dissabte, 16 de maig de 2009

El Montgròs

Avui, malgrat la ciàtica, l'estrés em castiga cada trimestre, he fet una de les coses que més m'agraden: he pujat al Montgròs (1.133m). A aquest cim hi pujo diverses vegades l'any, perquè sempre em proporciona una increïble sensació de felicitat i alegria.

El cim més alt i més fàcil de Montserrat és Sant Jeroni, però no m'agrada anar-hi. És un cim masculí, estret i una mica agressiu. S'hi puja per unes escales antipàtiques i, un cop dalt, només tens ganes de baixar.

Quan arribes al Montgròs d'entrada no t'ha estat fàcil. Avui fèiem la travessa (Can Maçana-Monestir), per la qual cosa després encara ens quedava una bona estona. Però dalt del Montgròs la pressa desapareix. És un espigó i un mirador ideal de tota la muntanya, el Baix Llobregat, l'Anoia, el Penedès i el mar.

Aquest cim, absolutament femení i ample de malucs, és gran i espaiós, i et convida a quedar-t'hi una bona estona, mirant a tort i a dret, fent fotografies de les Agulles, la roca Plana dels Llamps, els Ecos, Sant Jeroni, els Flautats, el Cavall Bernat, Sant Joan, l'Albarda Castellana (punt més alt del Baix LLobregat) ... o, senzillament, t'estires al sol i sents la pedra, la brisa i l'escalfor.

Des d'El Montgròs veus, també, un altre punt femení de Montserrat, que tan ple de “tites” ja és difícil: la Miranda de Santa Magdalena, més modest, s'hi arriba per l'Escala de Jacob i és ideal pujar-hi des de Collbató (o des de casa meva afegint-hi una horeta més), pel camí del llençol, ser-hi a les nou, màxim les deu del matí, quan encara no hi ha moviment al monestir i gaudir d'una de les vistes més fantàstiques del Baix Llobregat, després baixar pel Clot de la Mònica.

En tot cas ha estat un dia bo de sol, de brisa, de travessa sense massa esforç. Les endorfines continuen treballant.

21 comentaris:

Ferran ha dit...

... i un dia d'un fabulós cel blau que enamorava! Segur que és una travessia preciosa; serà qüestió d'anar-s'ho plantejant, perquè mai he fet res "d'especial" a Montserrat, més enllà de pujar al Monestir amb el cotxe.

Per cert, els links de les fotos (Agulles, Ecos i la resta) no se m'han obert; no sé si només em passa a mi, o si tenen algún problema. Perque ho sàpigues!

Bon diumenge.

Piscolabis Animalorum ha dit...

Ja, ja... és divertida aquesta versió mascle-femella de les muntanyes i sobretot de les de Montserrat.
Això dona raó els que diuen que el Cavall Bernat en realitat seria el Carai d'en Bernat (fundador dels benedictins) que va ser rebatejat perquè les veus populars foren considerades massa "al·legòriques".

Gatot ha dit...

noia... llegint-te em fas enveja; però mai he estat un bon excursionista -i molt menys escalador- i, tot i perdre'm un dels plaers, diuen, de la vida... ja en faig prou llegint lo be que ho passes...
m'agrada aquesta visió masculofemenina de les muntanyes... voldria pensar però, que també hi deu haver alguna muntanya masculina ampla de malucs i confortable (o llavors seria una panxa confortable?)
:)

bona nit, clidice

Clidice ha dit...

Ferran quan vulguis t'hi pugem. I els links a mi em funcionen igual amb Mozilla i amb Explorer.

Benvinguda Joana o Mercè :) Bé, als que els agrada tot això del misticisme i les cultures secretes, etc., que no sóc jo, tenen molt clar que les muntanyes són mascles o femelles. En tot cas hi ha cims amables i acollidors (que també maten) o cims agressius i orgullosos.

I sí, tens raó, el Cavall Bernat no és un cavall: és una tita i ja em poden explicar sopars de duro :P

Bon dia Gatot,

A les muntanyes un s'hi pot apropar de moltes maneres. Comença igual l'ascensió a l'Everest que al turó del costat de casa: fent una sola passa :)
Nosaltres hem dut moltes persones a Montserrat que no havien fet mai muntanya i "s'han convertit", perquè hi ha moltes maneres d'encetar-la. :)

Jean Robur ha dit...

Perqué utilitzes l'adjetiu masculí com si fos quelcom negatiu? Almenys a mi m'ho sembla, no t'agrada anar a Sant Jeroni perque és masculí?

Clidice ha dit...

