divendres, 20 de maig de 2011

Setmana de reflexió


Demà serà la "jornada de reflexió" i, espero, sense l'aplicació dels mètodes "contundents" cap els acampats als que va fer referència la nostra ínclita vice-presidenta gairebé-psicòloga. Més que jornada de reflexió potser caldria anomenar aquestes vint-i-quatre hores prèvies a les votacions com una "treva": és l'únic dia que tenim, cada quatre anys, per no haver d'escoltar els partits i els medis a tota hora, com una mosca collonera d'aquelles a les que no ens acabem d'acostumar mai.

Aquest any, però, servidora s'ha pres una setmana de reflexió, tota sencera i no pas perquè hagi de rumiar gaire el sentit del meu vot, entre d'altres em votaré a mi mateixa, sinó perquè em cal prendre una mica de distància i pensar molt bé en quines coses pot canviar la meva vida si, com sembla que diuen que passarà, a partir de dilluns formaré part dels que, teòricament, han estat triats per servir el poble.

Quan una decideix dir sempre que si, en espera que vingui el Bruce Springsteen i no t'agafi desprevinguda, acaba ficada en mil i un embolics (i el Bruce no arriba mai). Vaja, que duus els fills a bàsquet i acabes a la Junta (llegeixi's montar rifes, endreçar cadires, encalçar anunciants ...), els duus a una escola cooperativa de pares i, com és preceptiu, acabes fent, també, tots els papers de l'auca, i ben a gust, no cal dir. De sobte, els fills s'han fet grans i t'has acostumat a destinar una part del teu temps a coses que no t'atenyen directament i ni se t'acut l'opció de replegar-te i aïllar-te d'allò que t'envolta.

Així, un dia algú t'ofereix l'oportunitat d'estar en un grup de gent engrescadora, a la majoria dels quals admires, per la seva capacitat de treball i de gestió, perque les seves idees sobre el país són gairebé idèntiques a les teves, perquè veus que les teves capacitats i els teus coneixements poden complementar el grup i penses que et cal fer-ho, que et cal formar part de la idea que no tot està perdut, i que sempre hi ha sang nova que creu que no tenim dret a llençar la tovallola, perquè ells existeixen i el món ha de ser el seu, no el nostre.

I bé, ja em tens aquí, de setmana de reflexió. Si no surto elegida no passa res, senzillament haurà estat una decepció, i no pas per mi, sinó perquè haurà volgut dir que no hem sabut fer entendre allò que volíem dir, dels dos que hem estat fins ara no haurem passat al tercer, que és la posició que ocupo. Si surto elegida i ens quedem a l'oposició, com aquests últims quatre anys, voldrà dir que hauré d'esgarrapar una mica més de temps. Quatre anys treballant en mocions que s'han presentat i s'han aprovat, malgrat que no governis, no són quatre anys perduts.

I si surto elegida i ens toca estar en el govern la vida se'm complicarà molt. Si, ja ho sé, qui no vulgui pols que no vagi a l'era, però la cosa pública no només afecta al candidat, afecta el seu entorn més immediat i tensiona la seva vida. Alguna cosa se'n ressentirà, el blog el primer, però això rai, els estudis el segon, i això ja no tan rai, la feina no se n'ha de ressentir, que tenim el mal vici de menjar cada dia. I la família? Perdem intimitat, no em vull imaginar com deu ser a nivells més alts, que no pots anar tranquil·lament pel món ni a fer un tallat en un bar, doncs traslladeu-ho a un poble, que la gent no distingeix horaris i et para a tothora, vagis sola o acompanyada, i no se n'està de dir-te el que els sembla, sigui cosa teva o de qualsevol altre.

