diumenge, 16 d’agost del 2009

Coses de l'estiu


Mon germà viu al mateix poble que jo, a un quilòmetre més o menys de casa, just un quart a peu. O sigui que no ens veiem pràcticament mai. Aquelles coses que passen. Últimament em veig més amb ma germana que viu a Salt, a 120 quilòmetres, segons el Google Maps.

Sortosament tots dos som tecnoaddictes. Avui, entro al feisbuc i el veig, a ell i al seu fill gran. L'insulto, com pertoca, i em diu que està fent una partida de pòquer amb son fill, que m'esperi una mica, que el guanya i xerra amb mi.

Aquesta és una altra de les facetes del meu germà, i meva, perquè no admetre-ho: la competitivitat aferrissada. El que és servidora, vol guanyar fins i tot al joc de l'oca. En tot cas no triga gaire a estar per a mi, el que no sé és qui ha guanyat, ni li ho pregunto, perquè em mentirà i em dirà que ell, per suposat.

Parlem una mica d'això i d'allò i després m'explica dos acudits. El meu germà sempre té acudits a mà i molta gràcia en explicar-los, i com què vaig ser jo qui li va ensenyar mecanografia, gairebé no em dóna temps a apuntar-los (no, no tinc cap acadèmia, no és publicitat gratuïta ^^).

Estem a l'agost, fa calor, representa que no hi sóc, però estic en un moment d'emergència guadianil (o guadianívola), que aquest any les vacances s'estan convertint en una mena de despropòsit enfilat. O sigui, que no us ho prengueu com a costum, però va:

(Avís per a ànimes sensibles: Aquest és un producte caspós.)

"El saben aquel que diu ...

que hi havien tres almiralls de la marina, un d'anglès, un d'alemany, i un d'apañó, en unes maniobres conjuntes de l'OTAN (existeix encara?), embarcats en el vaixell almirall, tot prenent-se uns wisquets, per fer coll avall l'enorme quantitat de feina que tenien ...

quan a l'anglès, poca-solta ell, se li va acudir començar a presumir per tal de demostrar qui era l'exèrcit més ben ensinistrat d'Europa:

Anglès: - Mis souldadous ser the most valientes and con más couhones de toda Iurop.
Alemany: - Ia serrrrr menos.
Apañó: - I una mielda pa tí (evidentment, l'amirall apañó era de Heré de la Frontera)
Anglès: - Me demoustrar. Jones! come here!

S'atansa un soldat anglès i: - Scum! (a la Rubianes), es quadra de peus, amb les mans al costat del cos.

Soldat anglès: - a sus ourdenes my almiruante!

Anglès: - Jones, tiruate al agua, sin boumbonas de oxigenou y me subes un truesouro que hay a 3.000 pies de proufundidat.

En Jones, no ho dubta ni un segon i es tira a l'aigua: - sflosh! (soroll de capbussament)

Passen 5 minuts ...
Passen 10 minuts ...
Passa un quart ...
Es comencen a veure bombolletes ...

Surt el tio i: - aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaagh! - prèn aire i: - arrrrrf! puja un tresor a la coberta del vaixell.

Anglès: - que milords, soumos or not soumos los most valientes and tenemos más couhones?

L'alemany, se'l mira amb menyspreu i diu:

- Esto no seg nada. A veg Schmidt, venga paga aquí.

S'atansa un soldat alemany i: - Scumcummm! (quadrat de peus i amb la mà al front)

Soldat alemany: - susogdeness mi almigante!
Alemany: - A veg, Schmidt, tigate al agua, sin bombona, clago, y no subas sin un tessogo y una kraken, un calamag gihante.

L'Schmidt no ho dubta i: - sflosh!, es capbussa a l'aigua.

Passen 10 minuts
Passen 35 minuts
Passen 45 mintus
Es comencen a veure bombolletes ...

Surt el tio i: - aaaaaaaaaaaaaaaaaagh! - prèn aire i: - aaaaaarrrrrrrf! scunder! - puja un tresor i un calamar gegant a la coberta del vaixell.

Alemany: - queda demostgado o no que mis hombges seg los mas valientess und con mas cohounesss?