La feminitat i la masculinitat Jean no són negatives ni positives. En tot cas, els patrons utilitzats per la nostra cultura han fet de la masculinitat quelcom agressiu i la feminitat quelcom acollidor. Són fórmules, esquemes, que ens serveixen per a expressar sensacions i emocions.

De tota manera no té res a veure amb el gènere. Sóc dona, heterosexual, i convisc amb quatre mascles: el pare, l'home i els meus dos fills. No tinc res contra els homes, ans el contrari, però si contra els patrons de masculinitat que, hores d'ara, encara perviuen en la nostra societat.

Gràcies pel comentari :)

zel ha dit...

Amb ciàtica has fet muntanya? quins principis...quina enveja!

Jean Robur ha dit...

Doncs per les teves paraules no hi trobo res acollidor, veig ressentiment i per suposat la connotació que li dónes als mascles és que són agressius, o sigui res de positiu i que s'han d'eliminar. Com si tot el que fos femení sigues positiu, com si totes les dones fossin positives i pacifistes. No podem ser honestos i honestes? Perquè aquestes generalitzacions, perquè aquest ànim de revenja? Potser ja sigui hora que aquestes afirmacions gratuïtes signessin desterrades, l'odi engendra més odi, la venjança porta a la revenja, clar que hi ha postures masclistes que són reprovables i que s'han d'eliminar, però generalitzar digen que tenim el gen de l'agressivitat i que tenim un munt de connotacions negatives, doncs no és avançar, es dir que a l'enemic, ni aigua.

zel ha dit...

Per cert, jo si que he obert tots els enllaços sense problemes...

Clidice ha dit...

Zel, la ciàtica quan camines desapareix, perquè el múscul s'escalfa :)

Jean, penso que tot tu dius tu. En tot cas veus més coses de les que no dic pas. En cap moment parlo d'homes agressius ni dones perfectes. Parlo d'agressivitat cultural, de masculinitat i feminitat. Bé, estàs en el teu dret de llegir-ho com t'abelleixi, però no entenc un al·legat tan ... agressiu? per part teva :) Segurament que parlant al davant d'una cervesa no hi trobaries tantes connotacions. I, ja em disculparàs, em sap greu decebre't: sóc feminista i no odio els homes. Per a mi no són cap "enemic a batre", aquest és un concepte de la societat patriarcal que no comprenc. Homes i dones hem estat les seves víctimes, et confons quan identifiques masclisme amb homes i feminisme amb dones, no són sinònims. Uns són conceptes ideològics i els altres éssers vius de l'espècie humana mascles i femelles. Tan pot ser feminista un home com masclista una dona. :)

Jean Robur ha dit...

Si us plau Clidice, com pots negar el que acabes de dir? Aquestes paraules són teves textuals:

"els patrons utilitzats per la nostra cultura han fet de la masculinitat quelcom agressiu i la feminitat quelcom acollidor."

Aquí fas una generalització molt injusta. El que no pots fer es tirar la pedra i desprès amagar la mà. I generalitzar. Vinga, tots els homes som uns violents amb les dones. Ja va sent hora que algunes dones rectifiquin altres dones amb la seva agressivitat (cosa que no ho he vist mai, has vist mai a una dona rectificar a una altra si vexa a un home?, de fet és l'esport preferit d'algunes feministes). Com podeu gosar demanar igualtat amb venjança. I fer una connotació masculina una cosa negativa. I a més gratuïtament. Com moltes feministes que voldrien imitar a les amazones, o millor, seguir els dictats de la Valerie Solanas i exterminar als mascles.

Clidice ha dit...

Benvolgut Jean,

et proposo que no continuem aquí un debat que, pel que intueixo, serà inútil. Tu pretens posar en el meu escrit el que tu hi vols llegir, tant si jo ho vull com si no, per tant tot allò que jo et digui a tu et serà del tot indiferent.

Sóc feminista i no me n'he d'avergonyir. És més, tots els homes i totes les dones haurien de ser feministes, perquè feminisme NO ES EL CONTRARI QUE MASCLISME. Masclisme vol dir dominació d'un sexe sobre l'altre i això, estimat Jean, ho poden ser tranquil·lament homes com dones. Sí, hi ha feministes, sobretot les del feminisme de les deesses, que pretenen que les dones som superiors als homes. I jo sóc feminista, del feminisme actual, del que parla que HOMES I DONES SOM IGUALS. Veus perquè els homes i les dones hauríem de ser feministes?

No vull ser més pretenciosa del que tu, segurament, ja m'hauràs titllat, veig que estàs molt enfadat i dono per suposat que no és amb mi, però et convido, amb més calma, a que llegeixis alguna de les cosetes que he escrit per aquí. Comprendràs que les coses, no són ni blanques ni negres i, de la mateixa manera que no tots els homes són uns agressors, no totes les dones són unes víctimes innocents. Malgrat tot en moren un centenar cada any víctimes del que ara, eufemísticament se'n diu "violència de gènere".