Quan parlem dels "polítics" solem fer-ho d'una forma genèrica, i som irrespectuosos perquè sembla que dedicar-se a la gestió pública sigui com aquells que posen el cap en un forat en una atracció d'aquelles per llençar-los pastissos a la cara. No pensem mai en ells com a persones que tenen vida pròpia. Vivim el miratge de quatre, o deu, o vint, tipus poderosos, als quals sembla que els agrada d'allò més això de manar i remenar les virolles, però no solem pensar en la munió de persones que, per sentit de responsabilitat, es dediquen, ens dediquem, a intentar millorar el nostre entorn de la millor manera que saben.

Altrament seria si ens poséssim rastes i acampéssim, aleshores seríem simpàtics a tothom. I jo em felicito del gest dels acampats, perquè qualsevol cosa és millor que aquest sopor, aquest somni induït on ens havíem instal·lat tots plegats. Però no oblidem que diumenge hi ha eleccions a tots i cadascun dels municipis del país, que no només n'hi ha a Barcelona, que n'hi ha en moltes poblacions on l'alcalde s'arriba al ple amb el tractor acabat de sortir del tros, on l'alcaldessa aprofita per comprar el pa i la carn de camí al seu despatx, on regidores i regidors combinen examens a la universitat amb l'organització de la festa major, on més d'un avi, i una àvia, regidors, també, visiten famílies amb problemes econòmics per veure d'on treuen els recursos per donar-los una vida més digna, on tants i tants s'enfronten amb poders infinitament més grans que ells, on alguns reben trucades anònimes perquè la seva iniciativa toca butxaques que sembla que no s'havien de tocar, on ... 

Deixem de pensar en l'Hereu i el Trias, el Portabella, l'Albertito i aquell d'Icv que ningú sap com es diu i pensem una mica en la resta. Que també n'hi ha d'aprofitats i poca-vergonyes, però, així, a la menuda, no és una mica responsabilitat de tots i cadascun de nosaltres que siguin ells els que tinguin a la mà les claus de la caixa de tots?

Doncs res, que avui també em toca "porta-a-porta", que no ser d'un partit-franquícia (llegeixi's PSOE(c), CIU, ICV, PP) fa que hagis d'arribar com sigui a la gent, sobretot després que els últims anys ens hagin despersonalitzat el poble a base de 1.000 nous habitants per any, que hem passat dels 10.000 als 22.000 com si res i, és clar, ara ja no funciona gens el who is who i molts voten sigles, ni que presentin un pal d'escombra vestit.

Apa, que descanseu molt demà i, si us plau, no abandoneu la cosa pública, que aleshores sempre quedarà en mans dels més aprofitats.

35 comentaris:

Miquel Saumell ha dit...

Estic segur que diumenge t’elegiran, i si no ho fan ells s’ho perdran. Mira, m’ha sortit un rodolí i tot! Sort!

MARTELL DE REUS ha dit...

Si finalment esdevens "Concejala", tal i com diu a les paperetes de votació, et desitjo tota mena d'encerts.

Puigmalet ha dit...

Com que el bloc se'n ressentirà! Ui, que haurem de presentar una moció durant la teva presa del càrrec...

Vicicle ha dit...

Tens raó, la classe política no són només els lladres i aprofitats, però segons els llocs costa de trobar als servidors públics. Molta sort i encert al futur més pròxim. Una abraçada.

montserratqp ha dit...

Ai, com me n alegro que gent competent formi part del consistori! Xafarderota com soc he buscat les llistes del teu poble i he trobat una quanta gent (en llistes diferents)que foren amics de joventut i espero que continuin essent com llavors.
Molta sort i forCa!

Aris ha dit...

que valenta que ets! jo no tinc prou valor per fer-ho...
i encara que tens raó, hi han molts alcaldes humilds de pobles petitets, també en coneixo daltres (en pobles petits) professionals de la política que viuen del càrrec i només son al poble uns dies determinats, la resta viuen a Barcelona. I no son pobres, precisament. I no parlo de convergencia ni de pp.

Aris ha dit...

per cert, molta sort, espero que sortis escullida, seràs una bona consellera o com es digui

Ángel ha dit...

