dissabte, 29 d’agost de 2009

TINC SON!!

Abans de llegir el següen text us agrairia que llegíssiu aquest article.

Reconec que estic cometent un error, no hauria d'escriure el que escriuré en aquest estat, però he de dir que ho faig com a teràpia. Cal que us feu una imatge mental de com em trobo en aquests moments, els ulls injectats en sang després de no haver dormit ni una sola nit sencera en dues setmanes.

I és que el meu problema és aquest: el no dormir o haver-ho de fer amb Vàlium i altres potingues. I perquè?, us preguntareu. Potser és perquè es passa les nits escrivint la novel·la de la seva vida? Potser és que té un problema amorós greu? L'home l'ha abandonada per una cabaretera deixant-la amb sis criatures en la misèria més absoluta? S'ha quedat sense feina i no té cap dret, ni del tipus xerraire de fira que ofereix avui el nostre ínclit govern de per allà la meseta? (toquem fusta)

No, res d'això. Com alguns sabeu visc en un poble. Viure en un poble representa que és d'allò més idíl·lic i saludable i us puc ben assegurar que això acabarà amb mi, al frenopàtic o a la presó, encara no ho sé, però acabarà amb mi.

Recordo quan era petita que a casa teníem gat, bé, a casa no, que les bèsties no viuen amb les persones, segons deia la meva àvia. El gat vivia al negoci, amb una funció ben precisa: caçar ratolins. Una feina necessària, sobretot en un supermercat.

Ara no, ara tothom té mascota i moltes vegades no una, dues o les que convingui. Perquè les persones són "amants dels animals", i els veus tot cofois passejant els seus gossos, alguns de marca, amb aquelles corretges extensibles que fan caure a les senyores maries i als ciclistes, fent les seves necessitats a tort i a dret, perquè no n'hi ha prou amb recollir aquelles tofes repugnants, que les bèsties també marquen el territori amb el pipí, i ja n'estic tipa que el seu territori tingui un córner a la porta de casa!

Evidentment, com que vivim en un poble, la tofa, altrament dita excrement, merda o cagarro, no cal pas plegar-la, sempre hi ha un terreny buit, al costat de casa meva, on poder dur el ca a que faci allò que ha de fer, mentre ens fumem un cigarret tan tranquils, i després: au! cap a casona! oi que sí belluguet de la mare? en aquest punt és quan la feliç propietària de l'animal defecant l'agafa a coll i li fa una morrejada, i a servidora se li regira l'estómac.

Els senyors propietaris d'animals domèstics no destinats al consum humà, no saben que abans quan un gos cagava al carrer no passava res perquè la merda era pràcticament seca, derivada de l'arròs i els òssos que solia menjar la bèstia? Ara mengen pinsos que fan que "allò" sigui pràcticament idèntic al d'un humà, en tamany, consistència i, per suposat, aspecte repugnant. Quan veig que ho agafen amb la bosseta vomitaria, però quan ho deixen ... sort que en aquest país està prohibit tenir armes.

El que em sembla més al·lucinant, i que penso que diu molt de la malaltia de la nostra societat, és que en un poble de 20.000 habitants hi hagi TRES veterinaris, i els caps de setmana un metge d'urgències per a una zona d'uns 100.000 humans. Hi ha gairebé un gos per casa, cosa que fa que augmenti percentualment la quantitat de gossos mal ensinistrats i propetaris susceptibles de caure víctimes d'un atemptat esquizoide.

Perquè jo no "sento veus" jo "sento lladrucs". Com que les bèsties ens estimen tan i són tan bones, (algú és va creure la frase idiota de: "com més conec els homes més m'estimo el meu gos"), i a més toooooooothoooooom qui estima els animals ha vist Liberad a Willy, ara del que es tracta és de què els gossos passin la nit a la serena. Alguns en format: au va, surt al carrer i ja tornaràs demà al matí, i els altres amb el format: au va, al pati, que jo dormo a l'altra banda de la casa.

