir el seu dret a vot i defensar al mateix temps uns valors tan respectables i importants com els esmentats.
REFERENT A LES VOTACIONS
Ens els darrers dies ham aconseguit al voltant d’un 8% de vot anticipat.
Com bé sabreu, el proper dia 25 d’abril, podreu votar de 9 a 20h a l’Escola Mestres Munguet-Cortés.
Recordem que si teniu dubtes sobre qualsevol tema (perquè votar? Com? On? quina opció és millor?...) ens els podeu plantejar a través de la nostra compta de facebook Vilanova Decideix, o bé enviant-nos un correu electrònic a vilanovadecideix@gmail.com
Gràcies per la vostra atenció,
VILANOVA TORNA a DECIDIR (Vilanova Decideix facebook)»
El país és ple de valents i ens en sortirem!
Penós els entrebancs que comentes que heu sofert, que s'han reproduit a tants i tants altres llocs del país. Els que ho fan, directament, no són democràtes. Només el fet de poder votar ja és un èxit. Mils de felicitats!
Clidice, em vaig recordar de tu quan vaig escoltar per la ràdio que ja estàveu votant a Esparraguera. Avui ho fan al meu poble, Cabrera de Mar, i estic contenta de dir-te que a les cinc de la tarda ja portàvem un 21,52% de participació. Si t'interessa pots anar a aquest blog: http://cabreradecideix.blogspot.com/
Oi tant que SÍ!
De moment, veig que "la nit que va morir Elvis" ha guanyat alguna cosa a Màlaga.
avui ha estat un dia important, però encara en queden més, hem d'aconseguir la consulta per Barcelona!
I si Girbén, "La nit que va morir Elvis" n'ha sortit molt bé de Màlaga, amb dos premis i un contracte signat amb la distribuidora americana HBO (la d'Els Soprano, entre altres). O sigui que molta alegria per aquí :)
Clídice, si em permets...
Pantagruel, lo que te falta no es la "emoción nacionalista"; lo que te falta es ser catalán para entender porque tantos y tantos sentimos lo que sentimos, y perseguimos lo que perseguimos. Y además, intuyo, te falta también el interés para entenderlo.
Un abrazo.
I per tu, benvolguda Clídice, un petó de bona setmana.
Jo tb he estat en una Mesa i sincerament he sortit decebut de la participació que hi ha hagut(no em vull enganyar). Dit això, ni que sigui per seguir tocant els collons a aquesta colla d'impresentables que ens colonitzen cal que no defallim.
Clídice, con tu permiso.
Te aseguro, Ferran, que no me falta interés por comprender; no andaría por aquí si así fuese. Me falta la emoción nacionalista, que me parece en el fondo una emoción religiosa. La propia Clídice se esfuerza por racionalizarla, pero no es fácil. No estoy seguro de que tuviera esa emoción ni aunque fuera catalán. Supongo que hay catalanes que no la tienen, porque en todas las religiones hay ateos. Un abrazo.
sap greu que alguns hagin posat pals a les rodes. No obstant, és un anar avançant, anar sembrant llavors, donant a conèixer la realitat, i segur que la votació farà pensar a més d'un.
una abraçada ben forta i endavant!
No cal desanimar-se :) pensem que això està essent un assaig. Després de la dictadura ens van vendre un bonic miratge i li van posar un nom: democràcia. Sortosament ja hem despertat del somni, no necessitem una democràcia tutelada, som prou grandets com per poder expressar la nostra opinió, sigui sobre la independència, sobre la monarquia, sobre el que calgui. Ja va sent hora de ser responsables de la nostra vida, no necessitem tutors. I menys aquests que tenim ara, evidentment. :)
Publica un comentari a l'entrada