Pues mira, no sabía que andas metida en política. Pero como bien dices, ni la política es mala, a pesar de lo denostada que se encuentra últimamente (nuestra relación social se basa en política. lo queramos o no), ni todos los políticos son unos impresentables. Creo que de eso se trata con las movilizaciones actuales, de renovar el concepto de política, a los políticos y poco a poco, la democracia ...
Seguro que eres una gran currante y tu labor es intachable. Espero salgas elegida el domingo. Suerte!!!!
Un abrazo

Allau ha dit...

Clídice, tens sort que no estic censat a Esparreguera, perquè amb un programa electoral que promet desatendre el bloc, segur que jo no et votava.

Yáiza ha dit...

Ep! Ja fa temps que vaig entrant al teu bloc, però no m'animava gaire sovint a comentar. Avui és irresistible fer-ho!
Jo sóc una d'aquestes que diríem "poc amants de la política", per això m'ha agradat molt que ens posessis a la pell de la política local. Veure-ho a través de la teva experiència i les teves expectatives ajuda a entendre-ho d'una altra manera.
Jo suposo que quan hom s'inicia en la política tot són bones intencions: tothom vol tenir un país millor, més just, més benestant... Però un cop s'arriba al poder alguna cosa deu passar, vés a saber a quines influències es veuen sotmesos, o quines eines es troben per tirar endavant. I llavors les coses canvien, i aquell candidat que havia semblat tan honest i assenyat, comença a fer coses realment estranyes. Però vaja, tot plegat estic pensant en les "altes esferes", que a nivell local en sé poca cosa.
En tot cas, aquest any estava pensant en votar el partit local de la meva ciutat, i encara m'has animat una mica més a fer-ho. Et desitjo molta sort, i que, si obteniu els resultats esperats, puguis seguir-ho combinant tot, bloc inclòs!
Fins aviat!

Xavier Aliaga ha dit...

Ieeee, sí, té raó l'Allau, anava a desitjar-te sort però m'he adonat que això implicarà que ens abandones un poquet... Ummmmm... Difícil, he de reflexionar sobre això... Tic, tac, tic, tac, tic, tac (deu minuts després) Au, va, sort, que t'ho mereixes!

Galderich ha dit...

Que tinguis sort!

tirantlobloc ha dit...

Si el fet que surtis escollida ha de significar que abandonis el bloc, proposo que tots els teus lectors vinguem al teu poble al vespre a fer campanya per al vostre màxim rival! ;-)

Quan surtis escollida ens podràs fer sucosos apunts sobre els plens municipals, no? Diga'm xafarder... :-)

òscar ha dit...

Moltíssima sort diumenge, Clidice.

Llegir les lletres que s’escriuen a un bloc només ensenya la part que el seu autor desitja mostrar. No tinc cap dubte que tu, pel que ens ensenyes aquí, seràs una política sense cap ni un dels trets que fan que els polítics, en general, resultin tan antipàtics i poc valorats.

Joan ha dit...

Estic amb l'Allau. Quina mena de campanya és aquesta? Encara no has sortit i ja ens amenaces amb retallades blocaires. On s´és vist.

garbi24 ha dit...

regidora Monserrat.....volem veure com ho fas. Una dona que no sap dir que no, és una gran persona.

Carme ha dit...

Molta sort, Clídice!

M'ha agradat molt com ho expliques, perquè coneixent a la gent que podem votar de tu a tu, les coses es veuen d'una altra manera. I m'agradaria viure en un poble on sàpigues a qui votar, perquè els conec... directament i no per la tele, però no és el cas.

zel ha dit...