Personalment sempre he odiat la Tuna, em sap greu pels tunos, però que algú disfressat vingués sota la meva finestra a cantar allò de: "claveliiiiiiitoooooos", em posava, com si diguéssim, els nervis nerviosos. Però una tuna de gossos que vingui nit rere nit a cantar una versió udolada del "clavelitos" sota la meva finestra ho trobo, amb tota la franquesa, un excés.

Crec, honestament que no se'm pot demanar que m'agradi. El pitjor? no s'hi pot fer res. Ni l'Ajuntament ni la Guàrdia Urbana no hi poden fer res, només alguna vegada ve el cotxe patrulla i els persegueix amb pedres, les bèsties marxen i, quan els policies ja no hi són tornen a la zona a seguir la serenata. Amb el benentès que, no n'hi ha prou amb els udols de la canilla que s'ha reunit, sinó que s'hi afegeixen les respostes dels altres animalons de les cases.

Que les bèsties no en tenen cap culpa? evidentment. Però em sembla terrible allò que fan les persones amb els gossos. Els neguen la seva espècie, les seves necessitats, els seus instints a canvi de tenir a casa seva una cosa que es belluga i que sempre està contenta quan ells ho volen. Entenc que no és el mateix adoptar bèsties de la gossera que comprar-ne. La segona cosa hauria d'estar penada per llei, i no pas poc, en comptes d'unes Las Vegas als Monegros hi podrien fer camps de deportació, per exemple. Però el que em sembla indignant és que estiguem en el món queixant-nos de tot, mentre tanquem la porta als morros al veí, perquè és moro, o negre i només té criatures que fan soroll, i alimentem i malcriem cadells de gos.

El pitjor de tot és que a mi m'agraden els gossos, i els gats, que hi he crescut amb ells, però de la mateixa manera que els pares i els avis no eren condescendents amb les criatures, menys ho eren amb els animals. No s'ha de molestar als veïns, perquè ELS VEÏNS SÓN PERSONES COM VOSALTRES.

No sé pas com acabarà, ara com ara ens sentim indefensos, no tenim dret al descans perquè els "amants dels animals" ens el neguen, només podem dormir amb medicació i tot tancat, encara que faci una calor de mil dimonis. Algú creu, de debò, que provocar això als veïns és ser amant dels animals? Penseu-vos-ho molt abans d'agafar-ne un i quan ho feu, o si ho heu fet, analitzeu molt bé la vostra conducta i la de la vostra bèstia, perquè no teniu cap dret a malmetre la vida dels vostres conciutadans.

I, sobretot, si sou dels que teniu bèsties d'aquestes i mai en unes eleccions a la presidència de la Generalitat veieu que em presento: NO EM VOTEU, perquè el primer que faré serà anar per vosaltres.


37 comentaris:

garbi24 ha dit...

Si els animals populen en llibertat , es motiu de denuncia , com a minim el propietari l'haurà de tancar .
Ni no son de ningú......pots provar de tirar-los algun trocet de carn , molt acuradament condimentat.....ja m'entens .
a veure ssi aviat es descansarà més dins la gran ciutat que no en els pobles .
Un altre dels molts problemes per arreglar.
Si et presentes ....tens el meu vot

McAbeu ha dit...

No saps com t'entenc però ja ho dius tu mateixa: NO S'HI POT FER RES!.
A mi m'havien ensenyat allò de que "els meus drets acaben on comencen els dels altres" però la societat actual (no tothom, per sort) només fa cas del principi de la frase i sempre té a la boca allò de "jo tinc els meus drets", ells tenen dret a tenir gos i això passa per damunt del teu dret a dormir.
Tens tota la meva solidaritat perquè no et puc oferir res més per solucionar-ho.

Isabel De Yzaguirre. ha dit...