L'almirall apañó pensa: - Mecagüen mi muerto! la madre que parió a etto cabrone.

I diu: - A vé, Garsia, me venga paquí ingmediastamengte!

I el Garsia pensant: - La madre que me parió, con lo tranquilico que taba cho aquí con mi sigarrito ...

Va cap allà, tot indolent, es mig quadra de la manera més informal possible i diu: - Susoldene dusia mi armirante, cualo va a sé?
Almirall apañó: - Po tu padre Garsia, ta en huego er orguyo der ehersito apañó! No me faye mecagüentó! Te me va a tirá a lagua, sin bombona ni ná, y no me sarga sin sacà dó tesoro y do calamare higante, por tu muerto!

El Garsia que se'l mira i li diu: - A lagua se va a tirá su futa madre, con tós los rehpeto, mi armirante.

I l'almirall somrient victorìós, es gira cap als seus col·legues i els diu:

- Què? Tienen o no tiene mah güevo mi sordao?"
Si és que no s'entén com no ha vençut l'anarquia en aquesta Sepharad!

21 comentaris:

josepmanel ha dit...

és bo, és bo...

Pantagruel ha dit...

Clidice, i aquest almirall apañó, que parla com la Juani de "Metge de família", no podria ser de Tortosa? Bé està que el mariner sigui del sud, però l'almirall!!!
Si que es un poc caspós.

Garbí24 ha dit...

Genial...sobretot el llenguatge escrit andalús , s'enten asta l'assento andalu.....

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Jo també tinc un germà que m'explica acudits. Demà dona la casualitat que el veuré... a què no saps quin acudit li penso explicar? :)

Pantagruel ha dit...

Pues ya que estás de chistes, y ya que a Garbi le hace tanta gracia el asento andalú, te contaré aquel del comercial catalán que viaja a Andalucía y está encantao del gracejo de tós los chistes que cada día le cuentan. Decide aprender alguno pa contarlo en Terrassa a su regreso. Llega a la primera reunión del día y el primer andalú del día le enseña el puño cerrado -como de jugar a los chinos- y le dice "¿Pareh o noneh?", "Nones" dice él, "Pos agarrame los cohone" Jajajajajajaja, explotan todos en risas. En fin, que memoriza esta broma y a su regreso a Terrassa dice a un compañero presentandole el puño cerrado "¿Parells o imparells ?". "Imparells", contesta el otro. Jo, queda pensativo nuestro catalán y dice "Doncs no es menjo era, però ara m'havies de tocar els testículos"

Clidice ha dit...

Gràcies JOSEP MANEL

PANTAGRUEL, la gràcia de l'acudit és la falta de respecte a l'autoritat, la capacitat de pensar i no fer el ximple com fan els altres soldats. I si, per a nosaltres la parla andalusa té moltíssima gràcia, però no té cap significat pejoratiu, més aviat tot el contrari. Evidentment que també s'identifica amb el poc lletrat, però per això s'ha de comprendre tota la qüestió de la immigració del sud a Catalunya. Els que emigren no són mai els llicenciats, ni els acomodats, són els pobres, els "cassurros", els desheretats de la terra ... i quan arriben al lloc d'acollida treballen molt, pateixen molt i intenten fer del nou entorn un lloc més adient a ells mateixos. No hi ha lectures negatives, és el que va passar amb els andalusos i extremenys a Catalunya, és el que passa ara amb els magribins, els subsaharians, els equatorians ... és el que va passar amb els catalans a Mèxic, amb els italians a l'Argentina ...

He crescut en un barri obrer del límit del cinturó roig de Barcelona i et puc jurar que no sé parlar en castellà, però si parlo amb accent andalús ho faig amb naturalitat. No té cap més secret que això. I el teu acudit està molt bé, és normal, els andalusos sempre són els "espavilats" dels acudits, i els catalans els que sempre són enganyats. Però ja se sap, els acudits sempre tenen dues versions ^^

Gràcies GARBI, traslladar a l'escriptura un accent, i més l'andalús que se surt tan de l'estàndard, és molt difícil :)

Hola SILVIA :) els germans "acuditers" són el millor, sempre ens fan somriure malgrat tot :)

Clidice ha dit...

