dimarts, 26 de maig de 2009

Frase


Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món.

Wittgenstein

14 comentaris:

Ramon ha dit...

Recordo haver sentit alguna cosa semblant a filosofia fa temps, d'algun filòsof que deia que tota la imaginació i tots els somnis o lo que ens podem inventar prové de l'experiència, i pertant del llenguatge... no sé si Hume o Kant... Sinó com és que ens imaginem els extraterrestres de color verd i amb cames o potes... Si existissin segurament serien molt diferents de tot allò que hem vist fins ara...

SM ha dit...

Que gran és en Ludwig...

Ferran ha dit...

Doncs jo no coneixia aquest filòsof, però aquesta frase la trobo molt i molt encertada; allò que no podem abastar amb el llenguatge, segurament no ho podem copsar de cap manera, oi?

Jaume Puig ha dit...

I el lavabo sempre és al fons a mà dreta... No sé si saber-ho ens facilita les coses...

Gatot ha dit...

ho he llegit i el primer que he pensat és que la frase em semblava... "limitada"!

alguna vegada he intentat escriure -o preguntar-me- alguna cosa sobre fins a quin punt el llenguatge condiciona el pensament... però també és cert que hi ha sentiments, sensacions, que coneixem, vivim, experimentem i no tenim capacitat de verbalitzar...

per no verbalitzar-les, no són reals? queden fora dels límits?

i fent un salt... els animals -ara penso per exemple en animals maltractats- coneixen el sentiment de por... però dubto que tinguin una imatge lingüística del sentiment de por... per això, per aquest fet, deixa de ser real la seva por?

massa complicat per mi, I supose...

òscar ha dit...

em limito a no mirar de limitar-me. massa filosòfic no m'ha sortit però jo també tinc els meus límits.

sooort i poc patiment per demà! :)

Clidice ha dit...

Bé, en tot cas no sé pas qui va dir que l'univers no existiria si la humanitat no sabés parlar, perquè no podria explicar-lo (o quelcom semblant, parlo de memòria).

Jaume, tu ves creient-te aquesta llegenda urbana que acabaràs amb el nas esclafat amb més d'una paret el dia que corris :P

USD ha dit...

el poder de la paraula

Jaume Puig ha dit...

Ha, ha, ha ! Just Clidice, just. Aquests són els problemes de delimitar el món amb el llenguatge ...

F.Puigcarbó ha dit...

SI DE CAS ES DEVIA REFERIR AL MÓN QUE PRETENIA EXPLICAR, I TOT I AIXÍ TAMPOC ES BEN BÉ D'AQUESTA MANERA, SEMPRE ACABES ARRIBANT MÉS ENLLÀ DELS TEUS LIMITS, PER PROFUNDES QUE SIGUIN LES LIMITACIONS. Aquest Sr. és que es una mica espés, quin és el meu món? fins on abasta? no em sento capaç de contestar a aquestes preguntes. El meu món és com un xiclet eclèctic.

Puigmalet ha dit...

Aquesta frase és la proposició 5.6 del seu Tractatus logico-philosophicus.
El món de cadascú és el seu món, limitat pel seu llenguatge. I no podem dir allò que no podem pensar. Si ho podem pensar, ho podem dir.

Clidice ha dit...

Gràcies Puigmalet, m'has estalviat cercar-ho :)

F.Puigcarbó ha dit...

AIXÒ DE QUE NO PODEM DIR EL QUE NO PODEM PENSAR, SERIA MOLT DISCUTIBLE, MOLT! HOM MOLTES VEGADES DIU COSES QUE NO LES HA PENSAT, EL CERVELL A VEGADES VA SOL, I ES QUAN LA SOLC CAGAR...

Clidice ha dit...

Francesc! no cridis! que no estic cega! :D :D :D

(les majúscules són signe de cridar en el món virtual)

si ho dius és que ho penses, encara que no ho reflexionis. No pots dir allò que no saps, no pots parlar amb paraules que no coneixes. Bé, si que ho pots fer, però em temo que el filòsof no anava per aquí. :)

guan quis