Ho faràs bé, molt bé. El meu home és tinent d'alcalde i conseller de cultura des de fa vuit anys, el poble és petit, són independents, però hi ha un suport darrera del PSC, tot i que ells no segueixen disciplina de partit. Jo no crec en els partits grans, no, però en un poble petit t'has de guanyar la gent, perquè de cobrar, ni un duro i de pencar moltes hores! El meu fill gran és a les CUP al mateix poble i ara riguem molt amb dos candidats a casa! El que cal, a poble, és treballar i que la gent s'adoni de la millora i el progrés, i d'això n'hem tingut i molt, així que, tothom en les municipals sap que vota persones! Per això, per nassos, sortiràs, i ho faràs de conya!

Gemma Sara ha dit...

Ara fa mitja hora parlava amb una amiga que viu a Lluçà que em comentava que li feia ràbia aquest súper centralisme, que sembla que només hi hagi votacions a Barcelona... que vagi molt bé i que tinguis molta sort!

Casiopea ha dit...

Hola Clidice,

En quins esberginiers et fiques!!!!!

Esparreguera ja no és un poble petit, llàstima, però espero que sabeu arribar al màxim de votants possibles.

I vigileu amb aquest PAl d'esCombrA ;P

Clidice ha dit...

Miquel Saumell gràcies maco, la veritat és que no passarà res, això és el millor, que la roda seguirà girant. :)

MARTELL DE REUS espero ser regidora ;) i, si em toca, espero que els encerts siguin sempre un més que els errors.

Puigmalet bé, res és segur, amb el vici que em dóna bloguejar, encara sóc capaç de no dormir :)

Vicicle gràcies, la veritat és que m'agradaria poder treballar en grup i en gestió, tal i com està la cosa, ara mateix, hi ha molt de camp per córrer.

montserratqp espero que siguin com penses, nosaltres estem per fer un govern de concentració, ara mateix és l'únic que ens podria treure del pou. La setmana entrant ho veurem. Gràcies!

Aris els polítics són persones, o sigui que n'hi ha de tota mena i condició. Només cal que tots siguem conscients que hi ha d'haver mecanismes de correcció i que els hem de fer funcionar. Regidora, seria regidora :)

Ángel eres muy amable, se intenta, con errores, que se pueden y se deben asumir, nadie es perfecto. Un abrazo :)

Clidice ha dit...

Allau vols dir que encara no hi ets a temps? potser em convindria que hi hagués força més gent que no em votés ;P

Yáiza hola :) gràcies per venir :) No sé que pot passar, a persones que conec se'ls ha pressionat de mala manera, sempre hi ha gent amb molts diners disposats a amenaçar a altres de bona fe, però el que és important és saber fins a quin punt ets capaç d'arribar i que tota la gestió sigui ben transparent. En el cas contrari les portes solen ser ben amples :)

Xavier Aliaga gràcies guapo, no sé si m'ho mereixo, vull dir tant de mal :P però provarem que segueixi endavant, en cas contrari seguirem treballant :)

Galderich gràcies! :)

tirantlobloc doncs si vols que t'ho digui, un apunt sobre un ple pot ser la millor manera per fer fora la gent del blog. La veritat és que provaré de no parlar de política, més enllà de la cosa teòrica aquí.

òscar gràcies! :) ets molt amable :) la veritat és que m'agrada escoltar, perquè crec que ningú no té la veritat absoluta, tothom té valors que pot aportar a la cosa pública :)

Clidice ha dit...

Joan ara m'has fet sentir fatal, que no jo sóc de retallar, més aviat d'estalviar i gestionar amb seny, per alguna cosa porto una pila d'anys en l'empresa privada controlant pressupostos.

garbi24 imagino que en aquest lloc dir que no és tant important com dir que si. Els sis i els nos cal gestionar-los.

