He d'anar a una de les puntes del país, prenc el cotxe del Factor X i engego el K-7 (si, ja té una edat, el cotxe). I em va bé, perquè condueixo dues hores cantant sense amoïnar-me gaire.
Baixo a la capital, aconsegueixo el meu cotxe (quan els fills es fan adults no els perds, perds el cotxe), al CD:
I em va bé, perquè vaig a veure qui estimo i desapareix, i canalitzo la ràbia, la impotència. No he de resignar-me, sinó acceptar, però tot passa pel seu procés.
Quan l'agafava el meu altre fill, el que ara ja no viu a casa, podia escoltar
Quan l'agafava el meu altre fill, el que ara ja no viu a casa, podia escoltar
Sort que el pare i la mare no saben fer anar ni el K-7 ni el CD, perquè encara hauria d'escoltar
o encara pitjor
que, a vegades, no hi ha qui els entengui, a cap! Per què no escolten coses "normals"?
... o no.
16 comentaris:
Doncs al cotxe jo porto tot això, i més, barrejat.
Rarament porto un CD d'un interpret. M'agrada barrejar estils, cançons...
Quasi sempre ordeno les cançons en ordre alfabètic de títol, el que proporciona barreges força interessants (si més no per mi...)
I segons quins desplaçaments i /o moments, tampoc falta mai música clàssica.
I és que això de la música, a casa, per sort, és un vici i una vocació...
Que tinguis una setmana prudentment bona.
;¬)***
(ah! i el comentari d'abans també era jo en una de les meves múltiples, i despistades, personalitats! X¬DDDD)
Sens dubte el fill que escolta Nickelback el que millor gust te.
els cotxes quan passen per vàries mans es converteixen en veritables museus on podem trobar-hi de tot.
Es que somos de una diversidad que espanta. Pero me gusta comprobar como cada cual tiene su momento musical y de alguna manera queda impregnada en un lugar común.
Un abrazo
Jo em quedo amb el gust del Marc i Nickelback! :)
Jo encara vaig en k7 en el cotxe i amb dvd de slèrie per a les criatures.
A casa les meves filles (no em poden demanar el cotxe, encara) tiren de spotyfi, el que em surt al Facebook com si jo ho escoltés... Els voyeurs del meu Facebook al.lucinen!
Em vaig perdre CLI cel, aquesta vegada ni amb li traductor m'he aclarit... a veure, la cosa és que et quedes sense cotxe i has d'escoltar el CD que et deixa el que ho ha portat abans és això? fins a aquí OK... però qui porta la Comparsita? jajaja perquè al meu els tangos m'encanten però en un cotxe... com que se'm fa rar , Nikelblack és d'allò més enèrgic i animós... però sí, l'últim és d'atacar els nervis... si et toca la meva filla que tot el que escolta és house mors... no saps si tens un trepant perforant-te el cervell a tocs de baix o una barreja entre la batedora i la veïna fent gàrgares...
El meu pare sempre deia, la dona, el llit i el cotxe.. ni al teu millor amic!!:-)
Un petó bonica i molt feliç nit que ja estaràs amb els angelitos a aquestes hores:-)
Veig que portes un ritmes forts, en general tu al cotxe. Bé, algún també és dolça no t'ho nego.
De totes formes millor, que així vas més animada.
A casa meva, al cotxe no, però el meu pare encara té reproductors de K-7 i vinilos.
Quantes bandes sonores...
Barbollaire ja he vist que tens problemes de personalitat múltiple ;P I els de casa estan molt musicalitzats, jo, per mandra, acabo escoltant els dels altres :)
pons007 és el nostre neoliberal, però ens l'estimem igual ^^
joan gasull si algun dia l'agafo a la impensada i em paren els mossos, no responc del que s'hi pugui trobar, glups!
Ángel si, el lugar común parece mi cabeza, que ellos bien que se espavilan. Será por aquello de ser madre y acabarse siempre las sobras :P
Eli Gómez Muñoz guapaaaaaa :) què tal? ja m'ho imagino, és el més "endreçat" :)
Galderich el que fa ser pare eh? Si és que som una espècie d'allò més soferta :)
María uy, no, la Cumparsita y los Beatles sería si mis padres se hubieran preocupado en saber hacer funcionar estos trastos reproductores. Ellos se quedaron en los vinilos y de ahí no pasan :P Es que en casa, siendo 6 y sólo dos coches, pasan por todas las manos :) Un besito y no, estos días no estoy durmiendo, que el miércoles tengo examen. Ya sólo me falta que me salga acné :(
Eduard Ariza Ugalde i jo també en tinc de plat de disc, K-7, Minidisc i sort que vaig dur a la deixalleria el vídeo Beta Max, que semblem un museu d'allò més retro a casa! :) Reconec que sóc de ritmes una mica bèsties, jo. Però, com què tinc poc criteri, acabo escoltant-ho tot :)
Pilar cada música un personatge, una personalitat, una història ^^
Smebles no tenir una definició musical massa clara, és a dir, clarament heterogènia. Ara bé, no sé si és bo o dolent. T'ho vas passar bé?
Que soni, tota aquesta barreja de ritmes i en mig del run-run.
Carai, quin aiguabarreig, que diria l'Elfree! Som una mica tot el que escoltem, no? Jo em quedo amb uns clàssics Beatles, amb aquests Nickelback que no coneixia, i un toc de Cumparsita... Ara, trobo a faltar un Delicia, delicia, asim voce me mata, però esclar, tu ja els tens crescudets ;)
Evocacions d'ençà que allà en la meva tendra adolescència vaig descobrir que per aquí només hi passava una vegada, sempre procuro passar-m'ho bé. A més, vaig descobrir que mai, però mai de mai, he aconseguit avorrir-me :)
montse m'agrada escoltar el que escolten els altres i provar d'endevinar què pensen, com se senten, sobretot si són els "meus" :)
Gemma Sara massa crescudets penso, de vegades. Amb l'#envejapodrida que em feu els qui encara els teniu "disfrutables" :) però bé, el tracte era aquest, que creixessin :)
Millor lo Céspedes, i els Nickelback. La resta...vès.
Al meu hi ha de tot. Fins i tot Bach. Clar que per fer 5 km es necessita poca música (de casa a la feina), però de tot és bo.
cantireta bé, pel que fa a mi, Bach sempre està al davant, al costat dels Clash :P I és que una està feta a bocinets, què vols! :D
Publica un comentari a l'entrada