dijous, 14 de maig de 2009

Sota la pell

Els sentiments atuïts.
Només instint.
Em sé,
profundament i volguda,
amoral i pretèrita.

10 comentaris:

Ferran ha dit...

Atuir els sentiments? Noo!, hem de donar-los vida, deixar-los sortir!

USD ha dit...

una declaració visceral

papallonesenlallum ha dit...

categòric i contundent!
molt bé!
:)

F.Puigcarbó ha dit...

declaració de principis contundent.

m'encanta l'amoralitat...

Príncep de les milotxes ha dit...

On és el club d'amorals? Llevat de la novel·la de Camus, prototipus d'home amoral (teòricament parlant, ja se sap que als mortals els agraden les classificacions), on es troben els altres, els de la vida real, és clar? Puc xomprendre que es parle d'una no- moral catòlica, adventista, pietista, budista, però de quina no-moral parleu?
Instruïu-me, perquè de tants picos de moral, ja m'he perdut...
Ahhh, això de l'instint! Funciona mentre la química dels neurotransmissors va bé; més tard, la pols... Però i mentre, el que hem gaudit ja no ens ho furta ningú.
Els amorals són soques de garrofera o glaçons de desig?

Ramon ha dit...

Clidice, creus que s'enten...

"Vent lleuger contra les roques,
escolpeix materia pura,
Lentament, sense demora.
Degoteix pesat i solid
Destrueix i esmicola
Fa oblid d'allo remot."

Des del mobil, vora el mar...falten accents

Clidice ha dit...

Gràcies pels comentaris :)

Príncep, hi he afegit un hipervincle a la paraula amoral.

Gràcies Ramon :)

Joan Calsapeu ha dit...

Em temo que hi ha tantes maneres de ser amoral com de ser moral; i que no aconseguim del tot ser ni una cosa ni l'altra. Per a ser morals de debò ens hauríem d'evaporar. I per a ser amorals com Déu mana hauríem de triturar, sense recança ni remordiment, les persones que ens fan nosa.

Clidice ha dit...

Joan, gràcies pel comentari. En tot cas penso que hi ha "sentiments" dels que ens hauríem de cuidar molt i molt, perquè només són la perpetuació de la "moral dels esclaus". La la tolerància, la caritat ... sempre indiquen una actitud de condescendència d'un que es considera superior a un que és considerat inferior. Hi ha tant de cristianisme en els nostres actes, que és molt difícil saber, moltes vegades, si el que fem no és ofendre en realitat el proïsme.

Jesús M. Tibau ha dit...

T'informo que he inclòs aquest post a la secció Blogs degustació d'avui