 |
| De la Xarxa (que m'ha fet mandra fer el link. I, que consti, que com aquesta, i de totes les ideologies, n'hagués pogut triar vint-i-cinc mil) |
Moltes vegades llegeixo -veig, escolto- sobre política
i societat i em ve la cançoneta que cantàvem al pati de les monges
quan algú ens feia la llesca: “no t'estic amiga, cap de formiga,
no te n'estaré fins l'any que ve”.
No ho puc evitar, perquè només
llegeixo i escolto opinadors l'únic propòsit que semblen perseguir
és l'encalç del “rival”, d'aquell que no pensa, ni actua (o
no), com ells.
Sempre he cregut que si la Humanitat
havia de fer una passa de gegant era per canviar la màxima del
vèncer per la de convèncer. Però continuem igual, aquesta majoria
de persones que hi diuen la seva segueixen esgargamellant-se des dels seus pedestals
dient-me, dient-nos: “que no ho veieu imbècils que només tinc raó
jo i els altres són una colla de fills de la gran puta que se us
estan rifant?”.
Ja em perdonareu però d'això, a ca
meu, se'n diu ofendre la intel·ligència.
30 comentaris:
Bescanviar vèncer per convèncer...tan de bo s'aconseguis una passa així.
Aquestes setmanes, per exemple, estem assistint a com l'espècie humana és incapaç d'avançar dreta pels camins de la reflexió. S'enfanga en la desqualificació, l'insult i la por. I es branden les armes com amenaça. Què no hem après res de la història?
vencereu però no convencereu.
Absolutament d'acord. Fa molts dies, per no dir molts anys ... que s'insulta permanentment la nostra intel·ligència!
De fet no volen dir que els fem cas perquè els altres són uns fills de la gran puta, el que estan dient és que només ells tenen raó perquè la resta, tots, SOM uns fills de la gran puta només per haver nascut. Rotllo pecat original. Per la qual cosa hem de demanar perdó fins a la fi dels nostres dies i mentrestant hem de sotmetre'ns a la veritat canònica dels seus postulats.
Així com funciona la cosa? Si els independentistes ens volen imposar als que ens sentim catalans però no volem la independència, està bé. Si els que pensen diferent a vosaltres ho diuen, està malament. Visca el pensament únic, doncs, oi?
Sí, he d'escriure de forma anònima, no fos cas que em comencessiu a tirar pedres.
De moment, els insults i qualificacions vénen principalment des de fora (amb alguna excepció). Ja veurem què passa quan comenci la campanya electoral. Estic tipa que els partits polítics només sàpiguen fer campanyes "agressives" dels uns contra els altres. Jo creia -il·lusa que sóc-- que fer campanya era explicar i defensar el programa de Govern que tenia cadascun, no criticar els programes dels altres; cosa que ja estan fent ara, encara que la campanya no hagi començat.
Mercat de carn podrida. I la gent ha perdut l'olfacte. I la sensibilitat.
"fills de puta" (o de la gran p.) És una expressió que sempre em fa mal als ulls. Quan es fa servir, s'insulta a la dona, més que no pas a la persona a qui va dirigit l'insult.
Té altres noms. Amenaçar, posar la por al cos, feixisme, intolerància, intransigència... els que vulguis. I cap de bo. El teu és un post d'inflada de genitàlia, i no és per menys. Ens estan escalfant massa ja.
Hola Clidice,
Segueixo pensant que ens hem de concentrar més en allò que ens toca fer a nosaltres i que potser no fem amb tota la intensitat requerida, prescindint del que diuen i fan els nostres veïns.
I sobre l'anònim que hi ha més amunt, com que en el meu blog els comentaris anònims (= porucs) no els contesto, no em puc estar de dir-li que fa gràcia el seu "argument" de les pedres. Segurament s'ha confós i ignora que aquest és un lloc educat on no he vist mai cap lapidació com la que suggereix. I sobre el pensament únic, d'això n'hi ha a ambdues bandes de l’Ebre, dissortadament.
No entenc que per a il·lustrar el teu apunt hagis posat una foto del programa 'El Gato al Agua'... no ho entenc,no...
si, aquest programa del gato al agua només l'aguanto una estona perque em possa de mala llet, però sempre mel miro perquè vull saber que pensa la part contrària. A una democràcia, hi ha llibertat d'expresió, no com les dictadures...
No és per res, però aquest escrit tampoc aporta res.