Clídice:
si et passa això reconec que és mala sort, però tinc una gossa i un gat a casa i t'asseguro que ni embruto els carrers ni la meva gossa borda de nits, que per això la vaig ensenyar. En això hi ha de tot, com en totes els coses, i trobo que ets massa taxativa. Gossos solts? Truca a la gossera més propera que els vinguin a recollir, ja veuràs com els amos s'espavilen. I si no ho fan, serà millor pel gos, potser.
Quant a mi, potser sí que estic malalta, però m'han tractat millor els meus animals que molts humans, els quals moltes vegades no saben més que mofar-se dels altres i fer-los la vida impossible si poden. I si no, mira les reaccions de la gent davant la crisi: abans trepitjaven als altres per ser més que ells, i ara els trepitgen per no perdre la feina. És la meva opinió, i consti que per mi tan amigues. Espero que no t'ho prenguis malament que opini així.
Jo també tinc problemes d'insomni, des de sempre, però no he volgut mai prendre pastilles...

Gatot ha dit...

tu també tens dret a marcar el teu territori: pebre en pols (en venen envasos de quilo)

com a molt els sentiràs estornudar!
(tenen memòria, però hauràs de repetir-ho uns quants dies... dues setmanes?)

marta ha dit...

He pogut detectar alguns dels símptomes de la manca de son. Em sap greu. Has provat de dormir amb taps a les orelles? Jo ho he fet quan els seguidors del Barça resegueixen tot el meu carrer durant unes horetes per fer-me saber que han guanyat. I van bé, no sents ni mu. Però clar, cada dia ha de ser horrible.

Jo no tinc bèstia a casa precisament perquè crec que no la podria cuidar com es mereix. Estic ben d'acord amb tu, filla.

en Girbén ha dit...

Ja és ben curiós... Estirant el fil d'una de les teves substancioses connexions hipertextuals (el de la dona dels ciborgs, la Donna Haraway), ahir vaig anar a petar al voluminós contenidor de pensament divers que és Caosmosis. Allà vaig assabentar-me de què, després dels primats i dels ciborgs, ara la Haraway s'ocupa dels gossos ( http://caosmosis.acracia.net/?p=1019 ). Fixa't tu quina coincidència.

Clidice ha dit...

GARBI portem gairebé 10 anys amb problemes de son "gràcies" als amables propietaris dels gossos. La Guàrdia Urbana té gravades (perquè graven totes les trucades, és clar), no sé quantes trucades nostres. A l'Ajuntament s'han fet unes quantes instàncies que ni han estat contestades (gràcies, senyors iniciatius i socialistes). Però ens neguem en rodó a "condimentar" res pels animals, perquè en cap cas en són culpables. Com a molt se'ns havia acudit convidar a sopar als seus propietaris i donar-los-els el condiment a ells. Però és clar, això també té conseqüències. :(

Gràcies MCABEU, veig que ens entenem: on acaba la prudència d'uns comença la barra dels altres.

ISABEL en cap cas voldria que els propietaris (uf, quina paraula més lletja) d'animals que els tenen en condicions i que respecten l'espai i el descans dels veïns, pensessin que dic res de mal contra ells. Però convindràs amb mi, que al costat d'aquestes persones, hi ha la majoria que, seguint la moda, ha adquirit o li han regalat una mascota i no sap ni com cuidar-la.

GATOT això també afecta als gats? Perquè aquests no voldria que em desapareguessin, més que res pels ratolins. :)

Hola MARTA, ja ho havia pensat això dels taps, però no sé si dormir tots els estius durant 12 anys amb taps sigui bo pel meu equilibri (mental). De tota manera gràcies pel suggeriment :)

Hola GIRBÉN, no cal dir que estic entusiasmada amb tu i la teva capacitat per llegir hipertext, jo en gaudeixo molt, però a la majoria de la gent els sembla com si "perdessin el temps". Per culpa d'en Guttenberg només es llegeix en línia, és una llàstima. M'en vaig a can caosmosis :)

Clidice ha dit...

Fe d'errades: En la resposta a Garbi he dit 10 en comptes de 12 anys.

F.Puigcarbó ha dit...

aixó us passa per la puta mania aquesta d'anar-vos a viure al camp, i per aixó s'ha de ser d'allí, edn menys de 200 metres quadrats tinc tre supermercats, una farmàcia, un estanc, dues llibreries i quatre bars. Ah! i un gos tocacollons raça "mierda perro" que es passa el sant mató bordant. Un dia tindrà un accident, o almenys aixó li semblarà a la seva propietaria.