Carme gràcies guapa :) La veritat és que estic feliç amb la gent amb què estic, treballar amb ells durant aquests quatre anys m'han donat la tranquil·litat suficient per presentar-me sense dubtar-ho.

zel hi ha famílies que semblem destinades a la política, imagino que no podem fer-hi res, deu anar amb els gens això de ficar-nos en mals de caps. Ànims pels de casa teva! :)

Gemma Sara moltes gràcies! si, la política local en els llocs petits pren tota una altra dimensió. Malauradament també hi influeixen sentiments extrems i lectures de la realitat distintes, segons les persones. És ben curiós, gairebé em vénen ganes de fer-ne un estudi i no pas presentar-m'hi :)

Casiopea els pals d'escombra, en temps de crisi, sempre ho tenen més difícil. M'agradaria creure que la gent fa les coses amb criteri, però després de tants anys de desmotivar al personal, em costa de creure. Merci :)

Brian ha dit...

Una bona reflexió sobre els polítics i l'ofici de la política. És l'altre cara de la moneda del que estem acostumats a veure per la finestra de la tele: la matraca del ZP i el Rajoy, que ni tan sols son candidats. És una cosa, però també és l'altra.

Boni ha dit...

Sort!!!...La Rata em va agradar molt,t'ho volia dir.

lolita lagarto ha dit...

pel que sé de tu, segur que ho faràs bé..
sort!
tan de bo paralel·lament es generin els canals necessaris per tal que les manifestacions ,també les extra-parlamentàries, del poble siguin recollides, escoltades i portades a terme.

Puigcarbó ha dit...

Montse, no t'enganyis, tots els políticis són iguals, exactament iguals, en la mesura que escalen més poder son pitjors.
Una persona assenyada no es pot dedicar a la política, plegaria als cinc minuts per coherència amb ella mateixa.
Els militants de base és una altra història que té a veure més amb la santa innocència.-

Clidice ha dit...

Brian res és blanc o negre en aquest món, sortosament. Quedar-nos amb el missatge que ens arriba és llençar la tovallola i la humanitat no s'ho mereix.

Boni gràcies maco! :)

lolita lagarto bé no ho sé, que ho intentaré segur, sobretot perquè sóc conscient que res ho pot fer una sola persona i que calen els esforços de moltes perquè les coses es facin com cal.

Clidice ha dit...

Francesc què vols que et digui ara? jo sóc política, fa anys que faig política, sóc filla d'un home que n'ha fet, i néta d'un home que també n'ha fet. Si vols pots venir i revisarem el meu minso patrimoni (i el de la meva família) i comprovaràs el seu origen, no hem robat mai res a ningú. Sempre hem tingut feina, mai a l'administració, i, fins i tot, ens hem arruinat en una empresa. Per tant, penso que no m'estàs dient lladre, sinó estúpida o innocent. Però bé, tampoc en sóc, senzillament crec que el benestar es pot distribuir en cercles concèntrics des de tots i cadascun de nosaltres, i no penso renunciar a la idea, ni que sigui posant-la en pràctica només jo. Cosa que, d'altra banda, estic convençuda que no sóc l'única persona que ho fa, i si algú vol robar ja s'ho farà, les he vistes de tots colors. A mi només em cal tenir feina, ni que sigui fregant escales, no em fa cap por.

Eduard ha dit...

Crec que el teu poble farà sort amb tu de regidora, encara que em sabrà greu si es ressent el bloc. Posats a triar, potser que abandonis la família abans que el bloc, ja que som sens dubte més els seguidors del bloc que la teva família ;-P (naturalment, faig broma...)
Però penso que t'equivoques en una cosa. La política local és, certament, bàsica. De fet, penso que del moviment d'aquests dies, hauríem d'apostar sobretot per retornar la política i l'economia al control de les comunitats locals, capgirar el sistema globalitzador i centralitzador cap a un món arrelat en les bases locals, que, gràcies a les tecnologies, poden avui interrelacionar-se i coordinar-se molt fàcilment i ràpidament, sense necessitat de muntar costoses xarxes de comunicacions com van haver de fer les communes franceses.
Per tant, sí que crec com tu que cal triar bons representants als municipis, però també crec que en aquest sistema pervers que en diuen democràcia representativa acaben fent el mal paper d'administradors de la misèria... quan no policies de misèria.
Et desitjo molta sort i que ens continuïs alegrant els dies amb les teves entrades als blocs

Clidice ha dit...

