dilluns, 30 de maig de 2011

Cal que ho sàpiguen


Libertatem meam mecum porto
La meva llibertat va amb mi

Miguel Servet (1511-1553)

i amb tantes persones que la reclamen acampades a les places.

24 comentaris:

Puigcarbó ha dit...

Prou ho saben i és aixó el que els preocupa.

garbi24 ha dit...

i ningú ha asortit per donar-nos una espurna d'esperança, sabem que passen de nosaltres. Trist molt trist

Vida ha dit...

Esperem que no facin servir les mateixes "solucions" que utilitzaren amb Servet.
Curiós, la paraula de verificació ha estat vater...:)

Evocacions ha dit...

Ja has vist que mantinc una relació ambigua amb els acampats, però mil vegades abans l'acampada que l'apalancada.

Col·lectiu d'antiartistes ha dit...

Hi ha molts camins divergents i fins contradictoris dins les acampades... I comprenc que alguns (de dins parlo, és clar) els desesperi i vulguin posar ordre en el cas i limitar debats, propostes, etc... PERÒ LA LLIBERTAT ÉS BELLA QUAN NO ÉS CONSTRENY. VISCA LA LLIBERTAT PRIMERA I ÚLTIMA: LA DE DECIDIR COM ES VOL VIURE, COM ES VOL SER FELIÇ!

Marta ha dit...

Sembla que han decidit ajornar l'acampada i ja comencen a haver-hi veus contradictòries. Esperem que acabi bé.

Elfreelang ha dit...

Molt bona cita! esperem no acabar com en pobre Servet condemnat per descobrir el que la societat del seu temps no podia admetre, per ignorància, per dogmatisme i per ceguesa

en Girbén ha dit...

Molt pitjor que l'estrena bastonera del Puig em va semblar la pèrfida insinuació que un "intel·lectual" com el Villatoro (i no cal dir de quin peu calça) va gosar llençar per la ràdio: "els indignats em fan pensar en l'Alemanya del 31, i tots sabem com va acabar."
Davant de semblant mala fe no puc deixar de pensar que la cosa està pitjor del que imaginem.

mim ha dit...

Com deia aquests dies Eduardo Galeano: La utopia serveix per caminar.

XeXu ha dit...

Això és el que hauríem de saber tots, però de vegades en dubto, ja no sé ni si som amos de la nostra pròpia llibertat.

Rafel ha dit...

La llibertat de criteri els fa por i encara es pregunten; qui són , què volen...
Un fragment dels Segadors tradicional en té de paral·lelismes:


-On es vostre capità?
On és vostre bandera?-
Varen treure el bon Jesús
Tot cobert amb un vel negre:

Aquest és nostre capità,
aquesta és nostra bandera,
a les armes, catalans,
que el Rei ens declara guerra!

PD. El penúltim vers no cal prendre's-ho literalment al peu de la lletra ( això també va per en Puig)

Ángel ha dit...

Vivimos una época en la cual la libertad se presupone, pero es tan difícil ejercerla realmente.
Fuerte abrazo

Cris (V/N) ha dit...

La llibertat d'un s'acaba on comença la de l'altre.... És com el peix que es mossega la cua. Com sempre, bones reflexions les teves, dona gust tornar al teu bloc, Clídice, un petó "indignat" :)

Galderich ha dit...

La Llibertat... com és utilitzada com a paraula i no com a essència!

rits ha dit...

Clídice, moltes gràcies per la cita!!!! avui m'ha recomfortat molt!!!

I si, ànims als acampats a les places!!! hi ha feina i hi ha per temps, però això ja no es pot parar.

Eulàlia Mesalles ha dit...

El problema amb la paraula "llibertat" és que agafa sentits molt diferents segons la ideologia de qui lutilitzi La tan neocon llibertat de mercat ens ha dut en bona part a on som ara.
Els acampats són a la plaça i també fora de la plaça, molts ens hi hem acostat per donar-hi suport, i els n'hem donat també a la gran plaça digital.
El comentari del Girbén sobre en Villatoro és més que preocupant, certament.

carina ha dit...

En aquest país les llibertats són relatives... sempre ha estat així. Molt trist!

Clidice ha dit...

Puigcarbó ja fa temps que proven de controlar-nos, però ara els costa més.

garbi24 però si ens movem no podran passar de nosaltres per sempre, cal recordar-los, periòdicament que hi som.

Vida vaja amb les parauletes de verificació! :) Ara també hi ha Servets, però els costa més de fer passar bou per bèstia grossa.

