Que en saps d'un estri nomenat motocicleta que et permet desplaçar-te per la muntanya sense cap esforç tot eixordint tot quisqui? t'ho dic perquè avui m'he passat de quil·lometratge hi en esbufegar de nassos m'he recordat de la cosa aquesta de la motocicleta.
DDRIVER, més que res el temps ... i el pes, és clar, però vaja! no ens rendim! i l'any que vé que es prepari la muntanyeta ^^
SHANDY, no hay problema, la montaña no se mueve de sitio :D siempre hay lado bueno (o casi). Un beso tostado del sol por partes (parezco hecha de patchwork :P)
Esto lo tengo que contar en castellano; cuando yo hacía la mili en las colonias africanas había enormes colas en las cabinas de telefónica para comunicar un rato con nuestros seres queridos; un día, delante de mí, agotaba sus monedas un soldado catalán -seguro que de Lleida-, que repetía una y otra vez en los últimos segundos de conversación: "Assumpta, t'estimo! Assumpta, t'estimo!" Yo, que entonces aun no hablaba catalán ni lo entendía ;-), pensaba para mí: "¿Pero como se puede estimar a alguien de esa forma tan desgarrada y desgarradora?" Falsos amigos.
hehehe veig PANTAGRUEL que ja tenim una edat eeeee ^^ a mi m'agrada més estimar, que no pas "querer", estimar és apreciar i "querer" és voler, posseïr. Són aquelles coses del llenguatge que mai és innocent. En tot cas tinc en estima moltes persones amb diverses gradacions i això està bé :D
Recordo que, quan anava de vacances a casa dels meus avis, a Lleida, em deien: "Montserrat estima a l'àvia", per exemple, i això volia dir "fer-li un petó" ... la gent s'estimava més abans ... ai las!
Home! jo de colònies només hi entenc de la que em poso, J'adore, i de les que es posa (faig posar) al meu parello :P En tot cas em fixo en altres detalls, com que 1. ja no hi ha mili obligatòria, i dubto que hi anessis voluntari i 2. algú fa cua avui en un telèfon públic havent-hi els mòbils?
És que porto molts capítols de la senyora Fletcher i del Colombo vistos (les reposicions eeee ^^)
15 comentaris:
no em diguis que has punxat roda?
gairebé ;P naaaa, massa tempestes seguides i previsions d'estar 3 o 4 dies al "pairo". Cap problema, la muntanya no es mou del seu lloc.
Et quedes una estona o marxes de seguida? Aquí la solitud començaa fer feredat.
hahahaha pobrissó Allau! estem mirant una ruta de bicicleta per uns quants dies, si ho lliguem marxarem i estaré rotllo Guadiana :D
Que en saps d'un estri nomenat motocicleta que et permet desplaçar-te per la muntanya sense cap esforç tot eixordint tot quisqui? t'ho dic perquè avui m'he passat de quil·lometratge hi en esbufegar de nassos m'he recordat de la cosa aquesta de la motocicleta.
home per la foto ja es veia que algun problema tecnic tindreu
Anda, mujer, míralo desde el lado bueno. No se puede volver a marchar sin antes retornar.
Besos
FRANCESC, és fer trampa :P
DDRIVER, més que res el temps ... i el pes, és clar, però vaja! no ens rendim! i l'any que vé que es prepari la muntanyeta ^^
SHANDY, no hay problema, la montaña no se mueve de sitio :D siempre hay lado bueno (o casi). Un beso tostado del sol por partes (parezco hecha de patchwork :P)
Això et passa per tenir tantes coses. Jo solament tinc una ràdio antiga i un rellotge gran que encara sona d'hora en hora amb mandra. Petons.
PANTA ... jo també t'estimo :D
Esto lo tengo que contar en castellano; cuando yo hacía la mili en las colonias africanas había enormes colas en las cabinas de telefónica para comunicar un rato con nuestros seres queridos; un día, delante de mí, agotaba sus monedas un soldado catalán -seguro que de Lleida-, que repetía una y otra vez en los últimos segundos de conversación: "Assumpta, t'estimo! Assumpta, t'estimo!" Yo, que entonces aun no hablaba catalán ni lo entendía ;-), pensaba para mí: "¿Pero como se puede estimar a alguien de esa forma tan desgarrada y desgarradora?" Falsos amigos.
hehehe veig PANTAGRUEL que ja tenim una edat eeeee ^^ a mi m'agrada més estimar, que no pas "querer", estimar és apreciar i "querer" és voler, posseïr. Són aquelles coses del llenguatge que mai és innocent. En tot cas tinc en estima moltes persones amb diverses gradacions i això està bé :D
Recordo que, quan anava de vacances a casa dels meus avis, a Lleida, em deien: "Montserrat estima a l'àvia", per exemple, i això volia dir "fer-li un petó" ... la gent s'estimava més abans ... ai las!
Per que em dius el de l'edat? És que ja no hi ha colònies africanes per ventura?
Home! jo de colònies només hi entenc de la que em poso, J'adore, i de les que es posa (faig posar) al meu parello :P En tot cas em fixo en altres detalls, com que 1. ja no hi ha mili obligatòria, i dubto que hi anessis voluntari i 2. algú fa cua avui en un telèfon públic havent-hi els mòbils?
És que porto molts capítols de la senyora Fletcher i del Colombo vistos (les reposicions eeee ^^)
Sic transit gloria mundi
Publica un comentari a l'entrada