La tradicional i nefasta divisió de les esquerres ha desinflat l'eufòria i possibilitat d'acció real que es va formar a partir de l'11-S-12. Mala feina, doncs, però la Història ens demostra que sempre és així: allò del reiet al cos.
D'altra banda, Clídice estimada, ja fa anys que vaig "pagar el gasto" d'una bona traducció a l'anglès del meu premi Sant Jordi i alhora premi de la Crítica. Ni així abaixa les orelles el ruc. Per això d'aquell bon llibre en diem els íntims i coneguts el llibre dels collons. 30 anys, ¡30!, que espera traducció, i ni al castellà, a pesar de les meves batalletes.
ui quin sust.....pensava que anava per mi.
Fins i tot mirar aquesta gentussa té la seva gràcia......que en són de cortos de gambales..
"Vencereis pero no convencereis" va dir un Unamuno franquista en veure en què s'havia convertit aquell cop d'Estat que creia necessari. Una guspira de llum enmig de la foscor, el dubte enmig de doctrines executades (mai tant ben dit) de manera contundent.
És molt dificil fer un debat serè quan apel·lem a les identitats col·lectives, ja que en el fons estem gratant en les individuals, és a dir, en aquella part més íntima de cadascú. En un debat de país, al final, només poden fer de mediador les urnes. En això el missatge de Mas ha estat clar i és escrupolosament democràtic.
Ara, jo no recordo tampoc cap debat electoral basat en la defensa del programa propi exclusivament, estigui o no pel mig la qüestió sobiranista. Almenys, des de fa molts anys...
Doncs pot ser et sorprendrà que jo que sóc un escèpti nat et digui que sóc optimista en aquest sentit. Sí, és cert, encara queden moltes "intereconomies", "gacetes", "Razones" y d'altres mitjans d'expressió extremista i hipòcrita que manipulen la informació per afavorir el seu corrent polític. Però aquesta gent que fa de les seves idees una veritat absoluta cada vegada està més en minoria. Avui dia la majoria de la gent refussem aquest plantejament. Trobo que en general, cada cop som més raonables.
PER FAVOR NOOO¡¡¡¡
PER UN COP A LA NOSTRE HISTORIA "QUE NI VENCAN NI CONVENCAN"
és que tens tota la raó....és allò de venceis pero no convencereis.....qui no té arguments ni ganes de diàleg només monologa .....la intel·ligència és escassa
Serà per això, que segueixo (seguim) dient: Nosaltres no som d'eixe món.
Especialment Intereconomía és la típica cadena de tertulians sobrats, encantats d'haver-se conegut, despellejadores de tot el que hi ha, amb solucions en la seva cistella per tot i xerrameca basta i populista ... Saps el pitjor de tot la meva estimada CLI? que té audiència, que tenen molta audiència ... però vaja, també la té Belén Esteban & CIA :-)
Molts petons bonica i feliç setmana ... no desesperis, tu respira ... expira ... respira ... espira :-)
Francesca seria una passa ben important que fa massa anys que es reivindica, però no hem de renunciar-hi :)
El porquet és com quan et posen un exemple teòric i, de sobte, t'hi trobes enmig, en plena pràctica. El mal és, segurament, que la gent tendeix a llegir poc i a llegir i reflexionar menys. Què hi farem xiquet! :)
Francesc Puigcarbó i, malgrat tot, continuareu convençuts d'haver fet el que pertocava :(
Carme i què vols que et digui oi? A vegades vénen ganes d'anar a alguna casa, tocar el timbre i, quan t'obri la porta el qui se la passa insultant-te-la, dir-li: però maco, tu a mi m'has vist la cara d'imbècil?
Xavier Sànchez la veritat és que fa tants anys que vaig eliminar el pecat original, bé el pecat en general, que difícilment em poden sotmetre. Bé, amb una pistola potser sí ^^
Anònim em sembla una intervenció força delirant, i ja em disculparàs. Em passo la vida defensant les meves idees a cara descoberta i alguns diuen que als que pensem com jo ens haurien de jutjar per sedició. La meva família sempre ha rebut batzacs a causa del seu pensament, que preteníem defensar democràticament i tu em vens a dir que els que hem rebut hòsties com a pans tota la vida imposem el nostre pensament? Jo dono la cara i m'arrisco a què me la trenquin i tu, que dius defensar el que les armes han defensat tota la vida en aquest país, t'amagues perquè tens por? I, fins on jo sé, els independentistes no tenim cap interès en imposar res. A més, l'apunt no parla, per res, d'independentistes. No em facis riure, va!
