dissabte, 9 de gener de 2010

Dins la boira hi fa fred (2)

ve d'aquí



Javier Pérez Vaquer. Vicenta en la presó del silenci. Collage I tec.mix./ finestró. 83 x 40 cm. Gener 2002


Les dues dones feinegen per la planta baixa i jo vaig al cotxe a buscar la bossa amb el menjar i el necesser. No em cal gran cosa, però un mínim de condícia és imprescindible. La Sílvia m'ha preparat entrepans i un termos de sopa calenta. A la casa no hi ha gas, la cuina tampoc no és elèctrica i no cal ni imaginar-se un microones. Amb la sopa, els entrepans i la fruita ja faré el fet.

Mentre la Manuela i la seva jove recullen les fundes de baix, vaig cap a la cuina i obro l'aixeta de coure que sobresurt de la paret, damunt la vella pica de pedra. La canonada vibra, sorollosa, pel canvi de pressió, se sent el gloc-gloc de l'aire i l'aigua i, primer un filet i després un raig, surt l'aigua del dipòsit. La deixo córrer una bona estona, no vull beure'n i que m'agafi alguna malura.

Em decideixo a pujar a dalt. Aquest és un pas que sempre em costa i que no faig mai fins que hi ha les dones a casa. La bombeta que il·lumina l'escala és de quaranta watts, dins d'una tulipa que encara afebleix més la seva potència. Pujo l'escala amb calma, escoltant la queixa de les fustes dels graons.

A dalt, la sala principal fa de distribuïdor de les habitacions. Acciono l'interruptor de baquelita i s'encén l'aranya del sostre. La llum s'escampa esmorteïda pel damunt de les siluetes enfundades dels mobles. Trec la balda dels porticons del balcó amb una sensació d'alleujament al veure, ni que sigui sota la boira, retalls del món real a fora.

Obro l'habitació dels avis, amb el seu llit alt, de caoba, amb baldaquí, ara sense les cortines, que estan desades en el caixabanc, als peus del llit. Dubto un instant a l'hora d'anar a obrir l'habitació dels pares, però m'arriben les veus de les dues dones que feinegen a baix, i entro tot encenent el llum i, decidit, obro els finestrons perquè entri la claror opaca del carrer.

Quan em giro i quedo encarat al llit de fusta negra dels pares, no puc evitar un estremiment. No bado i surto de l'habitació, aparentant calma, malgrat que la sang em palpita a les temples. Com sempre, em quedo uns instants aturat al davant de la porta de l'habitació de la Susanna, la meva germana petita i, com sempre, serà en l'única habitació que no entraré.

Passo a la meva habitació, just a l'altra banda de la sala. El llit adossat a la paret, la tauleta de nit amb la gibrella dins, el petit escriptori i la calaixera, blancs, com corresponia a l'habitació d'un infant. No hi queda rastre del meu pas per la casa, exceptuant les lletres que vaig gravar amb la navalla en un racó de la calaixera: Susanna.

17 comentaris:

El Museo de la Luna ha dit...

Hola, amiga cibernauta. Passem a convidar-amb molt d'afecte al nostre Museu de la Lluna, per si poden ser del vostre gust. Es tracta d'un museu virtual dedicat a defensar valors humans ia promocionar l'art de les dones. Esperem que gaudeixi de la visita. Moltes gràcies.

http://moon-museum.blogspot.com

Allau ha dit...

Clídice, no és per incordiar, però de quants capítols estem parlant? Me'ls lllegeixo amb molt de gust, però és per anar avisant el relligador...

garbi24 ha dit...

De moment anem bé....

Rafel ha dit...

Bé, ja tenim un nom. Aquí hi ha marro.


PD Volia deixar un comentari a l'article dels vàters, però hi havia molta cua.

en Girbén ha dit...

Que m'hagi acabat tirant una manteta per l'esquena diu molt de la sinestèsia que estàs aconseguint.

Virgínia ha dit...

Pinta molt bé la cosa...

Goculta ha dit...

Quin misteri...

Albert B. i R. ha dit...

Una descripció de l'escenari excel·lent. Deixes el proper capítol en un moment interessant.

Striper ha dit...

Pinta misteri i aixo ja m'agrada.

Clidice ha dit...

Merci pels comentaris :) Allau, no crec que calgui que no arriba a opuscle :) demà passat ... més :)

Sandra D,Roig ha dit...

Cóm m'agraden els relats per entregues, adictiva! més que adictiva!,
genial! com sempre.
una abraçada

Carme ha dit...

Es va fent interessant... esperarem.

Titània ha dit...

Ai, la Susanna, què li devia passar o què devia passar amb la Susanna... Descrius molt bé l'emoció aquella que fa sentir, més que por -que em sembla que no és el cas- una mena de forta apretada a l'ànima. Com si s'ofegués. Uf, aviat sentirem les veus del Pamano...
De moment, com que la cosa promet i sembla que va per llarg, m'obro una carpeta als meus prefrits amb els capítols del conte.

Clidice ha dit...

Gràcies, Sandra, Carme i Titània :) no treieu mai conclusions precipitades de les meves "anades d'olla", perquè jo, quan em diverteixo, sempre acabo tenin una vessant una mica perversa :) potser per això sóc adoradora de Puck :)

Isabel De Yzaguirre. ha dit...

Hi haurà hagut incest entre germans?A veure si em passo molt de llarg.

Clidice ha dit...

Com comprendràs Isabel no t'ho explicaré pas :) en tot cas demà segueix una mica més :)

Clidice ha dit...

Com comprendràs Isabel no t'ho explicaré pas :) en tot cas demà segueix una mica més :)