diumenge, 9 d’agost de 2009

Vacances 2!


De retorn per problemes tècnics
Recalculant la ruta ^^

15 comentaris:

F.Puigcarbó ha dit...

no em diguis que has punxat roda?

Clidice ha dit...

gairebé ;P naaaa, massa tempestes seguides i previsions d'estar 3 o 4 dies al "pairo". Cap problema, la muntanya no es mou del seu lloc.

Allau ha dit...

Et quedes una estona o marxes de seguida? Aquí la solitud començaa fer feredat.

Clidice ha dit...

hahahaha pobrissó Allau! estem mirant una ruta de bicicleta per uns quants dies, si ho lliguem marxarem i estaré rotllo Guadiana :D

F.Puigcarbó ha dit...

Que en saps d'un estri nomenat motocicleta que et permet desplaçar-te per la muntanya sense cap esforç tot eixordint tot quisqui? t'ho dic perquè avui m'he passat de quil·lometratge hi en esbufegar de nassos m'he recordat de la cosa aquesta de la motocicleta.

ddriver ha dit...

home per la foto ja es veia que algun problema tecnic tindreu

Shandy ha dit...

Anda, mujer, míralo desde el lado bueno. No se puede volver a marchar sin antes retornar.
Besos

Clidice ha dit...

FRANCESC, és fer trampa :P

DDRIVER, més que res el temps ... i el pes, és clar, però vaja! no ens rendim! i l'any que vé que es prepari la muntanyeta ^^

SHANDY, no hay problema, la montaña no se mueve de sitio :D siempre hay lado bueno (o casi). Un beso tostado del sol por partes (parezco hecha de patchwork :P)

Pantagruel ha dit...

Això et passa per tenir tantes coses. Jo solament tinc una ràdio antiga i un rellotge gran que encara sona d'hora en hora amb mandra. Petons.

Clidice ha dit...

PANTA ... jo també t'estimo :D

Pantagruel ha dit...

Esto lo tengo que contar en castellano; cuando yo hacía la mili en las colonias africanas había enormes colas en las cabinas de telefónica para comunicar un rato con nuestros seres queridos; un día, delante de mí, agotaba sus monedas un soldado catalán -seguro que de Lleida-, que repetía una y otra vez en los últimos segundos de conversación: "Assumpta, t'estimo! Assumpta, t'estimo!" Yo, que entonces aun no hablaba catalán ni lo entendía ;-), pensaba para mí: "¿Pero como se puede estimar a alguien de esa forma tan desgarrada y desgarradora?" Falsos amigos.

Clidice ha dit...

hehehe veig PANTAGRUEL que ja tenim una edat eeeee ^^ a mi m'agrada més estimar, que no pas "querer", estimar és apreciar i "querer" és voler, posseïr. Són aquelles coses del llenguatge que mai és innocent. En tot cas tinc en estima moltes persones amb diverses gradacions i això està bé :D

Recordo que, quan anava de vacances a casa dels meus avis, a Lleida, em deien: "Montserrat estima a l'àvia", per exemple, i això volia dir "fer-li un petó" ... la gent s'estimava més abans ... ai las!

Pantagruel ha dit...

Per que em dius el de l'edat? És que ja no hi ha colònies africanes per ventura?

Clidice ha dit...

Home! jo de colònies només hi entenc de la que em poso, J'adore, i de les que es posa (faig posar) al meu parello :P En tot cas em fixo en altres detalls, com que 1. ja no hi ha mili obligatòria, i dubto que hi anessis voluntari i 2. algú fa cua avui en un telèfon públic havent-hi els mòbils?

És que porto molts capítols de la senyora Fletcher i del Colombo vistos (les reposicions eeee ^^)

Pantagruel ha dit...

Sic transit gloria mundi