Lectora corrent com tu, sóc del parer que fer campanya és explicar el que hom vol fer. A mi els anuncis que es dediquen a dir que els altres ho fan fatal no m'agraden. I l'enemic pot viure, tranquil·lament, dins de ca teu.
Enric H. March i no tens ni la més mínima esperança que, a la fi, la gent recuperi aquest sentit? Digues-me idealista, però jo sempre la mantindré :)
XeXu el mal és que la intolerància i la intransigència s'instal·len, còmodament, en totes les cases. Sobretot quan pensar fa mandra i s'és incapaç d'intentar comprendre la resta.
Miquel Saumell de veïns tots en tenim i, moltes vegades, el mal el porta aquell "cunyat", no cal esperar-lo de fora. Ara mateix, el que per a mi és "de fora" només ens està fent favors. Respecte a l'anònim, dir-te que no tinc cap interès en lapidar a ningú, m'esgarrifa la violència, fins i tot la verbal, però em costa molt acceptar que jo m'ho hagi de sentir tot per dir el que penso de cara i d'altres s'amaguin per dir allò que pensen.
Tirant lo Bloc oi que no? si és que sóc una poca-solta, ja se sap :P
Aris no l'he vist mai, t'ho juro, tot i que penso que tenen tot el dret a dir el que pensen, i d'altres a creure-se'ls. L'únic que ens ha de motivar, als que no pensem com ells, és poder explicar el que creiem d'una manera més propera, coherent i entenedora.
Josep gràcies per venir a il·lustrar l'apunt d'una manera tan brillant. I si l'escrit no aporta res, crec que els comentaris si que aporten, al cap i a la fi, la majoria de vegades, en aquesta casa, és el que importa.
Olga Xirinacs benvolguda, ja saps allò que diuen: quatre catalans, set idees distintes. I, al damunt, patim més per blasmar l'altre que no pas per defensar allò en què creiem. Estem en un moment històric que demana molta generositat per part de tots i jo només veig molta gasiveria. Ves que no sigui perquè, en el fons, els en fot, més enllà de defensar la paradeta. I els que tenen el negoci no volen deixar entrar als que pretenen tenir-ne un de propi. D'això de les traduccions, en el teu blog, em sembla dramàtic, perquè tots sabem com funciona el món "de debò", però tan costa fer negoci i al damunt fer-ho bé? Massa gent que només creu en "pren els calers i corre".
joan gasull hehehehe, naaaa, jo sempre t'estaré amiga :) i ja veig que segueixes #espanyolisando :P
Galderich em terroritza la gent que no dubta mai, em fan pànic i no comprenc com es pot passar per l'existència amb tanta rotunditat, amb tant d'autisme respecte a la pròpia espècie. Després hi ha la cosa de l'autisme induït pels calers i el negoci, que aquest n'és un altre.
Eduard a vegades, quan somnio (;P), m'imagino una campanya amb els candidats explicant i defensant les seves idees ... Diuen que una vegada algú ho va fer, però, per a mi, és com la noia de la corba, això.
Eduard Ariza Ugalde doncs mira, en aquest cas no em preocupen tant aquests tipus que tu esmentes, més que res perquè són la mar d'obvis. Em preocupen més "els meus", aquells de qui esperes més i que són capaços de decebret amb molta més facilitat del que t'arribes a imaginar.
Oliva hola :) tant de bo acabem vencent per haver convençut! :)
Elfreelang els monòlegs, últimament, no m'interessen ni els d'El club de la comédia. Al principi fan una certa gràcia, després avorreixen sobiranament :)
Rafel i sort n'hi ha que, arreu, hi ha persones que no som d'eixe (ni de cap altre) món. Perquè el dia que ens creguem que les nostres idees, les que siguin, les hem d'imposar, aleshores si que haurem perdut quelcom realment important.
María guapísima, eso de los tertulianos, tanto si lo son de política como del "corassón", son una especie que debería ser puesta en cuarentena. Porque a mi me parece correcto un debate de economía hecho por economistas, pero una tertulia entre expertos-de-todo me da pánico. De hecho ya ni las veo. Como dice mi filósofo de cabecera (Homer Simpson): "I'm bored!" ;) Un beso.
T'ha pogut la curiositat, però, ja he vist que m'has rastrejat, i t'agrairia que seguíssis guardant el meu anonimat escollit.