N.B.: he intentat fer com feia l'Eugenio, que els tipus dels seus acudits sempre eren de "Heré de la Frontera", sense ànims d'ofendre als Jerezanos, senzillament perquè tenen un accent complex i ric, que marca molt la diferència.

A mi, el que m'ha fet gràcia de l'acudit, que ja he avisat que no era especialment original, és el que he dit abans, la capacitat de llegir la realitat i actuar amb criteri, qüestionant les ordres absurdes.

Sembla mentida que Sepharad hagi perdut una mica aquest tarannà i, ara com ara, tot això sigui un "campi qui pugui" i ningú qüestioni res, senzillament tot està bé, i si es tracta de fotre al veí més.

Recordo amb nostalgia la meva infantesa al barri, la Maria, er Pepe, la Pepa, la Patro, lo Molanchine ... enyoro aquelles persones que em van ensenyar valors com la solidaritat entre veïns, l'amor als fills, el treballa dur, la superació ... que n'hi havia de no tan bons? és clar que si, com sempre, però allò bo ho és, sigui d'on sigui, vingui d'on vingui.

Ea!

Salvador Macip ha dit...

L'acudit és clàssic, però la teva lectura eugeniana pe rescrit m'ha semblat molt ben trobada.

Ferran Porta ha dit...

A mi em fa gràcia, que ens els acudits d'un anglès, un alemany i un espanyol, aquest últim sempre és el ridícul que fa riure... Suposo que és allò que diuen, que cal aprendre a riure's d'un mateix, i alguns s'ho apliquen al peu de la lletra...

Bona setmana, Clídice & companyia!

gatot ha dit...

tens unes penques... bueno, val... sé que un gat-ot no és el millor animal de companyia (sobretot si estàs en família) però et puc assegurar que si t'hagueres deixat hauríem parlat prou de la immigració... l'andalusa i extremenya dels anys 60 a Salt i la africana actual;

en fi... no t'ho retrec! per conèixer impresentables... jajajajaja

espero que la pedalada fins a Sant Feliu anés bé tot i que ja són ganes amb la caloreta que ha fet aquest dies...

per quan la crònica?

petons i llepades multiculturals!

Pantagruel ha dit...

Clidice, no s'han d'explicar els acudits... ;-)

Bona nit.

Pantagruel ha dit...

Per cert, un que ha estat durant molts anys cap de Servei de Neurocirugía en el Vall D'Hebron era de Heré (de la Frontera).

Francesc Puigcarbó ha dit...

meravellosa la no relació amb ton germà. Un clàssic, com l'acudit...

Clidice ha dit...

PANTAGRUEL ^^

FRANCESC, gràcies per adonar-te'n :)

Anònim ha dit...

Un moment, un moment, un moment, unn moooomeeeeennnnttttt!!!!
Li esteu donant el mèrit de l'acudit a aquesta impresentableeee?????
Si li vaig explicar jo i, no ho dubteu, amb mooooolta més gràcia que com ho explica ellaaa.
No hi ha respecte per res, caratsus, òndima!!!

El seu germà Jordi que sóc jo (sus lo juro por tos mis muerto tos!!)

Clidice ha dit...

serà troll el tio! :P

passa cap a casa que rebràs! Sort que el post ja ha passat a la zona dels posts que no mira ningú muahahahahahaha (riallada satànica) :D

gatot ha dit...

(amb veu d'ultratomba...)

jo si que'l mirooooooooooo............
:)

Clidice ha dit...

ai! gairebé infarto! entre els uns i els altres ... homes pfffffffff
:P

Anònim ha dit...

Me vi a cagá en tos os pese de colore, coñññiiiooooooo.
A vé, me se ponga mi nombre en el copirai der shitte, otia!!!

Firmao

Er Chordi Vilardosa

Clidice ha dit...

quina "crús" haver d'aguantar un germà troll. Santa Paciència Gloriosa! Com hi tornis li diré al pare! ^^

Anònim ha dit...

mareeeeeeeee, mira la tataaaaaa

joooooo, no em deixa jugaaaaaar!!!!!