Clidice ha dit...

hahahahahaha FRANCESC que no, que jo ja hi era en aquest "camp". Aquest poble, on d'altra banda hi vaig néixer i he viscut tota la vida, té una forma estreta i allargada i 20.000 habitants, o sigui que jo visc a tocar de la muntanya i a l'hora pràcticament al centre del poble (si més no pels tipus impositius). Estic a 2 minuts de la feina, a 5 minuts de l'Ajuntament, a 3 minuts del CAP, a 4 minuts de la farmàcia i a pocs segons de parar ximpla per culpa dels gossos.

Eumolp ha dit...

Prova de fer córrer la brama que els gossos transmeten la grip. Si cola, potser acoseguiràs una esbandida preventiva de cans que et regali nits quietes i carrers impol·luts.
Però alerta a passar-se: els gats, ni tocar-los, que jo sóc de gats.

Clidice ha dit...

Bona aquesta EUMOLP potser si que ho provaré, a veure si en format hoax :P

Jo sóc molt de gats i també de gossos, a mi les bèsties m'agraden molt (algunes amb pa amb tomàquet, o en suquet). Bromes a banda, estic convençuda que no tinc bèstia (quadrúpeda, de bípedes en tinc alguns) a casa perquè m'agraden massa i em sap molt greu que no estiguin on han d'estar: a ca seu i amb els seus. O potser és perquè no suporto els lligams ... bé, en tot cas això ja és cosa dels psicòlegs, n'hi ha algun a la sala? :D

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Ser capaç de matar un animal perque els amos són uns impresentables ja demostra que no anem bé. Clídice, has demostrat ser una persona com cal tenint ben clar a qui s'ha de castigar.

Clidice ha dit...

Hola SILVIA, gràcies, en tot cas si jo fes això em sentiria igualada a aquests veïns impresentables. A més que els meus companys de joc sempre van ser animals: gats, gossos, el meu germà ^^

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Excepte en el fet que a mi no m’agraden els gats ni els gossos, no saps pas com m’he sentit d'identificat amb el teu escrit. Però tal com veig les coses, em sembla que tenim les de perdre. Aquesta societat ha canviat els valors.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

El que exposes, Clídice, és expressió d’un problema social de radical gravetat: la pèrdua del nord.
Ni bitàcora, ni brújola, ni sextant.
Valors, educació, respecte per altri? Cosa de “conservadors”, de “dretans”..(com ara jo).
Dret a tot. Responsabilitat, cap.
Can Pixa i campi-qui-pugui.

Ja sé que no és cap consol, però en sorolls d’altres orígens i en d’altres coses, jo també m’haig de fer fotre. Això, campi-qui-pugui. I com pugui.

Espero que, si més no, el post t’hagi servit per a relaxar-te una mica.

Pantagruel ha dit...

Pensava dir-te que no em sembla tan desagradable, però despues d'haver-lo oido, em sembla horrorós. Tens raó en això.

Clidice ha dit...

MIQUEL seria tan fàcil com educar les persones per tenir criteri propi. O sigui, dificilíssim.

Hola XIRUQUERO és que "algú" s'ha descuidat de dir-nos que els drets comporten deures. Potser només així ens ens sortiríem.

PANTAGRUEL aaaaaaaaaaaaaaaaaagh! si hi ha una cosa del món mundial que em desquadra és una tuna, i desafinada!!! No poden anar a fumar marihuana o emborratxar-se o fer sexe pels descosits com els estudiants normals?

Eduard ha dit...

Tinc una gossa, Yorkshire -no la vaig comprar, però, i no em vaig molestar a certificar-li el pedigrí-, i és una malcriada rondinaire que no borda de nit però sí de dia -quan sóc al maset, al pis urbà no-.
Em declaro culpable, vine amb manilles a per mi!!!

Clidice ha dit...

Tu sabràs EDUARD, si la gossa no molesta els veïns quin mal hi ha que la tinguis? De la mateixa manera que cal que respectin el teu espai, auditiu fins i tot, cal respectar el dels altres no? I no vindré amb les manilles ... que encara t'agradaria ^^ (és broma, per suposat :P)

Pantagruel ha dit...

