Recordo haver sentit alguna cosa semblant a filosofia fa temps, d'algun filòsof que deia que tota la imaginació i tots els somnis o lo que ens podem inventar prové de l'experiència, i pertant del llenguatge... no sé si Hume o Kant... Sinó com és que ens imaginem els extraterrestres de color verd i amb cames o potes... Si existissin segurament serien molt diferents de tot allò que hem vist fins ara...
Doncs jo no coneixia aquest filòsof, però aquesta frase la trobo molt i molt encertada; allò que no podem abastar amb el llenguatge, segurament no ho podem copsar de cap manera, oi?
ho he llegit i el primer que he pensat és que la frase em semblava... "limitada"!
alguna vegada he intentat escriure -o preguntar-me- alguna cosa sobre fins a quin punt el llenguatge condiciona el pensament... però també és cert que hi ha sentiments, sensacions, que coneixem, vivim, experimentem i no tenim capacitat de verbalitzar...
per no verbalitzar-les, no són reals? queden fora dels límits?
i fent un salt... els animals -ara penso per exemple en animals maltractats- coneixen el sentiment de por... però dubto que tinguin una imatge lingüística del sentiment de por... per això, per aquest fet, deixa de ser real la seva por?
Bé, en tot cas no sé pas qui va dir que l'univers no existiria si la humanitat no sabés parlar, perquè no podria explicar-lo (o quelcom semblant, parlo de memòria).
Jaume, tu ves creient-te aquesta llegenda urbana que acabaràs amb el nas esclafat amb més d'una paret el dia que corris :P
SI DE CAS ES DEVIA REFERIR AL MÓN QUE PRETENIA EXPLICAR, I TOT I AIXÍ TAMPOC ES BEN BÉ D'AQUESTA MANERA, SEMPRE ACABES ARRIBANT MÉS ENLLÀ DELS TEUS LIMITS, PER PROFUNDES QUE SIGUIN LES LIMITACIONS. Aquest Sr. és que es una mica espés, quin és el meu món? fins on abasta? no em sento capaç de contestar a aquestes preguntes. El meu món és com un xiclet eclèctic.
Aquesta frase és la proposició 5.6 del seu Tractatus logico-philosophicus. El món de cadascú és el seu món, limitat pel seu llenguatge. I no podem dir allò que no podem pensar. Si ho podem pensar, ho podem dir.
AIXÒ DE QUE NO PODEM DIR EL QUE NO PODEM PENSAR, SERIA MOLT DISCUTIBLE, MOLT! HOM MOLTES VEGADES DIU COSES QUE NO LES HA PENSAT, EL CERVELL A VEGADES VA SOL, I ES QUAN LA SOLC CAGAR...
(les majúscules són signe de cridar en el món virtual)
si ho dius és que ho penses, encara que no ho reflexionis. No pots dir allò que no saps, no pots parlar amb paraules que no coneixes. Bé, si que ho pots fer, però em temo que el filòsof no anava per aquí. :)
14 comentaris:
Recordo haver sentit alguna cosa semblant a filosofia fa temps, d'algun filòsof que deia que tota la imaginació i tots els somnis o lo que ens podem inventar prové de l'experiència, i pertant del llenguatge... no sé si Hume o Kant... Sinó com és que ens imaginem els extraterrestres de color verd i amb cames o potes... Si existissin segurament serien molt diferents de tot allò que hem vist fins ara...
Que gran és en Ludwig...
Doncs jo no coneixia aquest filòsof, però aquesta frase la trobo molt i molt encertada; allò que no podem abastar amb el llenguatge, segurament no ho podem copsar de cap manera, oi?
I el lavabo sempre és al fons a mà dreta... No sé si saber-ho ens facilita les coses...
ho he llegit i el primer que he pensat és que la frase em semblava... "limitada"!
alguna vegada he intentat escriure -o preguntar-me- alguna cosa sobre fins a quin punt el llenguatge condiciona el pensament... però també és cert que hi ha sentiments, sensacions, que coneixem, vivim, experimentem i no tenim capacitat de verbalitzar...
per no verbalitzar-les, no són reals? queden fora dels límits?
i fent un salt... els animals -ara penso per exemple en animals maltractats- coneixen el sentiment de por... però dubto que tinguin una imatge lingüística del sentiment de por... per això, per aquest fet, deixa de ser real la seva por?
massa complicat per mi, I supose...
em limito a no mirar de limitar-me. massa filosòfic no m'ha sortit però jo també tinc els meus límits.
sooort i poc patiment per demà! :)
Bé, en tot cas no sé pas qui va dir que l'univers no existiria si la humanitat no sabés parlar, perquè no podria explicar-lo (o quelcom semblant, parlo de memòria).
Jaume, tu ves creient-te aquesta llegenda urbana que acabaràs amb el nas esclafat amb més d'una paret el dia que corris :P
el poder de la paraula
Ha, ha, ha ! Just Clidice, just. Aquests són els problemes de delimitar el món amb el llenguatge ...
SI DE CAS ES DEVIA REFERIR AL MÓN QUE PRETENIA EXPLICAR, I TOT I AIXÍ TAMPOC ES BEN BÉ D'AQUESTA MANERA, SEMPRE ACABES ARRIBANT MÉS ENLLÀ DELS TEUS LIMITS, PER PROFUNDES QUE SIGUIN LES LIMITACIONS. Aquest Sr. és que es una mica espés, quin és el meu món? fins on abasta? no em sento capaç de contestar a aquestes preguntes. El meu món és com un xiclet eclèctic.
Aquesta frase és la proposició 5.6 del seu Tractatus logico-philosophicus.
El món de cadascú és el seu món, limitat pel seu llenguatge. I no podem dir allò que no podem pensar. Si ho podem pensar, ho podem dir.
Gràcies Puigmalet, m'has estalviat cercar-ho :)
AIXÒ DE QUE NO PODEM DIR EL QUE NO PODEM PENSAR, SERIA MOLT DISCUTIBLE, MOLT! HOM MOLTES VEGADES DIU COSES QUE NO LES HA PENSAT, EL CERVELL A VEGADES VA SOL, I ES QUAN LA SOLC CAGAR...
Francesc! no cridis! que no estic cega! :D :D :D
(les majúscules són signe de cridar en el món virtual)
si ho dius és que ho penses, encara que no ho reflexionis. No pots dir allò que no saps, no pots parlar amb paraules que no coneixes. Bé, si que ho pots fer, però em temo que el filòsof no anava per aquí. :)
guan quis
Publica un comentari a l'entrada