Hola Eduard els ho proposaré a la família, em temo que n'hi ha un parell que potser estaran d'acord amb tu ;) Respecte a la política local, sóc una ferma defensora de la glocalització, concepte que ja va sorgir a redós dels desastres de la globalització que tan alegrement van abraçar algunes esquerres absolutament desinformades d'aquest país. La globalització ens deixa en mans dels especuladors i de les grans empreses, la glocalització és treballar des d'allò local cap a allò global. No ens ha de fer por la diferència. És clar que hi ha un llarg camí per recórrer. El que també és clar és que cadascú de nosaltres té límits, físics, intel·lectuals, de poder, que fan que el bo i millor només es pugui donar amb la suma de tots els esforços, per petits que siguin. I aquesta és la grandesa de l'assumpte, que podem entendre que tots hi hem de perdre una mica, que ningú te tota la raó i que no ens calen messies per tirar endavant, només gent amb ganes de fer bé les coses. Que pel camí n'hi haurà "dels altres", evidentment, serà que no hi han estat sempre. Però no oblidem mai el que som, humans, i que sempre treballem per la generació següent.

Rafel ha dit...

Sort.
Estic molt d'acord amb tot el que exposes a l'article. Les eleccions ni ho solucionen tot ni no serveixen per a res com diuen alguns, però no se l'ha de posar les coses fàcils als "poderosos"

Jo sí que espero que surtis i, que amb excel·lent visió de la jugada, els companys i companyes de candidatura t'obliguin a seguir mantenint el blog ( facilitant-te si cal el temps i mitjans)

;)

en Girbén ha dit...

Tant de bo acabis sortint, Clidi!
Diria que a tu t'afavoririen les llistes obertes.

Lluís Bosch ha dit...

Suposo que quan es posa energia en alguna coa, s'hi ha de tenir fe. Això explica aquesta visió acrítica que llegeixo sobre la política, i alhora el distanciament respecte les protestes del carrer, aquests dies. La immensa majoria dels partits heu optat pel paternalisme o la ironia respecte de la indignació, perquè va contra la vostra feina i perquè assenyala la inflexió dels partits cap a a decadència: ningú no es creu que es puguin reformar. No sé si és un mal moment per "dedicar-se" a la política convencional, ara que cada cop és menys creïble i ho és de forma pública, majoritària. Espero que tots els partits que -com ERC- no han tingut cap inconvenient en acceptar l'statu quo i afavorir les condicions de la "crisi" i les seves "solucions" s'enduguin un escarment. En tot cas, que els acampats hagin robat el protagonisme als polítics en plena campanya és un adevrtiment que caldria haver processat d'una altra manera.

Clidice ha dit...

Rafel gràcies :) la veritat és que si, tinc ganes de sortir, per poder dur endavant projectes que tenim tot el grup. El millor d'alguns grups és això, que les individualitats els complementen i pots practicar la democràcia real, consensuant opinions, sense dogmatismes fàcils. I segurament que si, que els partits estem caducats, que cal evolucionar, però el que no cal, mai, és renunciar a intervenir en tot allò que ens ateny. Per això són importants les protestes, per això m'emociona que el jovent hi sigui, notar que no s'han rendit, i que reclamen la societat com a bé propi.

Girbén gràcies pels bons auguris. La veritat és que l'altre dia, parlant amb una noia que es presenta a Aguilar de Segarra, em comentava que només tenen una llista, perquè no hi havia prou gent per fer llistes de partits (excepte el PP, que han presentat una llista de gent que no és del poble, es veu que és pràctica comú). M'agradaria creure que això fóra possible, malgrat que, desenganyem-nos, en la política hi ha el mateix que en la societat: de tot. Una abraçada :) (i que gaudiu de l'arròs)