Tampoc t'agraden tocant La Santa Espina? Fan boniques les bandurrias aquí, no?

Clidice ha dit...

I jo que em pensava que era una freak, XDDDD sempre n'hi ha que et guanyen :D aaaaiiii XDDD si ej keeee :)

(n.b. no m'emocionen les sardanes, la Santa Espina, en algun moment i en algun espai, pot fer que "senti" alguna cosa, però res més. I les bandurries m'agraden, el meu avi matern, d'Albocàsser, al Baix Mestrat, la tocava. És un instrument d'allò més proletari i rural que adoro pel que significa. Però tampoc cal abusar-ne eeeee :P)

Isabel De Yzaguirre. ha dit...

Clídice, abans he oblidt una cosa:

mal que sigui proipetària de gos, em molesta que es deixin caques al carrer, però hi ha un tema que em molesta més encara, el homes que hi pixen!!!!
Davant de casa hi havia un club i els caps de setmana era terrible. Una vegada n'hi havia quatre pixant en fila, a les deu de la nit. I una vegada se'ns van pixar al portal de casa. I representa que estan educats... El dia que van tancar el JP, així es deia, i hi van posar una verduleria, no saps com em vaig alegrar, i és que cada dissabte teníem tangana fins a altes hores. Però suposo que això donaria per un altre tema...

Clidice ha dit...

ISABEL al final tot té a veure amb el mateix: la consciència que vivim en una societat i que cal respectar els altres, encara que això signifiqui renunciar a coses que ens agradin. Que no tot és "el pati de casa meva". :)

ddriver ha dit...

jo tenia 3 gossos a la casa que teniem temps ... cap ni un bordava a la nit, be ni els veins ni jo mateix ho haguessim tolerat.
Pd al meu taxi esta prohibit entra vestit de tuno

SM ha dit...

Clidice, tens el meu suport moral, (que no serveix de gaire). A mi els taps a les orelles em funcionaven contra companys de feina massa xerraires, potser podrien també amb els gossos. Si et presentes a presidenta, jo et voto segur.

Joan Rodó i Galiana ha dit...

collons,amb tot aquest rebombori al teu voltant no m´estranya que no puguis dormir,jo et recomanaria d´anar a viure en algun lloc on només es pogués escoltar el cant dels ocells. ;-)

un petó.

en Girbén ha dit...

M'ha vingut al cap el "Man Meets Dog" de Konrad Lorentz, 1950 (hi ha una traducció "Cuando el hombre encontró al perro" introbable; l'anglesa a l'Amazon en tots els formats), on el pare de l'etologia rastreja l'important factor de civil·lització que va suposar aquest encontre; des de com l'observança de l'estructura social dels llops va poder modelar el sistema de clans, a com la seva domesticació va obrir la gran possibilitat de la ramaderia...
El llibre no diu res ni dels greus problemes que t'ocasionen uns gossos ultralliberalitzats, ni de les inesborrables cremades amb cigarretes que presenta una llebrera que ma germana va acollir.

Júlia ha dit...

Estic molt d'acord amb el xiruquero, avui no hi ha defensa contra l'incivisme, i, a més, si a algú no li passa 'a casa seva' no se sent afectat i no en vol saber res. En això no són diferents pobles i ciutats, el problema és general, doncs les ciutats també son una suma de barris amb zones tranquil·les i zones que no tant, si et toca un veí carallot, ja has begut oli. Només cal veure el cas dels robatoris, tant a ciutat com a la pagesia. Sovint tothom sap qui són els culpables però no els passa res, ara bé, si l'afectat es defensa i en fa alguna, segur que se les carrega.

Les guàrdies urbanes són inoperants i els mossos, en casos d'aquests 'poc greus' el mateix, pel fet que no hi ha recursos per a la repressió, perquè està mal vist castigar, etcètera. Ara bé, les multes d'aparcament i de trànsit en general funcionen molt...

