No pertanyo al món acadèmic, per tant, difícilment puc fer una entrada amb fonaments científics per celebrar la cloenda de l'any Amades. Tanmateix, després del suggeriment d'en Víctor Pàmies, no puc deixar passar aquest esdeveniment.
Com molta gent del nostre país, tinc el Costumari des que el van editar. I com molta gent, també, l'he obert poc, ho reconec. Les persones tendim a conformar-nos amb els costums que ens envolten i poca cosa més.
Sortosament, al món hi ha persones com en Joan Amades que s'interessen, per diversos motius, en els costums i les tradicions dels seus congèneres. El nostre folklorista es va dedicar, essencialment, a la nostra culutra i, així, va confegir una peça més de l'enorme puzzle humà.
Ser una cultura minoritzada, que no minoritària, i sense un estat que avali la nostra existència, ens ha portat a passar per moltes vicissituds. Només la voluntat d'unes quantes persones, entestades en negar la nostra defunció i en exigir el tracte igualitari amb la resta de cultures del món, ha permès que, avui, els catalans sapiguem que no som un residu cultural. I, gràcies a persones com en Joan Amades, gràcies a tots els Joan Amades del món, cada cultura pot trobar el camí, no ja cap el reconeixement, sinó cap a l'auto-reconeixement.
14 comentaris:
Aquesta vegada discrepem una mica. Sense mala intenció vaig deixar un parell de comentaris al blog del V. Pàmies que no es van prendre massa bé, però la polèmica és innecessària. La meva visió del Joan Amades és més fosca: per una banda va recollir i va fer una feina enorme amb el llegat popular, però per l'altra es va dedicar a fer-li la neteja catòlica i va eliminar les expressions que fossin poc pietoses. El tema és llarg i dens, potser caldria tractar-lo amb rigor. En fi, sense ànim de bronca.
d'acord amb tu, no es contradiu amb el que en dic, penso jo. Tots els personatges cabdals de les cultures tenen la seva "vessant fosca", això no treu mèrit a la seva tasca. Segurament cal doldre'ns de la seva esporgadura, però i sense ell?
Clídice, Joan Amades no era acadèmic, sinó autodidacta. Des dels nou anys, treballant a la draperia dels pares, la va convertir en llibreria de vell i allà va fer el seu aprenentatge: al carrer, a les excursions i al negoci.
I la seva obra és magnífica, amb introduccions i explicacions que molts estudiosos voldrien saber fer amb tanta brillantor com feia ell.
La seua obra va ser importantíssima per la cultura catalana, els nostres costums, les nostres històries i les nostres tradicions.
De les múltiples facetes de la cultura catalana, potser el folklore és la que menys he seguit. Però reconec la feina feta pels que l'han recuperat i divulgat. Si el Joan a
Amades era de missa es pot entendre que escombrés cap a casa seva. Hauria estat bé que un "altre Joan Amades" hagués fet una feina semblant des d'una visió laica, però malauradament això no ha estat així. Hi ha el que hi ha...
Mai no podem deixar d'agrair-li tot el que va conservar... icadascú fa les coses seguint els seus propis criteris... no hi ha altra manera de fer-les.
Joan Amades no podia fer-les com si fos el Lluís, per dir un nom qualsevol :), ni el Lluís podria fer-les com si fos Joan Amades.
Consulto habitualment el seu costumari una eina casi imprecindible.
Les costums son fets tan "identitaris" com el propi llenguatge. Tenir-les apamades crec que es tan important per una cultura, com tenir el Fabra o el Coromines. El problema es que en breu segueixin vives a les biblioteques i no al carrer.
La celebració d'anivesaris haurien de servir a més de fer-ne reconeixements, fer revisions de les pífies. Però aquest tipus de celebracions "any amades, any gaudí, any X, Y Z" tan sols serveixen per fer la gara gara, i no per fer-ne revisions serioses. És una llàstima que no s'aprofitin aquests esdeveniments.
Tothom, llevat d'algunes excepcions, semblen la mar de contents amb allò que va preservar. Malauradament no podem valorar allò que va emportar-se o transfigurar... Una tasca per a acadèmics ara ja de difícil execució.
Gràcies a tothom pels comentaris. Les celebracions d'aquest tipus poden ser un bon moment per revisar obra i història, ressituar-les en el seu context i veuren els defectes i les virtuts. Malauradament, si és fa, se sol perdre enmig d'altres actes més protocolaris i amb més projecció i que res tenen a veure amb l'estudi. En el cas de l'Amades no ho sé, tinc la sensació de què per part dels estaments polítics ha tingut molt poc ressó, així és possible que els estudiosos hagin fet bé la seva feina. Segurament en Víctor Pàmies ens ho pot aclarir una mica més. O sigui que, amb una mica de sort, se n'haurà pogut treure beneficis per la historiografia. Si no ha estat així, i s'ha dedicat el temps al meliquisme, caldrà pensar que els pressupostos que s'hagin pogut dedicar no han estat prou ben emprats.
Clídice, malauradament aquestes efemèrides sovint només serveixen per "recordar" un autor o per donar-lo a conèixer en un context on ja no hi és.
Surt al carrer i pregunta qui era Joan Amades, a veure quants te'n saben dir res. A mi m'ha passat al poble, a la feina...
L'Any Amades, pel que he copsat ha estat muntat amb la generositat i imaginació de la societat civil (bàsicament), que són els qui s'han apuntat a l'homenatge i han muntat els centenars d'actes que s'han fet durant aquest any.
Però segur que hi ha gent que ens en sabrà donar moltes més respostes. Per exemple, no sé si ha rebut ajuts institucionals. M'imagino que un pessic (petit) del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional de Catalunya, on hi ha dipositat bona part del seu llegat, però no crec que estiguem parlant de molts diners.
L'homenatge ha servit per publicar algunes obres sobre Amades, per revisar-ne d'altres i per fer publicacions actuals d'obres que ja només es troben a llibreries de vell. Només per això, potser ja ha valgut la pena.
L'Amades és conegut sobretot pel seu Costumari que algú tingué l'encert de reeditar i divulgar-lo. Gràcies al Costumari molta gent sap qui és l'Amades encara que el tingui a casa i poques vegades l'hagi obert. Però és conscient que dintre de les seves pàgines té un autèntic tresor.
Sobre el tema de l'Amades podador és lògic que ho fos perquè tots fem el mateix però el que hem de lamentar no és que l'Amades retallés el que creia groller (malgrat que també ho recollia però sense posar-hi èmfasi) sinó lamentar que no hagués sortit cap "Amades" recopilador de les expressions que fossin poc pietoses i altres perles que hem perdut per sempre.
Ben interessant, Clidice. Alguns ens hem dedicat a recordar el passat d'Amades i tu aprofites per girar la vista al present.
vpamies, Galderich, Puigmalet gràcies a tots tres, per permetre que aprenguem de vosaltres i fer-nos moure una mica a tots plegats, a favor o en contra, tant li fa, el cas és moure's :)
Publica un comentari a l'entrada