Sí, mira, sí que em sap greu que qualsevol ideologia hagi rebut cap càstig pel seu pensament. Però ara m'hi va el pa, t'ho creguis o no. No, no parlaves d'independència, tant li fa. A mí sí que m'agrada la tertúlia econòmica d'Intereconomia, la bandera Espanyola i la Senyera sense l'estel, tant que deixaré d'anar a comprar a les botigues que el llueixin, perquè és una causa que no vull recolzar de cap manera. Mai, però deixaré de comprar els productes que han nascut de la meva terra. M'agrada el Virolai i La Virgen del Pilar, escolto igual RAC 1 que Es Radio, que per cert, a Catalunya no pot emetre per no sé quantes traves legals. Em poso de molt mala llet quan es multa a qui no rotula en català, perquè crec que a casa seva tothom té dret a fer el que li roti, com diuen a peu de carrer. N'estic fins al gorro que els mangarruties de TOTS els partits polítics juguin amb els sentiments de la gent i amb els seus diners, que em prenguin la paga de Nadal mentre ells viuen com a milionaris.
No, no puc parlar, perquè han fet un rentat de cervell tan gran, que no em sento respectada. I aquest odi sembrat, també el reben els meus fills. O penses que puc deixar anar el meu fill amb la samarreta de la SElecció Espanyola que ell va demanar com a regal d'aniversari, a l'escola? No no hi ha llibertat, no em sento lliure.
Perquè, dit tot el que he dit, ara vindrà algun gili a dir-me que sóc fatxa... no em facis riure, valor, diu.
Anònima d'abans no et confonguis, no t'he rastrejat. Senzillament no t'entenc. Quan conec algú mai, però MAI, li pregunto a qui resa, a qui vota i amb qui es fica al llit. No és el meu problema. La gent em cau bé o malament pel que és, parli la llengua que parli. I no entenc aquesta necessitat de justificar-te. D'altra banda, si et sents maltractada en aquesta casa, ets ben lliure de no venir, com jo em sento lliure de dir el que penso i de reclamar respecte per allò que penso. No hi ha cap conxorxa contra els 'dependentistes' per part meva. Sóc independentista i no me n'amago. M'arrisco a què vinguin els militars a casa meva i que se m'enduguin? no ho crec, sóc poc donada a la paranoia. El meu pare si que es va arriscar per tot allò que tu, ara, dius que se't fa. El meu avi va tornar del camp de concentració d'Àustria. A tu et sembla que és comparable res del que dius? Bé, ets ben lliure de creure-ho. A mi això no em preocupa, em preocupa més que la legitimitat democràtica es respecti i em preocupa com no es deixa parlar en les urnes a tot un poble. Perquè si es pogués votar la secessió, segurament votaries que no, oi? i per què no ho has de poder votar? I jo, fatxa només ho dic en la intimitat o quan em trobo a persones, de dretes i d'esquerres, que únicament veuen el seu pensament com a vàlid. Que el teu no és el meu? Bé, que parlin les urnes. L'únic que no et respecto és aquest anonimat, sóc regidora i me les he de sentir de tots colors, a la cara. He d'escoltar com persones que no em coneixen de res, fins i tot persones que ni són del meu poble, gosen posar epítets ofensius i valoracions morals rere el meu nom i cognoms. Et responc perquè la teva intervenció no resulta ofensiva, però sàpigues que, en aquest moment, jo, la Montserrat M. Vilardosa i Tomàs, estic en desavantatge al teu davant. I tu, que reclames justícia, ho hauries de comprendre.
Tens raó. Et demano perdó, he utilitzat aquest lloc amable per dir allò que no em sento lliure de dir. No t'ho mereixes, jo també respecto la teva opinió i trobo que fas ben fet de dir el que vulguis a casa teva.
No, no em veig en cor de dir-te qui sóc, tant li fa, de fet. Som molts els qui tenim por que, com ja ha dit, el President de la Generalitat es passi la llei per on li doni la gana. Això no es pot fer. A mi no m'ho deixen fer. No puc saltar-me lleis que no m'agraden. I ells ho faran, i els qui hi estem en contra, els que sí que volem pertanyer a Espanya, no podrem dir ni mu.
Llàstima, Llàstima i perdó un cop més.
Clidici, si no hi ha un trasbals no crec pas que reaccionin.
Ara, a gent que els agrada programes com aquest no crec pas que res els faci canviar.
Enric H. March potser si que costa creure que algú que està acostumat a veure el món sota un prisma tan estret no sàpiga sortir-se'n, però sóc dels que tenen fe en l'espècie. Sobretot perquè el temps sempre acaba posant a tothom en el seu lloc.
Publica un comentari a l'entrada