Fent memòria (o què moderns els antics!)

 Georges Mason (?-1845)

1. Que tots els homes són, per naturalesa, igualment lliures i independents, i tenen certs drets inherents, dels quals, quan entren en un estat de societat, no poden ser privats o postergats; expressament, el gaudi de la vida i la llibertat, al costat dels medis per adquirir o posseir propietats, i la recerca i obtenció de la felicitat i la seguretat.

2.  Que tot poder resideix en el poble i, en conseqüència, deriva d'ell; que els magistrats són els seus administradors i servents, en tot moment responsables davant del poble.

3. Que el govern és, o hauria de ser, instituït pel bé comú, la protecció i seguretat del poble, nació o comunitat; de totes les maneres i formes de govern, el millor és el capaç de produir el màxim grau de felicitat i seguretat, i és el més eficaçment protegit contra el perill de la mala administració; i que quan qualsevol govern sigui considerat inadequat, o contrari a aquests propòsits, una majoria de la comunitat té el dret indubtable, inalienable i irrevocable de reformar-lo, alterar-lo o abolir-lo, de la manera que satisfaci el bé comú.

4. Que cap home, o grup d'homes, té dret a emoluments exclusius o privilegiats de la comunitat, sinó en consideració a serveis públics, els quals, al no ser hereditaris, es contraposen a que els càrrecs de magistrat, legislador o jutge, ho siguin.

5. Que els poders legislatiu i executiu de l'estat han de ser separats i distints del judicial; que als membres dels dos primers els sigui evitat l'exercici de l'opressió a base de fer-los sentir les càrregues del poble i de fer-los participar en elles; per això haurien, en períodes fixats, ser reduïts a un estat civil, retornats a aquest cos del que originalment van ser trets; i que les vacants es cobreixin per mitjà d'eleccions freqüents, fixes i periòdiques, en les quals, tots, o qualsevol part dels ex-membres, siguin un altre cop elegibles, o inelegibles, segons dictin les lleis.

6. Que les eleccions dels membres que serviran com a representants del poble en assemblea, han de ser lliures; que tots els homes que tinguin suficient evidència d'un permanent interès comú i vinculació amb la comunitat, tinguin dret al sufragi, i no se'ls pot imposar càrregues fiscals a les seves propietats ni desposseir-los d'aquestes propietats, per a destinar-les a ús públic, sense el seu propi consentiment, o el dels seus representats així elegits, ni estar obligats per cap llei que ells, de la mateixa manera, no hagin aprovat en ares del bé comú.

7. Que tot poder de suspendre lleis, o l'executòria de lleis, per qualsevol autoritat, sense consentiment dels representants del poble, és injuriós per als seus drets i no s'ha d'exercir.

8. Que en tot judici capital o criminal, un home té dret a exigir la causa i naturalesa de l'acusació, a ser confrontat amb els acusadors i testimonis, a sol·licitar proves al seu favor, i a un judici ràpid per un jurat imparcial del seu veïnat, sense el consentiment unànime del qual, no pot ser declarat culpable; ni tampoc se'l pot obligar a presentar proves contra ell mateix; que cap home sigui privat de la seva llibertat, excepte per la llei de la terra o el judici dels seus pars.

9. Que no es requereixin fiances excessives, ni s'imposin, ni es dictin càstigs cruels o anormals.

10. Que les ordres judicials, per mitjà de les quals un funcionari o agent pot violar un lloc sospitós sense prova de fet comès, o arrestar a qualsevol persona o persones no esmentades, o que el delicte de les quals no està especialment descrit o provat, són opressives i cruels, i no han de ser esteses.

11. Que en controvèrsies sobre la propietat, i en conflictes entre home i home, es preferible l'antic judici amb jurat a qualsevol altre, i s'ha de considerar sagrat.

12. Que la llibertat de premsa és un dels grans baluards de la llibertat, i que mai pot restringir-la un govern despòtic.

13. Que una milícia ben regulada, composada del cos del poble entrenat per a les armes, és la defensa apropiada, natural i segura d'un estat lliure, que en temps de pau, els exèrcits permanents s'han d'evitar per perillosos per la llibertat; i que en tots els casos, els militars s'han de subordinar estrictament al poder civil, i ser governats pel mateix.

14. Que el poble té dret a un govern uniforme; i, en conseqüència, no s'ha de nomenar o establir cap govern separat o independent del govern de Virgínia, dins dels seus límits.

15. Que cap govern lliure, o les benediccions de la llibertat, poden ser conservats per cap poble, sinó amb una ferma adhesió a la justícia, moderació, temperància, frugalitat i virtut, i amb un freqüent retorn als principis fonamentals.

16. Que la religió, o les obligacions que tenim amb el nostre Creador, i la manera de complir-les, només poden estar dirigides per la raó i la convicció, no per la força o la violència; i, per tant, tots els homes tenen idèntic dret al lliure exercici de la religió, segons els dictats de la consciència; i que és deure mutu de tots el practicar la indulgència, l'amor i la caritat cristianes.

Declaració dels Drets de Virgínia. 12 de juliol de 1776