Aquest problema comença molt aviat, a l'escola i l'institut no hi ha mitjans per reprimir seriosament les conductes que no et deixen treballar a les aules i la gent sap molt bé que 'no passarà res'. Fer crides a l'educació i a la conscienciació és fer volar coloms, per cent persones normals n'hi ha una o dos d'incíviques però es veuen molt més i no canviaran amb discursets bonistes sinó amb repressions contundents, via multes importants.

Fina ha dit...

Clidice, tu respectes a tothom?

Clidice ha dit...

DDRIVER això últim m'ha tocat el cor, ets el meu taxista preferit :)

Gràcies SALVADOR, et recordaré la teva adhesió política quan sigui l'hora ^^

Hola JOAN RODÓ, ja m'agradaria a mi ja, viure a un lloc com Ginestarre, per exemple.

GIRBÉN avui dia tothom té dret a tot i obligació de res. A més, si un gos es pot vendre passa a ser un objecte de consum, per tant deixa de ser un ésser viu susceptible de patir o gaudir i se'l pot cremar amb una cigarreta i riure amb els seus esgarips. Tot allò que passa a ser objecte de consum perd la sacralitat, ergo se li perd el respecte.

JÚLIA, ara trobo a faltar allò que l'àvia en deia "modos", malgrat que aleshores no tothom en tenia tampoc, però és ben cert que el control de la societat sobre l'individu era més poderós.

FINA: si, fins i tot respecto la persona que va matar la meva àvia. No m'agrada, no l'estimo, però no m'enverino amb sentiments negatius. Allò que no m'agrada i que no atempta contra altres persones, o animals, o la natura per a mi passa a la categoria de transparent. I procuro aprendre coses de tot i tothom, m'agrada sumar. :) Encantada de retrobar-te. :)

Fina ha dit...

Una resposta políticament molt correcte ,que respecto però no comparteixo.Vas bé per Presidenta.
Gràcies pel compliment.

Clidice ha dit...

No menteixo mai Fina, per això no vaig bé per a presidenta de res. I quan dic una cosa és perquè la sé així, sinó ... no dic res i ja està.

Galderich ha dit...

Ha, ha... llegia el teu escrit i aquesta visceralitat està cuita a base de molts anys.
Afortunadament no tinc aquest problema i malgrat viure a Barcelona m'ha tocat una zona molt tranquil·la per "microclima" (els entorns són horrorosos de sorolls de trànsit!) però amb el tema animals coincideixo amb tu. Crec que els "propietaris" s'haurien de fer mirar quin dret tenen en tenir tancats els animals en presons de pocs metres quadrats amb els pipis i les caques mesurats en funció de les visites de l'amo!
En fi, és veritat que als pobles el tema soroll de gossos no està controlat i no sé per què a les ciutats si. És un enigma per resoldre però que de moment a tu et fot enlaire totes les nits.
Prova els taps de les orelles... i sort!

Clidice ha dit...

Bé GALDERICH és que servidora, a vegades, es posa molt faraona ;P De tota manera ho tinc claríssim, quan em toqui la lotto, que em tocarà, fujo del poble i em compro casa a la muntanya i pis a Barcelona. Res de mitjanies: blanc i negre ^^

mina. ha dit...

Quan he anat curta de son --primer per qualsevol motiu justificat i després per l'estrès de no dormir-- també m'he tornat logorreica i obsessiva, cosa que no ajuda. Els meus veïns són els del bar no insonoritzat del karaoke a les 4 de la matinada. Per tant, els taps per les orelles han estat un descobriment d'enguany, i els gots de llet freda a mitja nit encara em funcionen. De taps per les orelles en venen uns en forma de con, amb dibuixets d'aigües, que són perfectes. Ara, apuja el volum del despertador.

Ja posats a ficar-hi cullerada, no et recomano el pis a Barcelona sense la seguretat que tens lloc a muntanya.

Clidice ha dit...

Doncs MINA no ho sé pas ara mateix que és pitjor, perquè un karaoke pot ser un autèntic drama :( res, que t'acompanyo en el sentiment, i gràcies pel consell :)