En tot cas, del comportaments masclistes, o sigui desiguals, en patim tan homes com dones per part de dones i homes. I no cal que parlem d'allò que està succeint dia rere dia a la resta del món.

Jean Robur ha dit...

Res més lluny de la meva intenció, de fer aquí un debat estèril. Però comprendràs que has sigut injusta amb la teva afirmació. No veig que els homes i dones siguin iguals, són diferents, el que jo advoco perquè no hi haguí situacions agressives, com molt de fills de puta que es pensen que la seva dona és una propietat per fer-la servir com els hi plagui. I per suposat, l'agressivitat està implantada en el feminisme, això no fa falta dir-ho, salta a la vista. Només cal sentir a la Lídia Falcón o llegir el manifest SCUM. O que l'agressió d'una dona cap un home sigui menys penat que al revés (I no val això que diuen algunes que no passa mai, passa molt sovint, no he sentit encara a cap feminista que protesti davant d'això). El més greu és que no hi hagi feministes valentes i que protestin davant aquestes postures radicals. Llavors potser si que veure una postura correcta i que recolzaré fins el final. També m'agradaria que et retractessis de la teva postura, això de dir que és agressivitat cultural, com si no fos en el fons agressivitat, es com dir que el camp no és verd, però que l'herba que hi ha és verda. No estic enfadat, només faig una dissertació sobre una paraula que has escrit i que gratuïtament l'has omplert de negativitat.

Clidice ha dit...

Jean,

t'entestes en voler tenir raó tant sí com si. No te la donaré, no t'hi cansis. Em parles del Manifesto Scum i de la Lídia Falcon. T'aconsello que et posis una mica al dia respecte al moviment feminista. Evidentment que hi ha dones que encara viuen en aquest món, com hi ha homes que viuen a les cavernes. No ho trobo justificat ni justificable, però existeix.

Jo no empleno res de forma gratuïta i continuo pensant que he dit el que he dit, no el que tu vols que hi digui. Cap problema. Vols la raó? Te la donaria si no parlessis d'una cosa que he escrit jo i de la qual en sé ben bé la intenció. En tot cas, crec que hauries de concedir-me el benefici del dubte, malgrat que, no sé pas perquè, molt em temo que no ho faràs. Hi estàs en el teu dret, quan algú escriu alguna cosa sap que, a partir d'aquí, serà interpretada en funció de totes les característiques distintes de qui llegeix. Pots fer-ne els comentaris que vulguis a aquest text que no deixaré de publicar-los, encara que, a partir d'ara, no penso dir-hi res més, perquè veig que vols que et doni la raó i, per a mi, no la tens.

Ei! i de bon rotllo, que consti.

Galderich ha dit...

Clidice,
Perdona, el comentari del Piscolabis Animalorum és meu malgrat que aquest bloc sigui el que volen muntar les meves filles amb la seva afició. Els va fer gràcia el tema del Piscolabis com a nom de bloc i ja veus...

Jean, per cert, no cal veure el que no hi ha i si el significat metafòric de les coses el perdem anem per mals camins...

El que deia la Clidice no era res ofensiu perquè no hi havia intenció i així m'ho he pres jo que visc voltejat feliçment de tres dones. Són simplificacions i codis que ens ajuden a funcionar i a entendre'ns, si hi ha voluntat.

Ferran ha dit...

Ep!, miracolo miraculorum... ara sí he pogut obrir els links, sense problema. Montserrat genial! Doncs sí, qualsevol dia m'hi haureu de pujar; si no, m'ho acabaré perdent!

Bona setmana, Clidice.

Fina ha dit...

Jean,

Després d'això: "També m'agradaria que et retractessis de la teva postura", que vindrà, una hòstia?.

Clidice ha dit...

Galderich, m'ho havia imaginat, l'he visitat i m'ha semblat simpàtic. Espero que s'animin a posar-hi més coses :)

Ferran i tothom qui ho vulgui, no tenim cap problema en dur la gent a Montserrat. Ens enorgullim de ser de tants amants d'ella que ajuden els altres a descobrir-la. Hi ha molts camins i racons per a totes les capacitats. :)

Fina, un petó :) no cal. Recomano vivament la Teoria de la Recepció (o Estética de la Recepción a la wiki) :D

Fina ha dit...

Ah, no la coneixia. :-)

Jean Robur ha dit...

Fina, que vindra despres de tot aixó? Castrar a tots els homes?

Fina ha dit...

Ostres Jean,

quin sentit de l'humor més fi que tens!.

M'agrada.:-)