Evocacions qui no la manté a partir d'una certa edat? Tanmateix tu ho dius, millor acampar que apalancar-se. I, a més, si ho reflexionem: quin futur els espera en aquesta generació? Cal que comencin a treballar-lo ells mateixos i veure si poden forçar la jugada. Comença a ser hora de recuperar utopies.

Col·lectiu d'antiartistes escoltant-ne alguns, dels acampats vull dir, et ve al cap allò de: "ai mare, que patirem". Però si, és un bon exercici de llibertat i de parlamentarisme, sense cap mena de dubte.

Clidice ha dit...

Marta no cal que vagin tots a una, ni cal que tots tinguin la raó, ni cal que els la donin, el que cal és aprendre a parlar, a escoltar, i entendre que la societat és plural i que no ens calen messies. Créixer, madurar, en definitiva.

Elfreelang sempre hi ha hagut els qui han pagat per l'obcecació dels integrismes. El dubte és incòmode i cal fer-lo desaparèixer. I això ho veiem arreu.

Girbén la por, el que fa la por. El camí cap a la dreta d'en Villatoro és imparable. Sembla que això de ser intel·lectual oficial hi té molt a veure. Pel que a mi fa, res hi ha pitjor que els malastrucs que sempre veuen maldats i viuen en segles pretèrits. Diuen que l'home és l'únic animal que ensopega dues vegades en la mateixa pedra, jo no ho crec, però, per si de cas, que els atorguin confiança, que també hi ha moltes dones ;)

mim hola :) si, sense la pulsió per allò que hauria de ser difícilment tindríem una meta on arribar :)

Clidice ha dit...

XeXu sempre tindràs la llibertat de pensar, per això molts viuen sempre cercant la fórmula de controlar-ho tot, fins i tot el pensament.

Rafel està molt bé, el pensament, lliurement expressat és una arma molt més poderosa. Ens poden estomacar, empobrir, humiliar, però no ens poden arrencar les idees.

Ángel ya la ejercemos, cada uno a nuestra manera, al menos intentamos hacernos oir. Ser consciente de las limitaciones ya es un paso hacia la libertad.

Cris (V/N) hola guapa, ben tornada :) Tens raó, la llibertat absoluta no existeix. Sortosament, diria jo, som bèsties socials i, per tant, ens cal els límits de l'altre.

Galderich llibertat de pensar, de creure, de rebel·lar-se, de limitar-se ... fa molta por la llibertat, o potser fa més por el pensament lliure.

Clidice ha dit...

rits me n'alegro que t'hagi estat útil. Tantes vegades ens sentim oprimits i una paraula ens obre les portes de la gàbia!

Eulàlia Mesalles tal i com ho veig la llibertat és, i de la mateixa manera que uns són lliures per fer certes coses, els altres hem de ser-ho per frenar-los en el moment que depassen els límits. No podem ser com ells, en l'intent s'ha perdut tota l'esquerra del país. Per això calen les places, perquè si la feina s'hagués fet no caldrien.

carina hola! :) sempre ho seran de relatives, per això cal reclamar, mai ningú no regalarà res i la societat tendeix a acomodar-se. Per això és important que els nous elements ens donin altres punts de vista, ens exigeixin els canvis necessaris.

Manel Aljama ha dit...

De totes maneres això no té tornada. És a dir, que hi ha un abans i un després de les acampades. Aquest dies he sentit dir de tot a favor i en contra dels acampats... Això però es diu també dels visionaris, dels revolucionaris i de la gent que ha mogut el món. Sí, no tenen un missatge unitari,i què? I pel que fa a la ingenüitat, jo que crec que és la nostra, que vivim en una restauració monàrquica del segle XIX i han hagut de venir ells a fer-nos obrir els ulls. Cada cop ens volen tracta com consumidors i ells recorden que volen ser ciutadans... ingenüitat?
I en quant a fer paralel·lismes amb el 68 res. Llavors sí que havia candor: "Sous les pavés la plage". Per això, torno, hi ha un abans i un després i res serà igual.
Manel

Eduard Ariza ha dit...

No he sentit res més cert.

Clidice ha dit...

Hola Manel Aljama :) et dono tota la raó, per això els dono suport, perquè, per fi, han agafat les regnes del seu futur, que és el que els pertoca. :)

Eduard Ariza tantes vegades ens cal recular segles per trobar-nos a nosaltres mateixos! :)