dijous, 28 de maig de 2009

Fora de parèntesi

malgrat el que pugui semblar
aprofitem que encara no ha arribat
entrevista a
Santiago Niño Becerra

(fotografia extreta de http://lafotografiadelucas.blogspot.com/)

10 comentaris:

Ferran ha dit...

Benvolguda, fantàstic que hagis penjat aquesta entrevista. La vaig devorar dilluns, el dia que va sortir publicada; em va semblar digna d'emmarcar. Gràcies a tu, queda arxivada i a mà!

Joan Calsapeu ha dit...

Aquest senyor sembla que hi toca molt. (També sembla que tingui una bola, o un porc esbudellat, per llegir el futur.)

Clidice ha dit...

Ferran, gràcies per la benvolència que t'és retornada :) és una molt bona entrevista si :)

Joan, aquest senyor té la mateixa bola i el mateix porc esbudellat que jo o que qualsevol dels que durant els últims quatre o cinc anys estem dient que això petarà per tot arreu. Fins ara la bola rodava, però com què era dalt la muntanya als que en parlàvem se'ns deia malastrucs i il·luminats, ara ja la veiem de baix al poble i no hi serem a temps d'evitar l'allau. Com quedarà tot? confesso que fa temps que tinc por, molta por. Gràcies pel comentari :)

F.Puigcarbó ha dit...

aquest home es dels pocs que hi toca, i te molta raó, però vaja! jo tinc comentaris de fa dos o tres anys que ja parlava més mañldestrament del mateix i en marc Vidal un que si ho avisava molt més ben avisat.

Shandy ha dit...

Interesante el análisis de Santiago Niño con respecto a como afecta la crisis a nuestro vivir cotidiano. Lo hace de una manera clara y sencilla. Racionamiento de los combustibles, "Corralito", 30% de paro, se acabó vivir del crédito, descenso del número de divorcios, opio para las conciencias ( TV y posible legalización de ciertas drogas). Lo que me llama la atención es que apunta la posiblidad de que este sistema se mantenga hasta el 2070 (Ups! largo me lo fiáis).
Un saludo

Clidice ha dit...

Gràcies Francesc pel comentari, la veritat és que en certs moments ha estat molt difícil dir segons què.

Hola Shandy, :) gracias por tu comentario :) la verdad es que si bien sabían lo que pasaría, no tienen ni la más remota idea de lo que puede pasar. Todo el mundo anda con la boquita pequeña temiendo que estemos viviendo el fin del sistema tal y como lo conocemos, porque no hay capacidad para imaginar lo que habrá "después". Muchos temen que la guerra será la principal protagonista y que los muertos de la Segunda Guerra Mundial serán una mera anécdota, pero claro, quién es el machito que le pone el cascabel al gato? eso sólo se puede comentar en "petit comité".

Ramon ha dit...

Fa certa por... Suposo que estem molt acostumats a creure que ens mereixem molt per dret, sense gaire esforc.
A mes, estem molt mal preparats per soportar aixo...

Galderich ha dit...

Cada vegada estic més convençut que som la generació a occident que tindrem menys nivell de vida que els nostres pares.
Serà qüestió d'adaptar-se a aquesta nova situació i no escoltar els cants de sirenes que diuen que la crisi ja està acabant. Està bé no acollonir la gent però no prendre-li el pèl!

pere ha dit...

Ho vaig llegir. Em va semblar astorador i amb moltes possibilitats de ser com diu.
Malgrat tot, tinc la impressió que ningú no té punyetera idea del futur, és a dir, del futur en detall.

Clidice ha dit...

Sí, Ramon, per tal de poder seguir amb el "tinglado" se'ns ha fet creure que teníem dret a tot, només cal veure la publicitat: "porqué tú tienes derecho", tan si són ulleres, com Internet. Això, dit dia rera dia, any rera any. El Big Brother ara no sap pas que fer-ne de nosaltres.

Galderich, a mi no em fa res haver de rebaixar el nivell de vida, he viscut amb molt, amb molt poc i amb ni molt ni poc, em fa més por com hauran de viure els meus fills, si viuran, si tindré néts. Hi haurà gent que dirà que per això no cal patir, a mi em fa patir molt.

Pere, és clar que ningú sap com serà el futur, mira ara Corea del Nord, controlaran aquell ximple? o serà una nova Espanya abans de la GM. Quan els saddams, els bins ladens i el ximple de Pyongyang fan de dolents de la pel·lícula només ens diuen això: "senyoreta aquell nen m'ha pegat" i aleshores es queden tan amples perquè saben que poden fer el que els sembla i donar aire a la indústria de l'armament.

El pitjor és que nosaltres ja hem decidit que tan ens fa, que no cal intentar saber el rerefons de les coses perquè "no hi podem fer res", perquè "tots són iguals", perquè "passem de política" o sigui que d'una banda plorem i de l'altra passem de controlar. Collonut!